11.1.11

Un atac il•lustrat a les renovables*


(...) les 3B són les tres bombolles de l’economia espanyola que s’han anat rebentant de forma seqüencial, i reflecteixen grans excessos i errors del darrers anys, que ara dificulten la sortida de la crisi.
Primer va ser la bombolla immobiliària, incubada a inicis dels anys 2000 (...).
Li va seguir la bombolla de les subvencions a les energies renovables, sobretot a les solars. L’ús de primes no és nou, però en els últims anys ha assolit una dimensió insuportable. S’ha acumulat un dèficit de tarifa (deute generat per tarifes inferiors a costos) que ha arribat a 20.000 milions d’euros, i pujant. Els subsidis a l’energia solar són el principal causant del dèficit, que ha seguit una lògica molt de mercat: les subvencions (oferta) han estat tan grans que la creació d’instal·lacions (demanda) ha matat d’èxit aquesta política. Com que res és gratis, des del 2006 la tarifa elèctrica puja força més que l’IPC. La pujada en el 2011 és del 9,8%, a la qual també hi ha ajudat la protecció al carbó nacional i el preu del petroli. Tot i això, l’augment del dèficit tarifari ha estat imparable. Com que aquests problemes es van començar a abordar tard, els ajustos seran més traumàtics.
I estem ja en la fase final de la tercera bombolla espanyola, la de l’obra pública creada sobretot per l’alta velocitat ferroviària. (...)
Germà Bel, 3B, La Vanguardia 5-01-2011.

Comentari a l’article anterior
Subvencions a les energies renovables”: no són les causants del dèficit de tarifa (elèctrica); aquest es deriva d’una sèrie de decisions (que detallarem) respecte a l’electricitat generada dintre de l’anomenat Règim Especial, el qual inclou fonts renovables i fonts no renovables (aquestes reben 1.148 milions del total de 5.890 milions del Règim Especial del 2010). Aquestes fonts renovables no reben “subvencions”, sinó primes, que són una cosa molt diferent. La hidràulica convencional (gran, d’embassament) no rep cap prima per l’electricitat generada.  Hi ha altres fonts renovables que no participen en la generació elèctrica que poden rebre o no subvencions.
El recurs de les primes deriva de la impossibilitat de repercutir els costos externalitzats de les fonts convencionals -carbó, gas, nuclear- en el seu preu (per exemple rebent uns drets gratuïts d’emissió de CO2, la nuclear rep 100 milions d’euros, els cicles combinats de gas 700 milions, i la gasificació del carbó 76 milions anuals) cosa crea un greuge a les renovables. L’exigència d’acabar amb aquest diferent tracte és el que en anglès es coneix com 'labelling the playing filed', o sigui, 'anivellar el terreny de joc'. Si totes les fonts estiguessin sota un mateix tracte legal real no caldrien ni primes ni mantenir les externalitats.
Hi ha també diferències entre territoris: els extra-peninsulars (Balears, Canaries, Ceuta i Melilla) reben unes compensacions de 1.152 milions d’euros anuals per rebaixar el cost de la generació elèctrica (amb combustibles no renovables).

Els subsidis a l’energia solar són el principal causant del dèficit”: no és el ‘principal causant del dèficit’, en tot cas, la generació fotovoltaica és la partida més important del dèficit, i molt especialment per kWh generat. La causa del dèficit la veurem tot seguit.

S’ha acumulat un dèficit de tarifa (deute generat per tarifes inferiors a costos)”: a quins costos pot fer-hi referència? Certament, no als ‘costos’ del mix de la generació d’electricitat, ja que el ‘preu’ facturat reflecteix el ‘cost’ de la darrera instal·lació que entra en servei per cobrir la demanda puntual. El ‘cost’ d’aquesta darrer instal·lació és el més alt ja que abans han entrat altres instal·lacions menys cares.  I, per què el ‘preu’ de l’electricitat proporcionada no es correspon amb el seus ‘cost’ de producció? Doncs perquè a totes les instal·lacions que estan generant electricitat se les paga al mateix preu, el del cost de la darrera que ha entrat (la més cara). Això vol dir que les instal·lacions que ja estan amortitzades i tenen un cost zero de combustible (hidràulica convencional) o baix (nuclears) reben uns ingressos molt per sobre dels seus ‘costos’ de producció. Això produeix un encariment del preu necessari per cobrir els costos reals de producció, encariment que diversos governs no s’han atrevit a repercutir en la tarifa elèctrica i han endossat el ‘dèficit de tarifa’ als governs que els succeïssin. Fins que aquest dèficit, ocasionat per un trampós sistema de fixar preus i de pagar-los, s’ha fet insuportable.
I ara és convenient preguntar-se com és que les elèctriques ho han acceptat. Cal tenir present tres factors: el primer, ja explicat, els beneficis que han obtingut amb la metodologia de retribució de la generació d’electricitat; el segon, que el deute del dèficit tarifari està avalat per l’Estat i en conseqüència l’han pogut negociar amb la banca; i el tercer, que aquestes empreses han rebut gratuïtament uns importants drets d’emissió de gasos efecte hivernacle (tema que tractarem més avall).

les subvencions (oferta) han estat tan grans que la creació d’instal·lacions (demanda) ha matat d’èxit aquesta política.”: les primes (i no ‘subvencions’) que han estat tan grans són les de la fotovoltaica, derivades de l’errònia previsió del mercat, de les sotragades i d’una mínima flexibilitat de l’administració pública de l’Estat. Ras i curt, el valor de la prima que s’havia fixat per instal·lacions fotovoltaiques de fins 5 kW es va assignar a instal·lacions de fins 100 kW i amb uns terminis d’execució molt curts, la qual cosa va provocar, a més de les picaresques usuals, una acumulació de noves instal·lacions.

també hi ha ajudat la protecció al carbó nacional i el preu del petroli.”: analitzant les dades dels conceptes integrants del dèficit veiem que la protecció al carbó hi contribueix en 93 milions d’euros (l’any 2005 va arribar a 6.400 milions), però no trobem cap partida referent al petroli.

Fins aquí l’anàlisi de la comptabilitat del dèficit tarifari de l’electricitat. Però això no ens permet comprendre les raons profundes, la raó per facilitar la introducció de les fonts renovables en el mix de la generació elèctrica. La raó la trobarem en els compromisos de Kyoto de reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) i en les directives de la UE sobre la participació de les fonts renovables en la generació elèctrica.
Espanya emet molts més GEH dels autoritzats, per la qual cosa ha de comprar drets d’emissió. Ni l’aportació actual de les fonts renovables ha estat suficient per posar les emissions al nivell autoritzat.
Per acabar de situar el tema del suport a les fonts renovables (i sense pretensió de cobrir-lo del tot) cal tenir present la importància d’aquest sector, un dels pocs que situa l’activitat d’Espanya entre els capdavanters mundials, el que li permet exportar a Estats Unit i a la Xina.
Tenint en compte tot això, aquesta bombolla ens és un cost o un benefici? I per poder comparar aquesta bombolla amb la inundació de les fonts no renovables (carbó, gas i nuclear) caldria la publicació d’aquests costos submergits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada