En aquesta secció es presentaran i comentaran els principals temes energètics que es publiquin en la premsa convencional general, per tal de poder disposar d'una opinió prou explicada que permeti fer-se càrrec de la situació.
El ministre de Finances, (...) pensava generar 1.500 milions d’euros retallant les subvencions a les empreses amb alt consum d’energia, els qual ascendeixen a uns 8.000 o 9.000 milions d’euros, però els industrials es van revoltar i al final només s’estalviaran 500 milions. Per compensar aquesta rebaixa, els fumadors pagaran més.
L’impost a les empreses amb un ús intensiu d’energia començarà a baixar a partir del gener. La rebaixa compleix amb la promesa electoral de la coalició governamental, però la seva contrapartida és que fumar s'encarirà fins un 40% en cinc anys (...).
(...) l’oposició denuncia la jugada com una nova genuflexió davant la indústria.
(...) L’impost sobre el combustible nuclear [que es va decidir introduir fa molt poc arrel d’aprovar allargar la vida de les centrals] també s'ha rebaixat i queda amb escreix compensat pels beneficis que les elèctriques aconseguiran amb la polèmica ampliació de vida de les centrals nuclears.
Rafael Poch, Merkel reduce el coste de la energía para las empresas, La Vanguardia 26-10-2010.
Gamesa preveu instal·lar un centre mundial de desenvolupament del negoci eòlic marí ('offshore') en el Regne Unit, el qual comportarà inversions de més de 150 milions d’euros fins el 2014. La companyia ubicarà a Londres la seu central mundial del seu negoci eòlic marí.
Efe, Gamesa se instala enel Reino Unido, La Vanguardia 26-10-2010.
Ha costat 35 anys de treball, (...) però la central de Bushehr ahir va començar a carregar el combustible nuclear que posarà en marxa el seu reactor. La primera planta atòmica iraniana, a la vora del golf Pèrsic, produirà electricitat. Estarà gestionada per un equip d’enginyers russos i supervisada per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els riscos que serveixi per fabricar bombes atòmiques és quasi nul. Per això necessitaria urani enriquit al 90%. La planta, no obstant, funciona amb urani del 3,5%. Estats Units, gairebé amb tota seguretat, ha donat el vist i plau per a que Rússia la posi en marxa a canvi que el Kremlin recolzi més sancions contra Iran amb motiu del seu programa nuclear. (...) Un programa pilot intenta enriquir urani al 20% per alimentar un reactor que servirà, segons la versió oficial, per a finalitats mèdiques. La càrrega del combustible a la central de Bushehr durarà 20 dies i si no hi ha nous contratemps la planta estarà a ple rendiment a principis del proper any. Rússia gestiona l’urani i s’encarregarà d’emmagatzemar els residus que generi el reactor.
Irán, a punto de estrenar su primera central nuclear, La Vanguardia 27-10-2010.
Les tempestes i els vents huracanats han fet que Espanya hagi batut aquesta setmana els seus records de producció eòlica. Així, el dimarts va assolir un nou màxim de producció horària, amb 14.752 MWh. En el moment de màxima producció, (...) es van exportar 1.498 MW. A primera hora de la tarda d'aquest dia, el 46,5% de l’electricitat d’Espanya era d’origen eòlic, mentre que la nuclear aportava el 23%.
Redacció, Los vientos huracanados permiten batir los récords de producción eólica, La Vanguardia 13-11-2010.
Encara recordo quan es volia limitar l’aportació de l’energia eòlica al 3% o com a màxim el 5% de la producció elèctrica per poder mantenir l’estabilitat de la xarxa elèctrica. La realitat, aprofitant els coneixements d’enginyeria elèctrica i la tecnologia, ha mostrat la poca base tècnica de les excuses inicials.
El dens calendari electoral que hi ha abans de les eleccions generals del 2012 sembla haver influït en la decisió del Govern socialista d’ajornar, sense data, la decisió sobre el futur magatzem central de residus radioactius. La seva ubicació pot no decidir-se en aquesta legislatura. (...)
Ara sembla que no hi ha pressa. I això que aquest era un dels arguments de més pes que va enarborar Sebastián –pressa a la qual s'hi va sumar la vicepresidenta Elena Salgado-, degut a que a partir del proper 1 de gener Espanya haurà de començar a pagar a França la voluminosa multa que comportarà que el país veí continuï mantenint els residus espanyols [58.847 euros/dia, 25,5 milions d’euros fins les eleccions de març de 2012]. La multa, diuen ara en el Govern, serà reemborsable en bona mesura quan estigui construït l’ATC, el qual en tot cas tardarà diversos anys en estar disponible un cop es decideixi on es construeix.
Juan Carlos Merino, El Gobierno vuelve a dejar aparcada la decisión sobre la ubicación del ATC, La Vanguardia 19-11-2010.
Greenpeace ahir va demanar, davant l’Audiència Nacional, que s’anul·li el procés d’instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears. L’organització ecologista afirma que la mesura vulnera la legislació sobre participació pública en matèria ambiental i defensa un ampli debat social per decidir sobre aquesta qüestió.
Efe, Greenpeace lleva el ATC ante la Audiencia Nacional, La Vanguardia 20-11-2010.
Gas Natural Fenosa ha estat la guanyadora del concurs eòlic resolt ahir per la Xunta de Galicia, al fer-se amb 339 MW dels 2.325 inclosos en el concurs.
Segons el conseller d’Indústria (...) la creació dels nous parcs, que començaran a funcionar el 2014, ha de generar un negoci de 6.000 milions d’euros i 14.000 nous llocs de treball, fruit dels plans industrials de les empreses adjudicatàries. (...) Es tracta de la segona edició del concurs eòlic després que el president de la Xunta , Núñez Feijóo, anul·lés el celebrat el 2008 pel BNG enmig d’una gran polèmica. (...)
