Més sobre les primes FV*

Les primes i els preus de l’electricitat

Els productors d’electricitat amb plantes solars fotovoltaiques estan que trinen. El dràstic retall imposat pel Govern als ajuts que obtenen per lliurar a la xarxa energia verda amenaça la supervivència d’unes 50.000 instal·lacions a Espanya, segons Asif (...). El temor és que els petits promotors “no podran retornar els crèdits que van contraure per escometre la inversió o hauran de renegociar-los en el millor dels casos”. “El Govern ha ratificat el seu abandonament de l’aposta solar, de la qual n’havia fet bandera el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero”, diuen a Asif.

(...) Dels 3.300 milions retallats a les renovables, 2.200 corresponen a la indústria fotovoltaica (...). Les altres retallades són per a la termosolar (800 milions) i l’eòlica (200 milions).

Javier García Breva, president de la ‘Fundación Renovables’, creu que els energies netes estan sent “el cap de turc” en la qual injustament es fa recaure la responsabilitat del dèficit tarifari. Tot i això, en la seva opinió, “no és veritat que la llum sigui més cara per culpa de les primes a les renovables”. (...)

Ell i altres experts culpen de l’encariment al peculiar sistema de fixació de preus en el mercat elèctric, en el qual les empreses compren la llum, com en una subhasta. El sistema va oferint l’electricitat segons la demanda, però al final totes les elèctriques perceben el preu més alt (al marge dels costos de generació que es doni en cada cas). En aquesta subhasta, el sistema elèctric aporta primer la nuclear (que no pot deixar de funcionar), després les renovables, a continuació la [gran] hidràulica i, finalment, es recorre al gas, que sol ser la més cara. Aquest últim preu és el que perceben totes les elèctriques.

La conseqüència és que aquest tipus de remuneració afavoreix a tecnologies com la hidràulica, que utilitza un recurs natural a cost zero (l’aigua de pluja), o la nuclear, les inversions de la qual ja estan amortitzades (...).

A més, “l’obligació de comprar carbó nacional car, quan els preus internacionals estan baixant, introdueix més ineficiència i a més ha de pagar el cost de els seves emissions de CO2. Tots aquests extra-costos encareixen l’electricitat (...)”.

A. Cerrillo, Los ‘fotovoltaics’ echan chispas, La Vanguardia 8-01-2011.

Agricultors

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que la retallada dels incentius econòmics a l’energia fotovoltaica (...) deixarà en una situació “d’incertesa i indefensió” als agricultors que van instal·lar plaques solars a les seves finques com activitat complementària a l’explotació agrícola.

En un comunicat, UP recorda que els pagesos van projectar les seves inversions després d’una intensa campanya divulgativa de la Generalitat i del Govern, i aquesta es basava en unes condicions establertes pel Ministeri d’Indústria que ara es pretenen modificar de forma retroactiva.

El sindicat sosté que l’impuls que les administracions van donar a l’energia fotovoltaica, especialment a partir del 2007, va tenir un gran impacte en les zones agràries de Catalunya amb major radiació solar. Allà, molts agricultors i ramaders la van considerar una activitat complementària per a la  seva explotació i van instal·la plaques solars com estratègia de diversificació dels seus negocis.

Efe, Unió de Pagesos critica el recorte de las primas a lla energía fotovoltaica, La Vanguardia 8-01-2011.

Temes relacionats: La pujada de la tarifa elèctrica*, Tarifes, estalvis i primes elèctriques*, Detalls del serial de les primes elèctriques, Tarifes elèctriques: desgavell i desinformació*, Subvencions a l’alt consum d’energia, Política energètica espanyola, La tarifa elèctrica explicada