Vessaments contaminants reiterats a la costa de Tarragona*

Vessaments continuats

Per tercera vegada des d’octubre, un nou episodi de contaminació marina ahir va mobilitzar als efectius de Salvament i Protecció Civil davant la Costa Daurada. Repsol, que va detectar una fuita en el moll d’hidrocarburs de Tarragona, va reconèixer haver vessat al mar 100 litres de fuel. Es tracta d’una quantitat mínima, comparada amb els 15.000 litres de producte "de color verdós i irisacions" que va calcular Capitania Marítima també es van vessar ahir davant les platges de la Pineda i Salou.

(...) Fa uns dies, la plataforma Casablanca va vessar 150.000 litres de cru davant al Delta i a l’octubre hi va haver un altre vessament de 1.100 litres en el pantalà d'Asesa, a Tarragona.

Oriol Margalef, Un nuevo vertido de crudo pone en alerta la costa de Tarragona, La Vanguardia 10-01-2011.

La subdelegació del Govern i l’Ajuntament de Tarragona exigeixen a Repsol que revisi els seus controls per evitar més fuites. Les anàlisis indiquen que tot l’hidrocarbur vessat diumenge a la Pineda, de 5.000 a 15.000 litres, tenen com origen el pantalà de Repsol. El fiscal investigarà.

O. Margalef, Tarragona exige mejoras a Repsol para evitar vertidos, La Vanguardia 11-01-2011.

Després del vessament al mar aquest cap de setmana de fins a 15.000 litres de fuel en el pantalà de Repsol a Tarragona, ahir un remolcador va tenir un accident en el port: es va obrir un esvoranc en el buc i va vessar part del combustible (...). L'Autoritat Portuària va qualificar l’accident de lleu. És el quart vessament en la zona en tres mesos.

O. Margalef, Cuarto vertido de fuel en Tarragona en tres meses, esta vez leve, La Vanguardia 13-01-2011.

Justificació i activitats pal·liatives

La reiteració de vessaments d’hidrocarbur al mar, els darrers propiciats per l’activitat de Repsol, han enfurismat als empresaris turístics.

Vessament a Tarragona

(...) Però al sector l’horroritza la idea d’un altra estiu negre. El juliol del 2001, un accident en la descàrrega del pantalà de Repsol va ocasionar una taca de petroli que va arribar a les platges i va obligar a desallotjar a milers de turistes. (...) fonts de la indústria petroquímica admeten que si els darrers vessaments –tres incidents importants des del passat 12 d’octubre- s’haguessin produït els mesos de juliol i agost, la tensió estaria al límit.

Demà, els alcaldes dels municipis turístics es veuran els cares amb Repsol en el port de Tarragona. La companyia petrolera ha donat a l’encontre la màxima importància institucional. Amb ànim tranquil·litzador, el seu president, Antoni Brufau, assistirà a la reunió per escoltar també els preocupacions dels municipis (...).

Per què la gran i reeixida multinacional Repsol ha trigat tant a reaccionar així a casa del seu president? Què deu fer en les economies en desenvolupament?

La companyia va posar damunt la taula la creació d’una comissió de seguiment amb la participació d’experts per plantejar possibles mesures de correcció i millora. "Aquests darrers episodis han donat al sensació que hi pot haver manca de seguretat i rigor, i volem transmetre que de cap manera passa això. És un problema que preocupa a ambdues parts i cal asseure’s, parlar i afrontar-lo", raona el portaveu de Repsol (...).

"No volem una guerra entre els dos sectors. Però quan hi ha tanta reiteració és que alguna cosa falla. S'han de prendre mesures per a que no torni a passar", afirma l’alcalde de Salou (...).

Aquests arguments es repeteixen en nombrosos casos d’activitats que contaminen. No és una manca de seguritat i rigor quan hi ha tanta reiteració i es reconeix que hi poden haver mesures de correcció i millora?

(...) avui el Ministeri de Medi Ambient té sobre la taula una sol·licitud de Repsol per explotar dos nou pous de petroli en alta mar, a 40 km de la costa del delta. (...) Greenpeace, junt amb altres entitats ecologistes arrelades en el territori, pressiona en contra amb més arguments cada vegada que hi ha un vessament. (...)

El símbol de David contra Goliat és repetitiu. Tot i que sigui una vergonya que en les societats industrials i riques del segle XXI encara els David siguin necessaris, tenim sort que encara n'hi hagi.

El Govern nega que sigui permissiu. "Hem aconseguit que la companyia informi amb més rapidesa. (...) Però hem d’acabar amb els vessaments. I per això la companyia haurà d’ampliar els recursos en manteniment i vigilància, si fa falta, sense excuses", afirmen fonts de la subdelegació.

El gran resultat: "que la companyia informi amb més rapidesa". Com s'entén que el Govern no sigui permissiu tot i que hi ha reiterats vessaments que "s'han d’acabar"? El Govern, havia donat permís a Repsol per contaminar?