El BNG va denunciar ahir que el concurs beneficia a empreses "amigues del PP", mentre en alguns mitjans gallecs es destacava que Gas Natural és catalana.
A. Lugilde, Gas Natural gana el concurso eólico gallego, La Vanguardia 20-11-2010.
Galicia tenia instal·lats 3.232 MW l'1 de gener del 2010. L’objectiu és aconseguir pel 2015 un 95% del consum energètic de Galicia a partir de fonts renovables. El repartiment entre les 90 empreses o grups que s'han presentat en el concurs ha tingut en compte el pla industrial de l’oferta.
Amb els projectes acceptats, (...) les inversions previstes s'eleven a 5.953.000 d'euros i els llocs de treball a 13.266, dels quals 3.166 serien directes i vinculats als plans industrials presentats i 8.000 es generarien de manera indirecta, amb un "càlcul molt conservador" (segons El Mundo del 20-11-2010).
Espanya ha passat de ser un referent en producció d’electricitat solar (fotovoltaica) a estar en el furgó de cua. En el 2008 es van instal·lar 2.708 MW fotovoltaics, mentre que en el 2009 només se'n va crear 5 MW. Mentrestant, a Alemanya l’any passat es van afegir 3.800 MW verds. El sector fotovoltaic s'ha enfonsat després de la decisió del Govern de reduir la factura de les primes que retribuïen (en la tarifa de la llum) les energies netes. Un retall era necessari, però el gir ha estat tan copernicà com nefast. Resultat: des del 2008 s'han perdut uns 30.000 llocs només en el sector fotovoltaic. El Govern ha estat incapaç de crear un marc estable de retribució, la qual cosa ha minat la confiança i frustrat les inversions en aquestes energies en expansió. Les primes per incentivar les fonts renovables són rendibles si serveixen per reduir la dependència energètica exterior i reduir els gasos dels combustibles fòssils, com exigeix el protocol de Kyoto.
Creemos que..., Renovables en crisis, La Vanguardia 15-11-2010.
Nou cop a la indústria fotovoltaica per a que no es continui incrementant el dèficit de tarifa (...) [que] creix, sobretot, pels ajuts que reben les renovables i, en especial, la indústria solar (...).
El Govern ahir va aprovar retallar un 5% la retribució a les instal·lacions petites de sostre i un 25% a les mitjanes. Les que se'n duran la major retallada són les futures instal·lacions de sòl, que patiran una retalalda del 45%.
Aquesta rebaixa no s'aplicarà (...) a l’adjudicació que estigui en marxa.
(...) el dret per percebre la subvenció econòmica serà pels primers 25 anys de vida útil de les plantes fotovoltaiques.
Amb aquesta mesura, l’Executiu estima un estalvi per al sistema de 141,5 milions l’any 2011, 201,3 milions el 2012 i 263,4 milions el 2013. (...)
La indústria afectada es mostra dividida davant la nova normativa, tot i que és crítica amb les retallades (...) i en contra de "l’exagerada rducció de tarifa".
(...) "El volum total del mercat solar es reduirà quasi un 50%, des dels 500 MW anuals previstos per la regulació fins poc més de 250 MW".
(...) la indústria espanyola, amb capacitat de fabricació superior als 1.000 MW anuals, haurà de passar a dependre dels mercats exteriors.
Conchi Lafraya, El Gobierno recorta un45% las primas a las plantas fotovoltaicas de sulo, La Vanguardia 20-11-2010.
Espanya continua sent diferent
La subcomissió d’energia del Congrés ahir va donar la llum verda a un document conjunt que fixarà les principals línies a seguir en matèria energètica per als propers deu anys.
(...) la suposada contribució de les renovables en la producció bruta d’electricitat l’any 2020 s’ha baixat del 42,7% al 35,5% (...) en més de 10 GW, és a dir, de 74,5 GW a 64,4 GW de potència instal·lada.
(...) l’economista en cap de l’Agència iNternacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol, va instar ahir als governs a que continuïn donant ajuts a les energies renovables. “S'ha de continuar subsidiant les renovables, ja que la seva eliminació tindria efectes devastadors per al sector”. Birol va explicar que l’energia neta ha de passar del 19% actual al 32% en la generació global d’electricitat.
Concha Lafraya, El Congreso pacta la política energética hasta 2020 sin el apoyo de IU i la abstención del PP, La Vanguardia 18-11-2010.
Retallada a les renovables
El Congrés (...) ha fixat l’estratègia energètica d’Espanya fins l’any 2020. El PSOE, el grup mix, CiU i PNB (...) s'han posat d’acord en que les energies renovables representin el 20,8% del consum final de l’energia el 2020. Això suposa un 1,9% menys que el fixat pel Govern en el Pla d’Acció Nacional d’Energia Renovable (Paner), que va ser tramès a la Unió Europea fa uns mesos i recollia un 22,7%.
(...) es tracta d’un percentatge "mínim" i tot dependrà de com evolucionin els costos de les diferents tecnologies. (...) el sobrecost de generar energia amb fonts netes no el pagaran només els consumidors del sistema elèctric (en el rebut de la llum, com fins ara), sinó tots els consumidors energètics, és a dir, aquells que utilitzen també petroli, gas, carbó... Inclús els que en el futur utilitzin el cotxe elèctric.
El document recull que cal aprofitar "les reduccions de costos derivats de la corba d’aprenentatge de cada tecnologia" (...)
El document (...) respecte a les centrals tèrmiques, explica que s'estableixi "un pagament unitari" per aquestes plantes quan entren en funcionament per la intermitència d’altres fonts d’energia.
Respecte a les nuclears, apunta l’informe, entre el 2011 i el 2020 cal "definir l’horitzó per a les centrals nuclears i definir una política nuclear a llarg termini". (...) L’acord serà tramès al Govern per a que en sis mesos elabori un informe amb mesures concretes, les quals es ratifiquin després en el Congrés.
