17.11.10

El pòquer del gas a l’Àsia Central


Maneres de fer colonialistes
Rússia, que fins al 2008 es va afanyar per acaparar els hidrocarburs del Turkmenistan (posseïdor de les quartes reserves de gas del món), perd pes a l'Àsia Central. En el buit que els russos deixen en aquesta regió estratègica s'instal·la Xina. La sistemàtica política econòmica de Pequín, acompanyada d’avantatjosos crèdits, contrasta amb les vel·leïtats de Gazprom, l'exportador monopolista controlat per l'Estat rus.
Els dirigrents de Turkmenistan es neguen a rebre a Alexéi Miller, cap de Gazprom (...) i acusen al consorci rus de colonialisme. (...)
El maig de 2007, el llavors president de Rússia, Vladímir Putin, va convèncer els seus col·legues de Turkmenistan i Kazakhstan per ampliar la xarxa de gasoductes per la ribera del Caspi, és a dir, la infraestructura soviètica que els uneix a Rússia. La finalitat de Putin era impedir l'aparició de gasoductes com Nabucco, un projecte recolzat per la UE que competeix amb el projecte rus Corrent del Sud.
En època de gran demanda i alts preus, Moscou va signar contractes de llarga durada amb Ashjaba i venia a la seva frontera occidental amb Ucraïna el combustible comprat a Àsia Central. Impressionats pels beneficis dels intermediaris, Uzbekistan i Turkmenistan van exigir a Gazprom increments de preu basats en fórmules europees (que es regeixen pel petroli) en lloc de preus polítics.
Per por de no poder satisfer l'esperat increment de la demanda europea, Gazprom es va avenir a pagar un 30% més pel gas turcman de 2007 a 2008 i va emparaular contractes fins 2028. Però la crisi va transformar en un bumerang l'arma energètica esgrimida per Miller i Putin. Els europeus consumien menys i demanaven rebaixes a Gazprom, que al seu torn les demanava a Turkmenistan. A l'abril de 2009, després de l'explosió en un gasoducte, Gazprom va interrompre la importació de gas turcman durant nou mesos i Ashjaba el va acusar de provocar aquell accident. Turkmenistan produeix ara 75.000 milions de metres cúbics a l'any i en nou mesos de 2010 ha exportat 7.900 milions de metres cúbics a Rússia (en lloc dels 70.000 milions previstos quan Gazprom ho acaparava tot).
Després de patir quantioses pèrdues (1.000 milions de dòlars al mes), Turkmenistan diversifica les seves exportacions. Xina i l'Iran són ja realitats, mentre que Europa i la ruta Afganistan-Pakistan-Índia (TAPI) han de superar respectivament els problemes del transport per el Caspi i la inestabilitat a l'Afganistan.
El desembre de 2009, Turkmenistan va inaugurar el seu tram en un gasoducte que l'uneix a la Xina per Kazakhstan i Uzbekistan. Aquest gasoducte Transasiàtic de 7.000 quilòmetres haurà de transportar 30.000 milions de metres cúbics de gas turcman el 2012 per acord entre Turkmengaz i la companyia xinesa CNPC. El combustible procedirà en part d'Bagtyiarlik, un important jaciment a la conca del Amudaria que és explotat per PetroChina, i que és l'únic a terra ferma concedit a una empresa estrangera a Turkmenistan.
(...) A més d'invertir 4.000 milions de dòlars en el nou gasoducte, Xina ha concedit un crèdit de 3.000 milions de dòlars a Turkmenistan per explotar els jaciments de Yuzhni Yolatán destinats al gasoducte Oest-Est. Aquesta estesa, actualment en construcció, tindrà 1.000 quilòmetres i una capacitat de 30.000 milions de metres cúbics a l'any. Gazprom volia ser l'operador del projecte, però Turkmenistan li ho va negar. El gasoducte Est-Oest podrà unir-se a la xarxa del Caspi cap a Rússia o amb futures xarxes al marge del territori rus.
A Moscou no el preocupa l'exportació de gas turcman a la Xina, però sí la competència a Europa, el seu principal mercat. Mentre la demanda en el seu principal mercat es recupera, Rússia vol mantenir-se en Turkmenistan a baix cost. Igor Setxin, que recentment va acompanyar al president Dmitri Medvédev al port turcman de Turkmenbashi, va venir a dir que la construcció del gasoducte riberenc del Caspi està congelada, que Nabucco és inviable i que Rússia vol sumar-se al gasoducte a l'Afganistan. En un sec comunicat oficial, el Ministeri d'Exteriors de Turkmenistan ha acusat l'alt funcionari rus d'interferir en la política internacional de Ashjaba, de mantenir una actitud "no constructiva" i d'evidenciar que Rússia "no compleix o no vol complir les obligacions contretes "per construir el gasoducte riberenc del Caspi.
Després de precisar que les decisions sobre el TAPI les prenen els països membres conjuntament (Turkmenistan, Afganistan, Pakistan i Índia), Ashjaba ha aconsellat als representants russos que es guiïn per "sentit de la responsabilitat i realisme" en parlar. Poc després de la visita de Medvédev, la petroliera nord-americana Exxon Mobil ha reobert les oficines de Ashjaba, tancades el 2002, i el president Berdimujamédov ha subratllat el "ampli potencial amb aquesta companyia".
Pilar Bonet, Victoria china en Asia Central, El País 14-11-2010.


La paciència xinesa
Xina actua amb "visió a llarg termini i independència de la conjuntura" en el terreny energètic, cosa que "dóna resultat i resulta envejable", afirma Yuri Shafránik, que va ser ministre d'Energia de Rússia de 1993 a 1996. (...)
Turkmenistan i Rússia no competiran per exportar gas a la Xina en els propers 10 anys, afirma Shafránik, per a qui el gasoducte de TAPI podria ser un dels "quatre o cinc projectes necessaris" per a sustentar la presència occidental a l'Afganistan i assegurar el pas d'un estat de guerra i la lluita contra el narcotràfic al desenvolupament econòmic.
(...) El cost del gas dels jaciments de Novo Urengoi, a Rússia, és un 20% superior al del gas turcman, i aquesta diferència s'eleva al 35% en els nous jaciments russos que requereixen inversions, va dir Shafránik a Ashjaba.
Con paciencia, El País 14-11-2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada