Enterrament en profunditat de la (deixalla) nuclear

La Comissió Europea reclamarà la propera setmana als Estats membres que, en el termini de quatre anys, adoptin plans nacionals per enterrar en profunditat les deixalles produïdes per la indústria nuclear. (...)

El dipòsit d’emmagatzemament nuclear permanent pel qual aposta la Comissió Europea és molt més ambiciós que el Magatzem Nuclear Centralitzat (ATC) que el govern espanyol ha decidit assignar a Zarra (València) (...). actualment no hi ha cap instal·lació d’aquest tipus a Europa, tot i que Suècia i Finlàndia acaben de posar-se mans  a l’obra.

Es tracta d’adoptar “la millor solució tecnològica actualment disponible” per dipositar deixalles nuclears no per 50 o 60 anys, com ho fa un ATC, sinó de manera “indefinida” en cavitats rocoses a gran profunditat. La proposta de directiva a quants metres sota terra s’han d’instal·lar els dipòsits. En funció de les condicions geològiques, la profunditat recomanada pels experts varia entre 100 i 700 metres. “Plantejarem un calendari molt estricte per a que cap país es permeti el luxe de dir que el tema no l’interessa i passi el problema a la propera generació. Creiem que n’hi ha prou amb quatre anys per dissenyar els plans nacionals” (...). Els Estats membres no hauran de decidir on instal·laran els dipòsits, però sí explicar què fan actualment amb les deixalles nuclears i com els pensen gestionar a llarg termini. Si no ho fan, Brussel·les podria obrir un expedient sancionador.

La proposta de directiva que la Comissió Europea adoptarà el dimecres després ha de ser aprovada pels governs europeus i l’Eurocambra. En el millor dels cassos entraria en vigor el 2015, encara que una altra proposta similar presentada el 2003 per Loyola de Palacio va ser refusada. (...)

La patronal europea de la indústria nuclear, Foratom, alaba l’aposta de Brussel·les d’enterrar a gran profunditat l’escombraria nuclear encara que Greenpeace adverteix que no és una tècnica contrastada. (...)

Beatriz Navarro, La UE pide a los gobiernos que entierren sus residuos nucleares, La Vanguardia 2-11-2010.

¿Si es poden fer plans en quatre anys, com és que no s’han fet abans? Potser és que la bola de les deixalles s’ha fet massa grossa i perillosa.

La proposta de directiva [COM (2010) 618 final 3.11.2010]  (...) deixa oberta la resposta a una pregunta recorrent en el debat sobre energia nuclear: el seu cost i finançament. (...) ¿qui ha de pagar per la gestió de la longeva escombraria que produeixen [les plantes nuclears]? “La meva opinió personal –afirma el comissari Günter Oettinger- és que pagui qui sigui responsable de les deixalles, així que prefereixo que el financi el sector privat”. Tot i això, la directiva deixa la decisió a mans del governs nacionals.

¿Quien debe pagar la gestión de los desechos?, La Vanguardia 2-11-2010.

¿No paguem per la recollida i tractament de les deixalles domèstiques, per la  depuració de les aigües brutes domèstiques, llavors, perquè es fa la pregunta de qui ha de pagar per les deixalles nuclears en una economia de mercat?