CiU va votar a favor del document, però (...) va senyalar que (...) estarem molt atents a les mesures que s’aprovin els propers sis mesos, ja que "són temes molt candents". Entre els que va citar: "Arreglar la problemàtica del dèficit de tarifa, fixar les primes a les renovables, el pes del carbó en la producció elèctrica, la retribució a la distribució o el problema del subministrament de gas".
Conchi Lafraya, El Congreso fija en el 21% el peso de las renovables sin el apoyo del PP, La Vanguardia 19-11-2010.
(...) "El preu del petroli està governat només per interessos especulatius", va recalcar [Silvio Berlusconi] després de la cimera de Seul. El líder italià va insistir en que els inversors en aquests mercats haurien de posar per avançat "al menys el 50%" del valor del contracte, una via que restringiria les operacions especulatives.
De moment, el G-20 ha demanat a diversos organismes internacionals que presentin el febrer als ministres de Finances un informe sobre com millorar les dades sobre producció, demanda, emmagatzemament i refinat del petroli. I l’abril, hauran de presentar propostes sobre com millorar la transparència i el funcionament dels mercats de futurs.
El G-20 mira a las materias primas, El País 14-11-2010.
La subcomissió d’energia del Congrés ahir va donar la llum verda a un document conjunt que fixarà les principals línies a seguir en matèria energètica per als propers deu anys.
(...) la suposada contribució de les renovables en la producció bruta d’electricitat l’any 2020 s’ha baixat del 42,7% al 35,5% (...) en més de 10 GW, és a dir, de 74,5 GW a 64,4 GW de potència instal·lada.
(...) l’economista en cap de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol, va instar ahir als governs a que continuïn donant ajuts a les energies renovables. “S'ha de continuar subsidiant les renovables, ja que la seva eliminació tindria efectes devastadors per al sector”. Birol va explicar que l’energia neta ha de passar del 19% actual al 32% en la generació global d’electricitat.
Concha Lafraya, El Congreso pacta la política energética hasta 2020 sin el apoyo de IU i la abstención del PP, La Vanguardia 18-11-2010.
Rússia, que fins al 2008 es va afanyar per acaparar els hidrocarburs del Turkmenistan (posseïdor de les quartes reserves de gas del món), perd pes a l'Àsia Central. En el buit que els russos deixen en aquesta regió estratègica s'instal·la Xina. La sistemàtica política econòmica de Pequín, acompanyada d’avantatjosos crèdits, contrasta amb les vel·leïtats de Gazprom, l'exportador monopolista controlat per l'Estat rus.
Els dirigrents de Turkmenistan es neguen a rebre a Alexéi Miller, cap de Gazprom (...) i acusen al consorci rus de colonialisme. (...)
El maig de 2007, el llavors president de Rússia, Vladímir Putin, va convèncer els seus col·legues de Turkmenistan i Kazakhstan per ampliar la xarxa de gasoductes per la ribera del Caspi, és a dir, la infraestructura soviètica que els uneix a Rússia. La finalitat de Putin era impedir l'aparició de gasoductes com Nabucco, un projecte recolzat per la UE que competeix amb el projecte rus Corrent del Sud.
En època de gran demanda i alts preus, Moscou va signar contractes de llarga durada amb Ashjaba i venia a la seva frontera occidental amb Ucraïna el combustible comprat a Àsia Central. Impressionats pels beneficis dels intermediaris, Uzbekistan i Turkmenistan van exigir a Gazprom increments de preu basats en fórmules europees (que es regeixen pel petroli) en lloc de preus polítics.
Per por de no poder satisfer l'esperat increment de la demanda europea, Gazprom es va avenir a pagar un 30% més pel gas turcman de 2007 a 2008 i va emparaular contractes fins 2028. Però la crisi va transformar en un bumerang l'arma energètica esgrimida per Miller i Putin. Els europeus consumien menys i demanaven rebaixes a Gazprom, que al seu torn les demanava a Turkmenistan. A l'abril de 2009, després de l'explosió en un gasoducte, Gazprom va interrompre la importació de gas turcman durant nou mesos i Ashjaba el va acusar de provocar aquell accident. Turkmenistan produeix ara 75.000 milions de metres cúbics a l'any i en nou mesos de 2010 ha exportat 7.900 milions de metres cúbics a Rússia (en lloc dels 70.000 milions previstos quan Gazprom ho acaparava tot).
Després de patir quantioses pèrdues (1.000 milions de dòlars al mes), Turkmenistan diversifica les seves exportacions. Xina i l'Iran són ja realitats, mentre que Europa i la ruta Afganistan-Pakistan-Índia (TAPI) han de superar respectivament els problemes del transport per el Caspi i la inestabilitat a l'Afganistan.
El desembre de 2009, Turkmenistan va inaugurar el seu tram en un gasoducte que l'uneix a la Xina per Kazakhstan i Uzbekistan. Aquest gasoducte Transasiàtic de 7.000 quilòmetres haurà de transportar 30.000 milions de metres cúbics de gas turcman el 2012 per acord entre Turkmengaz i la companyia xinesa CNPC. El combustible procedirà en part d'Bagtyiarlik, un important jaciment a la conca del Amudaria que és explotat per PetroChina, i que és l'únic a terra ferma concedit a una empresa estrangera a Turkmenistan.
(...) A més d'invertir 4.000 milions de dòlars en el nou gasoducte, Xina ha concedit un crèdit de 3.000 milions de dòlars a Turkmenistan per explotar els jaciments de Yuzhni Yolatán destinats al gasoducte Oest-Est. Aquesta estesa, actualment en construcció, tindrà 1.000 quilòmetres i una capacitat de 30.000 milions de metres cúbics a l'any. Gazprom volia ser l'operador del projecte, però Turkmenistan li ho va negar. El gasoducte Est-Oest podrà unir-se a la xarxa del Caspi cap a Rússia o amb futures xarxes al marge del territori rus.