La Pineda

A la costa, el sector turístics fa front comú. Partits a l’oposició, com PP i ICV, cerquen protagonisme duent la qüestió al Congrés i al Parlament. I els ajuntaments es mouen. (...)

La prosperitat de la comarca de Tarragona no es pot entendre sense la convivència de la petroquímica i el turisme, els seus dos principals motors econòmics en la història recent. El futur obliga als dos sectors a entendre’s.

Quan la prosperitat d’una regió depèn del 'sol i platja' i de multinacionals està exposada a molts problemes i difícils de resoldre. Convindria repassar la història real del desenvolupament d’aquestes activitats a Tarragona.

O. Margalef / E. Giralt, Tensa convivencia, La Vanguardia 16-01-2011.

Historia i perspectives

Quan a mitjans dels anys setanta Repsol va construir davant la Pineda (Vila-Seca) el pantalà per descarregar els vaixells carregats de carburant, la que ara és una de les principals platges turístiques  de la Costa Daurada era un pedregar. "La petroquímica no va escollir tenir el turisme com a veí", recorden fonts de la indústria petroquímica.

Aquesta frase és important: ve a dir que en una costa que és un pedregar a 4 km del cap de Salou i a la bocana del port de Tarragona no calia prendre totes les precaucions per evitar vessaments? És que Repsol podia contaminar el mar i els pedregars? Qui l’havia autoritzat?

Amb independència de que va ser abans, (...) la realitat està marcada de fa més de 30 anys per un escenari complex i únic en tota la Mediterrània. En cap altra part com a Tarragona conviuen tan a prop la gran indústria petroquímica i el turisme multitudinari de sol i platja. Són set milions de pernoctacions cada any (...).

La proximitat amb la sorra ha obligat a la indústria petroquímica a incrementar les inversions en seguretat i vigilància, així com a entrenar periòdicament als operaris per respondre al risc dels vessaments.

Podríem repetir aquí el comentari d’abans. Els criteris de la majoria d’empreses és econòmic i complir amb la normativa. En operacions noves van pel davant de la normativa i així s’estalvien molta inversió, tot i que haurien de conèixer i evitar els impactes previsibles o ja coneguts.

Les operacions de descàrrega de combustible en el pantalà, visible des de la platja de la Pineda, s'han d’efectuar amb una precisió de cirurgià. (...)

El moment més crític es produeix quan els vaixells carregats amb carburant atraquen, a penes a tres quilòmetres de la costa, per procedir a la descàrrega del cru. (...) cada any es mouen en la costa de Tarragona, quasi mig miler de vaixells amb destí o origen en la petroquímica tarragonina.

(...) La indústria sosté que la quantitat que s’acaba vessant de forma accidental al mar és mínima, encara que admet que sempre hi ha marge per a la millora. L’accident més greu es va produir el 1993, quan el petroler danès 'Robert Maersk', carregat amb 22.000 tones de carburant, va topar contra el pantalà de Repsol, la qual cosa va acabar per originar un vessament al mar de milers de litres de fuel.

Aquests arguments són recurrents i greus. Per a l’empresa, la quantitat vessada és 'mínima' (per tant, no cal fer gaire cosa), tot i que reconeix que hi ha marge per a la millora. Per què no ho han millorat? Evidentment, perquè no deu considerar que calgui invertir gaire en un vessament mínim. Els vessaments mínims formen part de l’operació habitual del sistema.

Per aconseguir una pròrroga en la concessió del pantalà, Repsol va signar el 2005 un conveni amb l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Tarragona pel qual la companyia es comprometia a desemborsar set milions d’euros en cinc anys. La firma Repsol destaca que ha invertit més de 10,6 milions, encara que ara es planteja noves mesures correctores, com la possibilitat de reforçar la vigilància en el pantalà per poder reduir el temps de detecció d’un possible vessament.

Com de costum, les empreses (inclús com la gran multinacional Repsol) fan inversions i inicien operacions sense haver resolt les qüestions de seguritat i ambientals, així poden endegar el negoci abans i estalviar inversions. I quan se'ls exigeix una operació amb un mínim de seguretat i d’impactes retreuen les despeses que han fet (i que haurien d’haver ja fet de bon començament).

En un futur, Repsol no descarta el trasllat del pantalà de la Pineda fins el port industrial de Tarragona (...). La companyia està estudiant la viabilitat tècnica d’un futur trasllat, conscient que la proximitat amb les platges comprometrà sempre la càrrega i descàrrega d’hidrocarbur. El nou emplaçament reduiria els riscos, ja que les operacions es durien a terme en un entorn portuari més tancat, i no pràcticament a mar obert, com succeeix en els circumstàncies actuals.

Amb això l’empresa sembla reconèixer la impossibilitat d’evitar els vessaments. Seria interessant conèixer què havia assegurat fa uns anys.

Esteva Giralt, Peligro permanente, La Vanguardia 16-01-2011.