A Moscou no el preocupa l'exportació de gas turcman a la Xina, però sí la competència a Europa, el seu principal mercat. Mentre la demanda en el seu principal mercat es recupera, Rússia vol mantenir-se en Turkmenistan a baix cost. Igor Setxin, que recentment va acompanyar al president Dmitri Medvédev al port turcman de Turkmenbashi, va venir a dir que la construcció del gasoducte riberenc del Caspi està congelada, que Nabucco és inviable i que Rússia vol sumar-se al gasoducte a l'Afganistan. En un sec comunicat oficial, el Ministeri d'Exteriors de Turkmenistan ha acusat l'alt funcionari rus d'interferir en la política internacional de Ashjaba, de mantenir una actitud "no constructiva" i d'evidenciar que Rússia "no compleix o no vol complir les obligacions contretes "per construir el gasoducte riberenc del Caspi.
Després de precisar que les decisions sobre el TAPI les prenen els països membres conjuntament (Turkmenistan, Afganistan, Pakistan i Índia), Ashjaba ha aconsellat als representants russos que es guiïn per "sentit de la responsabilitat i realisme" en parlar. Poc després de la visita de Medvédev, la petroliera nord-americana Exxon Mobil ha reobert les oficines de Ashjaba, tancades el 2002, i el president Berdimujamédov ha subratllat el "ampli potencial amb aquesta companyia".
Pilar Bonet, Victoria china en Asia Central, El País 14-11-2010.
La paciència xinesa
Xina actua amb "visió a llarg termini i independència de la conjuntura" en el terreny energètic, cosa que "dóna resultat i resulta envejable", afirma Yuri Shafránik, que va ser ministre d'Energia de Rússia de 1993 a 1996. (...)
Turkmenistan i Rússia no competiran per exportar gas a la Xina en els propers 10 anys, afirma Shafránik, per a qui el gasoducte de TAPI podria ser un dels "quatre o cinc projectes necessaris" per a sustentar la presència occidental a l'Afganistan i assegurar el pas d'un estat de guerra i la lluita contra el narcotràfic al desenvolupament econòmic.
(...) El cost del gas dels jaciments de Novo Urengoi, a Rússia, és un 20% superior al del gas turcman, i aquesta diferència s'eleva al 35% en els nous jaciments russos que requereixen inversions, va dir Shafránik a Ashjaba.
El tribunal federal suís ahir va dictar "mesures cautelars" en el cas del laude impugnat per Gas Natural. En principi, la companyia algeriana Sonatrach exigeix (...) el pagament d’uns 1.430 milions d’euros (...) de forma retroactiva pel gas adquirit durant els tres últims anys. Aquest import demandat es basa en un contracte que va signar Enagas el seu dia (quan encara era empresa pública) el gas del qual arriba a Espanya pel gasoducte del Magrib. Es tracta de dos contractes de 6 i 3 bcm (milers de milions de metres cúbics) de gas per any, els venciments dels quals vencen el 2021 i el 2020, respectivament.
(...) "el laude queda en suspens fins que el mencionat tribunal decideixi sobre la impugnació presentada per Gas Natural Fenosa". (...)
La decisió del laude es va prendre en un Tribunal de París, però com que no podis ser impugnada en la citada instància judicial, va ser duta al Tribunal Federal de Suïssa, on es van impugnar aspectes relacionats amb el procediment.
Conchi Lafraya, Un tribunal suizo suspende de forma cautelar el laudo Sonatrach-Gas, La Vanguardia 11-11-2010.
L’Audiència Nacional (...) es va oposar al decret que obligava [a les empreses elèctriques] a comprar carbó de les mines espanyoles. En tres actes dictats ahir, la sala del contenciós va decidir que continuï en vigor la suspensió de l’obligació de les elèctriques de presentar cartes amb compromisos de compra d’aquest mineral, extret en explotacions espanyoles, fins que el Tribunal Suprem (TS) pregui les primeres resolucions sobre el plet principal. (...)
Hi ha (...) dues peticions de suspensió. La primera, més urgent, resolta ahir, es refereix al termini de tres dies hàbils (...). La segona, que correspon al Suprem, es refereix al decret en el seu conjunt. (...) la Comissió Nacional de l’Energia ja va considerar que el termini de tres dies donat a les elèctriques (...) era massa breu, per la qual cosa aquesta instància va recomanar que el període hàbil s’ampliés a un mes.
La decisió de l’Audiència es produeix (...) poc després que el Tribunal de la Comissió Europea hagués acordat suspendre temporalment l’autorització per part de la pròpia Comissió per a la concessió de compensacions a les centrals que utilitzen carbó autòcton per generar energia elèctrica. El Govern ha matisat les seves propostes, i ha ajornat la posta en marxa de les fórmules dissenyades (...).
(...) Amb aquest tipus de recursos es pretén evitar que la posta en marxa del decret amb els aspectes mencionats pugui causar danys irreparables a les empreses elèctriques. (...)
Paral·lelament, els Governs d’Andalucia, Castilla y León, Aragó, Asturies i Castilla-La Mancha, van donar a conèixer ahir un manifest en el qual proposen que es prorrogui el reglament del carbó vigent a la Unió Europea fins que s’aconsegueixi un pacte per reformar-lo. Les citades comunitats tenen el propòsit que la seva posició sigui defensada pels governs d’Espanya i Alemanya, que són els que reivindiquen l’ús del carbó autòcton, i volen que l’Executiu continuï mantenint els ajuts públics per a aquest mineral, en front de la renegociació del mencionat reglament, que expira el proper 31 de desembre.
José María Brunet, La Audiencia mantiene vivo el pulso de las elèctricas al carbón, La Vanguardia 6-11-2010.
(...) la demanda mundial de petroli registrarà un creixement del 36% entre el 2008 i el 2035, al voltant de 15 milions de barrils [per dia] addicionals fins els 99 milions de barrils. El 'World Energy Outlook' corregeix així a la baixa en sis milions de barrils la seva previsió sobre el nivell de la demanda mundial en el 2030 que va xifrar, en la seva edició de l’any passat, en 105 milions de barrils [per dia]. (...) El 93% de l’increment de la demanda mundial en el proper quart de segle correspondrà a les economies emergents i en desenvolupament, amb la Xina com a protagonista principal.
L’informe calcula que el 2035 la producció de petroli tocarà sostre per iniciar un suau descens que dispararà els preus si no es congela o redueix el consum. (...)
Manuel Estapé Tous, El petróleo alcanza su máximo en dos años por la debilidad del dólar, La Vanguradia 10-11-2010.
A l’article que segueix, el director executiu de l’Agència Internacional d’Energia (AIE) s'expressa amb més extensió i claredat:
"L'Acord de Copenhaguen i l'acord entre els països del G-20 per eliminar les subvencions són passos importants cap endavant. No obstant això, aquestes mesures encara estan molt lluny per sota del que es requereix per posar-nos en el camí cap a un sistema energètic veritablement sostenible", va dir Nobuo Tanaka, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia avui a Londres en la presentació de la darrera edició anual de l'AIE World Energy Outlook (WEO).
"El món energètic s'enfronta a una incertesa sense precedents", va dir el Sr. Tanaka. (...) el WEO-2010 demostra que és el que fan els governs -i la forma en que la seva actuació afecta la tecnologia-, el preu dels serveis d'energia i el comportament dels usuaris finals, el que conformarà el futur de l'energia a llarg termini. "Necessitem utilitzar l'energia més eficientment i hem de deixar de dependre dels combustibles fòssils mitjançant l'adopció de tecnologies que deixen una empremta de carboni molt menor".
En l'Escenari de Noves Polítiques, els països no pertanyents a l'OCDE representen el 93% de l'augment previst de la demanda mundial d'energia primària. Xina -que dades preliminars de l'AIE suggereixen que superarà els Estats Units el 2009 per convertir-se en el major consumidor d'energia a pesar del seu baix consum d'energia per càpita- comporta el 36% del creixement previst del consum d'energia mundial. "És difícil exagerar la importància creixent de la Xina en l'energia global. Com el país respongui a les amenaces a la seguretat global energètica i al canvi climàtic degut a l'augment de l'ús de combustibles fòssils tindrà conseqüències de llarg abast per a la resta del món ", va afegir el Sr Tanaka. Xinesa està a l'avantguarda dels esforços per augmentar la proporció de noves tecnologies energètiques baixes en carboni, incloent els vehicles alternatius, cosa que ajudarà a reduir els seus costos a través d'un ritme més ràpid de la tecnologia d'aprenentatge i economies d'escala, i impulsar el seu desplegament a tot el món.
A nivell mundial, els combustibles fòssils continuen sent dominants en el període considerat en l’Escenari de Noves Polítiques, encara que la seva participació en el mix energètic global cau en favor de les energies renovables i l'energia nuclear. El petroli, però segueix sent el combustible principal en el mix energètic per a l'any 2035, seguit pel carbó. Dels tres combustibles fòssils, el consum de gas creix amb més rapidesa, la seva quota d'ús de l'energia total gairebé arribant a la de carbó.
El preu del petroli es va a incrementar a causa de la creixent manca de sensibilitat de la demanda i l'oferta als preus. En l'Escenari de Noves Polítiques, el preu mitjà del cru a l'AIE puja de poc més de 60 dòlars el 2009 a 113 dòlars per barril (en dòlars de 2009) el 2035. La demanda de petroli segueix creixent de manera constant, arribant a prop de 99 milions de barrils per dia (Mb/d) el 2035, 15 Mb/d més que el 2009. Tot el creixement net prové de països no pertanyents a l'OCDE, gairebé la meitat de la Xina per si sola; la demanda de l'OCDE en realitat cau més de 6 Mb/ d. La producció de petroli cru arriba a un altiplà ondulat de poc menys de 69 Mb/d el 2020, mentre que la producció de líquids de gas natural (LGN) i el petroli no convencional -en particular les sorres petrolíferes del Canadà- creixen amb força. Països de l'OPEP representen una part creixent de la producció mundial, amb els majors increments procedents de l'Aràbia Saudita i l'Iraq. Producció i exportacions de petroli (i gas) de la regió del Caspi també creixen substancialment.
"L'energia renovable pot jugar un paper central en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i la diversificació dels subministraments d'energia, però només si un fort i sostingut suport s'hi posa a disposició", va dir el Senyor Tanaka. En l'Escenari de Noves Polítiques, la intervenció del govern en suport de les energies renovables (electricitat a partir d'energies renovables i biocombustibles) augmenta de 57 mil milions de dòlars el 2009 a 205 mil milions de dòlars (de 2009) per a l'any 2035. La participació de les modernes fonts d'energia renovables, inclosa la hidràulica sostenible, energia eòlica, solar, geotèrmica, biomassa moderna i l'energia marina, triplica l'energia primària mundial en ús entre 2008 i 2035 i la seva participació conjunta en el total d'energia primària augmenta de 7% a 14%.
Per tal de tenir una possibilitat raonable d'assolir l'objectiu, la concentració de gasos efecte hivernacle, probablement s'hauria d’estabilitzat a un nivell no superior a 450 ppm de CO2-eq. L'Escenari 450 descriu com el sector energètic podria evolucionar si aquest objectiu s’hagués d’assolir. Suposa l'aplicació de mesures a realitzar en l'extrem dels intervals objectiu més ambiciós anunciat en el marc de l'Acord de Copenhaguen i l'aplicació més ràpida de l'eliminació dels subsidis dels combustibles fòssils acordat pel G-20 del previst a l'Escenari de Noves Polítiques. Aquesta acció produeix una transformació molt més ràpida del sistema energètic mundial i en conseqüència una desacceleració més ràpida de les emissions globals de CO2. Per exemple, pics de demanda de petroli abans de 2020 de 88 Mb/d, només 4 Mb/d per sobre dels nivells actuals, i disminuir-lo a 81 Mb/d el 2035. Pics de la demanda de carbó abans de 2020. La demanda de gas també arriba a un pic abans de finals de la dècada de 2020. Les energies renovables i nuclear dupliquen la seva quota de mercat combinada actual al 38% el 2035.
La manca d'ambició en les promeses d'Acord de Copenhaguen ha incrementat el nostre cost estimat d'assolir l'objectiu de 2 ° C per 1 bilió de dòlars i, sens dubte, fa que sigui menys probable que l'objectiu s'aconsegueixi realment. Fer-ho requereix un impuls polític fenomenal dels governs de tot el món. La tecnologia existeix avui dia per permetre un canvi, però la taxa requerida de transformació tecnològica no tindria precedents. "El missatge aquí és clar. Hem d'actuar ara per assegurar que els compromisos climàtic s'interpretin de la manera més forta possible i que els compromisos més forts siguin adoptats encara després de 2020, si no abans. En cas contrari, l'objectiu de 2 º C podria estar fora de l'abast per sempre", va dir el Sr Tanaka.
En l'anàlisi que es basa en el treball en curs de l'AIE per al G-20, el WEO-2010 revela que els combustibles fòssils subvencions van ascendir a 312 mil milions dòlars el 2009. "Aconseguir uns preus adequats, eliminant els subsidis als combustibles fòssils, és la mesura més eficaç per reduir la demanda d'energia en els països on persisteixen, mentre que porta altres beneficis econòmics immediats", va dir Tanaka.
Publicat a Commodities-now, 9-11-2010 (http://www.commodities-now.com/reports/power-and-energy/4067-world-energy-outlook-2010-released.html).
Diversos homes armats van atacar a la matinada d’ahir una plataforma petrolífera de la companyia Afren situada a dotze quilòmetres de la costa de Nigèria i van segrestar a set treballadors, entre ells dos francesos, dos nord-americans i un canadenc. Altres dos treballadors van resultar ferits i van haver de ser evacuats en helicòpter. Atacs com aquest succeeixen sovint en les explotacions petrolíferes nigerianes del delta del Níger, encara que el Govern parla de relativa calma degut al seu programa d’amnistia. Tres francesos romanen segrestats des del passat setembre.
Agències, Siete secuestrados en una plataforma petrolífera, La Vanguradia 9-11-2010.
(...) India és la centraleta telefònica d’EUA (...). Però si EUA perd telefonistes, també capta gran part de la matèria gris d’India: informàtics, enginyers, metges (...).
De cara al seu electorat, Obama es va esforçar en presentar a India com un país que no només pren ocupacions a EUA, sinó també els crea. I va ressaltar les "dotzenes d’avions comercials i de càrrega" confirmats ahir per Air India i Spicejet a Boeing, i els motors, turbines i maquinària que exportaran a India empreses com General Electric, que ha signat un partenariat energètic amb Reliance, l’empresa privada india més gran.
(...) GE espera que s'obri la síndria nuclear. (...)
Obama ahir va prometre (...) suport per a que India, que no ha signat el tractat de No Proliferació Nuclear [i va aconseguir la bomba atòmica], entri com a membre de ple dret en el grup de països exportadors de combustible nuclear.
Jordi Joan Baños, El gran pastel indio, La Vanguardia 7-11-2010.
India-EUA, Xina-França
(...) Washington mima [a la India] perquè tem l’hegemonia xinesa a l’Àsia. La prova és l’acord signat per George W. Bush per aixecar l’embargament de tecnologia nuclear que pesa sobre India de fa tres dècades. El compromís, que encara ha de ser ratificat pels respectius parlaments, significa una recompensa per a un país que va construir en secret la bomba atòmica, ha realitzat cinc proves nuclears en vuit anys i no ha signat el tractat de No Proliferació.
(...) La India de Nehru, neutral i socialitzant, és història. India té ara una economia liberalitzada, és un retrat de la globalització i creix com una potència emergent. Igual que succeeix amb Xina, els contractes nuclears de la qual crearan llocs de treball a França.
Xavier Batalla, Quinta potencia, La Vanguardia 7-11-2010.
Segons un informe fet públic per la Veu Democràtica de Birmània, amb seu a Oslo, els generals estan fent els primers passos per desenvolupar un programa nuclear per produir la bomba atòmica amb tecnologia nordcoreana. Segons Sai Thein Win, un científic birmà que va desertar després de treballar en aquest programa, el règim dels generals compte amb una planta de processament d’urani amb finalitat militar, així com amb dues fàbriques per produir míssils adaptats per incorporar caps nuclears.
La junta militar ha picat a les portes de Pyongyang perquè és un altre país afectat per les sancions internacionals i pot estar disposat a cooperar. El règim estalinista de Kim JongII proporciona tecnologia nuclear a canvi d’obtenir no només urani per continuar amb els seus propis plans nuclears, sinó també aliments, com arròs o cereals, amb els quals nodrir a la seva depauperada població.
Isidre Ambrós, Arroz a cambio de tecnología nuclear, La Vanguardia 8-11-2010.
Milers de persones –fins a 50.000 segons els organitzadors i 20.000 segons la policia- ahir es van manifestar contra la política de la cancillera Angela Merkel d’augmentar la utilització de l’energia atòmica. La protesta, de les mobilitzacions antinuclears més grans dels darrers temps, va coincidir amb el pas del primer comboi en dos anys amb residus radioactius des de França a Alemanya. El tren va ser alentit per activistes diverses vegades. La càrrega, de centrals alemanyes, regressava després d’haver estat tractada en una planta francesa per al seu emmagatzemament.
Ap, Masiva protesta al paso de un tren con residuos nucleares, La Vanguardia 7-11-2010.
(...) L’operatiu policial massiu, rodat en trenta anys d’experiència, anit no donava l’abast per aclarir la via fèrria en els darrers trams del recorregut del tren nuclear alemany: onze vagons amb 123 tones d’escombraries nuclears de les centrals alemanyes amb destí al controvertit i provisional cementiri nuclear de Gorleben.
Des que el tren va sortir el divendres del centre de reprocessament de La Hague, a França, ha patit set retencions, cinc al llarg dels mil quilòmetres del seu recorregut per Alemanya. (...)
La protesta compte amb un ampli recolzament de la població local, com testimonien les desenes de tractors bloquejant carreteres i els campaments d’acollida per a gent de tot el país organitzats per ajuntaments i associacions. Fa més de trenta anys, des que es va anunciar el projecta d’ubicar en l’antiga mina de sal de Gorleben l’únic cementiri nuclear del país, que la regió està en peu de guerra. El moviment entra ara en la seva tercera generació, i va molt més enllà de voler impedir que arribin a Gorleben onze contenidors més, que es sumarien als 91 ja dipositats allà.
Es protesta contar l’ampliació de la vida de les centrals recent aprovada pel Govern, anul·lant la fi de l’energia nuclear a Alemanya pel 2021 decidit epr un govern anterior. (...)
Entre 30.000 i 50.000 persones han acudit a aquesta antiga protesta prop de la ribera de l’Elba, que ara rejoveneix de la ma dels nets dels que la van iniciar. Qui podia ahir s'encadenava a les vies o s'hi tendia sobre. Grups ben organitzats s'han dedicat a extreure el balast, la grava que sosté l’estesa fèrria per impedir el pas del tren, un pur sabotatge que Merkel va qualificar de "delicte".
Accedir a la via no és fàcil, doncs un exèrcit de 17.000 agents –un policia per a cada dos o tres manifestants-, acompanyats pe tot tipus de màquines llençagasos, llençaaigua, grues, serres i gegantesques alicates capaces de tallar com paper qualsevol cadena grossa, ha anat vigilant i impedint apropar-se a l’estesa. Milers de persones vagant entre el fred de la nit pels boscos d’aquesta regió (...), intentant arribar al vigilat recorregut ferroviari, han participat, així, en un gran joc del gat i la rata. Acompanyats de grups jurídics, que observen les situacions conflictives (...), equips mèdics, diputats... Un enorme desplegament d’organització en ambdós bàndols.
La tercera generació que s'oposa a aquest cementiri i les estadístiques, que mostren fins un 70% d’alemanys oposats a les centrals nuclears, principalment pel no resolt problema dels residus, atorguen una amplia legitimitat social al moviment. No hi ha dubte que el tren arribarà al seu destí, però la derrota del Govern és òbvia. (...)
Rafael Poch, Masiva movilización alemana contra la política pronuclear de Merkel, La Vanguardia 8-11-2010.
El comte Fried von Bernstorff, de 32 anys, és un típic gran propietari rural responsable. Amb 5.700 hectàrees (...). L’abocador nuclear es troba en el subsòl de la seva finca. Fa trenta anys, quan el govern va comunicar la ona notícia del nou cementiri al seu pare, el comte Andreas, un home de dretes de tota la vida amb carnet de la CDU, els polítics se'n van endur un desengany. El comte no només s'hi va oposar, sinó que els va retornar el carnet. Avui Fried participa en el moviment antinuclear com a segona generació. Simpatitza amb els verds, maleeix al lobby elèctric, el qual ha imposat la decisió d’ampliar la vida de les centrals nuclears, i acompanya a Greenpeace presentant queixes a Berlín. Fa setanta anys que la fusta del Bernstorff s'explota amb segell verd; sense pesticides, sense tales crematístiques, amb amor a la natura... Res més allunyat de la longeva porqueria emmagatzemada a Gorleben.
El conde Von Bernstroff, en cabeza, La Vanguardia 8-11-2010.
El dotzè tren amb residus radioactius de la història d’Alemanya, va arribar finalment ahir al seu destí (...). Malgrat el desplegament de 20.000 policies, uns 50.000 protestants van aconseguir endarrerir dos dies la seva arribada. El balanç: un miler de ferits i la sensació d’un moviment civil que ressorgeix.
R. Poch, El 'tren radiactivo' llega a su destino en Alemania, La Vanguardia 8-11-2010.
En aigües profundes, a menys de 200 quilòmetres de la costa, Brasil punxa el llit marí i troba petroli. Un oceà de petroli. L'última troballa anunciat per l'Agència Nacional del Petroli (ANP) es diu camp Libra (...).
Libra, com altres grans descobriments recents, està situat a la conca de Santos, una zona anomenada PRESAL en què les plataformes de perforació han de travessar una capa de sal d'entre 200 i 2.000 metres per perforar després tres o quatre quilòmetres de llit marí i extreure un petroli de qualitat acceptable.(...) Segons l'ANP, en Lliura podria haver entre 3.700 i 15.000 milions de barrils de petroli. (...)
El 2008, els tres grans troballes del món van ser realitzats a la conca de Santos, una de les zones del planeta, juntament amb el golf de Mèxic, el golf de Guinea, el mar del Nord, el Mediterrani, el mar de la Xina i Austràlia , cap a les que s'està canalitzant una ingent quantitat de capital. (...) la consultora Douglas-Westwood va calcular que la inversió en prospeccions petrolieres en aigües profundes superaria els 20.000 milions d'euros anuals en 2012. Molts diners en joc i molts possibles beneficis per comptabilitzar.
Per al Brasil, el petroli és un mannà. La palanca amb la de moure el país cap a un futur prometedor. (...) amb 181 milions d'habitants, creix a ritme accelerat del 5% anual i que necessita adequar les seves infraestructures. Amb 8 milions de quilòmetres quadrats (Europa té 6,2 milions), la gran potència emergent cobreix el 73% de les seves necessitats energètiques amb producció hidroelèctrica. Té les seves necessitats energètiques més que cobertes i el negoci exportador pot ser immens.
Per això, el petroli s'ha convertit en una arma política de primera magnitud.
(...) Rousseff, com a ministra de Gabinet de Lula (ministra de la Casa Civil) ha impulsat els canvis legislatius necessaris per a controlar més i més de prop per l'Estat el negoci petrolier del Brasil. L'objectiu ho va resumir el mateix Lula en un acte del Primer de Maig: aconseguir, va dir, que Petrobras (empresa que l'Estat brasiler controla en un 48% després de la recent macroampliació de capital) pensi que pertany a Brasil, i no al revés.
(...) Per això, han modificat les fórmules de contractació amb empreses estrangeres i han traspassat l'Estat la capacitat de decidir on es realitzen prospeccions. En tots els nous projectes, Petrobras tindrà almenys un 30%. El gegant empresarial, amb 74.240 empleats, plans d'inversió en quatre anys que superen els 160.000 milions d'euros i que és protagonista recent de la major ampliació de capital de la història (50.000 milions de dòlars), és una peça essencial en el desenvolupament de la riquesa petroliera del país.
Santiago Carcar, La profecía petrolera de Lula, El País 7-11-2010.
Repsol amb el xinesos
El desenvolupament de prospeccions en aigües profundes de la conca de Santos és un dels 10 projectes clau de Repsol per als propers anys. Però per desenvolupar els projectes cal diners, molts diners. Repsol YPF l'ha trobat. La companyia xinesa Sinopec (l'antiga Petroleum and Chemical Corporation), estatal, ha acceptat convertir-se en soci de Repsol YPF per desenvolupar els projectes que manté a la conca de Campos Santos i Espírito Santo.
Els xinesos, necessitats de matèries primeres per alimentar el creixement de la seva economia, han acceptat subscriure íntegrament una ampliació de capital de 5.200 milions d'euros de Repsol Brasil. Controlaran el 40% de la societat i tenen dret de vet en algunes decisions.
El candidat del PSC, José Montilla, incorporarà al seu programa electoral la creació d’un "fons d’eficiència energètica" amb el qual preveu que es podrien crear fins a 20.000 "ocupacions verdes". (...) el president va informar que aquest fons estaria dotat amb uns 2.000 milions d’euros provinents de la Generalitat, institucions europees, Banc Europeu d’Inversions i del sistema financer. Al fons hi podrien recórrer tant els grans projectes que suposin una millora de l’eficiència energètica i l’utilització de les renovables –per exemple, el canvi d’enllumenat patrocinat per un ajuntament- com petits projectes privats.
C. Sen, Montilla propone 20.000 "empleos verdes", La Vanguardia 3-11-2010.
La Comissió Europea reclamarà la propera setmana als Estats membres que, en el termini de quatre anys, adoptin plans nacionals per enterrar en profunditat les deixalles produïdes per la indústria nuclear. (...)
El dipòsit d’emmagatzemament nuclear permanent pel qual aposta la Comissió Europea és molt més ambiciós que el Magatzem Nuclear Centralitzat (ATC) que el govern espanyol ha decidit assignar a Zarra (València) (...). actualment no hi ha cap instal·lació d’aquest tipus a Europa, tot i que Suècia i Finlàndia acaben de posar-se mans a l’obra.
Es tracta d’adoptar “la millor solució tecnològica actualment disponible” per dipositar deixalles nuclears no per 50 o 60 anys, com ho fa un ATC, sinó de manera “indefinida” en cavitats rocoses a gran profunditat. La proposta de directiva a quants metres sota terra s’han d’instal·lar els dipòsits. En funció de les condicions geològiques, la profunditat recomanada pels experts varia entre 100 i 700 metres. “Plantejarem un calendari molt estricte per a que cap país es permeti el luxe de dir que el tema no l’interessa i passi el problema a la propera generació. Creiem que n’hi ha prou amb quatre anys per dissenyar els plans nacionals” (...). Els Estats membres no hauran de decidir on instal·laran els dipòsits, però sí explicar què fan actualment amb les deixalles nuclears i com els pensen gestionar a llarg termini. Si no ho fan, Brussel·les podria obrir un expedient sancionador.
La proposta de directiva que la Comissió Europea adoptarà el dimecres després ha de ser aprovada pels governs europeus i l’Eurocambra. En el millor dels cassos entraria en vigor el 2015, encara que una altra proposta similar presentada el 2003 per Loyola de Palacio va ser refusada. (...)
La patronal europea de la indústria nuclear, Foratom, alaba l’aposta de Brussel·les d’enterrar a gran profunditat l’escombraria nuclear encara que Greenpeace adverteix que no és una tècnica contrastada. (...)
Beatriz Navarro, La UE pide a los gobiernos que entierren sus residuos nucleares, La Vanguardia 2-11-2010.
¿Si es poden fer plans en quatre anys, com és que no s’han fet abans? Potser és que la bola de les deixalles s’ha fet massa grossa i perillosa.
La proposta de directiva [COM (2010) 618 final 3.11.2010] (...) deixa oberta la resposta a una pregunta recorrent en el debat sobre energia nuclear: el seu cost i finançament. (...) ¿qui ha de pagar per la gestió de la longeva escombraria que produeixen [les plantes nuclears]? “La meva opinió personal –afirma el comissari Günter Oettinger- és que pagui qui sigui responsable de les deixalles, així que prefereixo que el financi el sector privat”. Tot i això, la directiva deixa la decisió a mans del governs nacionals.
¿Quien debe pagar la gestión de los desechos?, La Vanguardia 2-11-2010.
¿No paguem per la recollida i tractament de les deixalles domèstiques, per la depuració de les aigües brutes domèstiques, llavors, perquè es fa la pregunta de qui ha de pagar per les deixalles nuclears en una economia de mercat?
Entrades
