5.5.10

Deixalles nuclears i ATC: no és com ens ho volen fer creure*


Espanya va enviar a França els residus nuclears de Vandellòs I el 1989. El proper any haurien de tornar. Però l'empresa estatal francesa Areva ofereix un pacte pel qual els residus que anirien al nou cementiri espanyol serien uns altres generats a França, amb menys volum però més radioactivitat (...) per reduir els cost econòmic i el risc que implica el seu transport per carretera (...).

Amb això ja es comencen a veure els tripijocs per estalviar una misèria (el cost del transport va ser estimat en 38 milions d'euros de 1998) i apareixen uns riscos sense especificar. Tot això per una pacte del diable com veurem més avall, i per una sola central de 480 MW!. Quan costaran i quins riscos hi ha per transportar les deixalles de totes les centrals d'Espanya?

França fa un bon negoci amb l’escombraria nuclear espanyola. Entre 1985 i octubre de 2006, l'Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa) va pagar 517,71 milions d'euros pels residus nuclears que Vandellòs va enviar allí. La central, situada a Tarragona, va patir un incendi el 1989 i va ser clausurada.
L'acord amb França contempla que a partir de l'1 de gener de 2011, i durant cinc anys, tornin les 84 càpsules de 150 litres cada una amb residus nuclears vitrificats d'alta activitat, actius durant milers d'anys. A més, han de tornar 1.022 bidons de 210 litres de residus bitumitzats i 126 contenidors de 1,2 metres cúbics amb residus tecnològics. Aquests dos darrers tipus de residus són de mitja activitat (la que es perllonga durant desenes o centenars d'anys).
El gran volum de residus bitumitzats, estabilitzats amb un recobriment d'aslfalt, és el que més problemes planteja a Enresa, "que preferiria tenir menys residus per minimitzar els transports" (...). A l’homogeneïtzar els tipus de deixalles també es simplifica la construcció del magatzem nuclear.

I aquí comencen les diferències amb el cementiri de referència holandès de Habog, el qual admet una major varietat de deixalles que les Vandellòs I, i amb el país.

En qualsevol cas, l'activitat de les deixalles atòmiques seria equivalent. O torna una gran quantitat de residus de mitja activitat o una molt menor de deixalles franceses actius durant milers d'anys.

Aquesta afirmació, és pròpia del periodista, o ha sortit d'alguna font empresarial o pública? Haurem de llegir altres barbaritats com aquesta respecte a l'ATC?

Indústria està analitzant els avantatges i inconvenients del canvi, ja que França demana més diners al considerar que Espanya s’estalviaria milions en el transport.
El trasllat de material radioactiu es realitza per carretera o per tren en bidons especials, però el comboi inclou cossos de seguretat i és molt costós. El contracte contempla un cost del transport des de França d'uns 38,112 milions d'euros de 1998, segons una resposta parlamentària a l'ecosocialista Joan Herrera en la qual Enresa va donar alguns detalla (...). Malgrat que s'ha instal·lat la idea que a partir de gener de 2011, el Govern pagarà una penalització de 60.000 euros diaris per no tenir un magatzem nuclear, la realitat és que aquest quantitat és un lliurament a compte, del qual França en tornarà més del 90% quan descompti els "costos d’emmagatzemament".

El magatzem de Habog (Holanda) és el de referència pel ATC d'Espanya, però les diferències són moltes i importants. Holanda compte amb una central electronuclear de 485 MWe (Borssele), el 50% de la qual és de propietat pública (provincial i local), prop de la qual hi ha el magatzem de residus. Aquest ha estat previst per ser operatiu durant 100 anys. El volum de residus d'alta activitat tindran un volum màxim de 3.200 m3 i inclouen els de la central de Dodewaard de 58 MWe tancada el 1997. Els residus de les centrals abans d'anar al magatzem són reprocessats a La Hague (la de Borssele) i a Sellafield (la de Dodewaard) per extreure’n l'urani residual.
La composició dels residus d'alta activitat per emmagatzemar a Habog és la que segueix (en m3 de volum):


Emissors de calor

Vitrificats, de les 2 centrals  110

Fissionables, de     reactors de recerca
40
No emissors de calor 

Restes de reprocessament 900

Desmantellament 2.000

Altres 120


Espanya no ha optat pel reprocessament del combustible nuclear, con ho ha fet Holanda, i per tant, la quantitat dels residus a emmagatzemar per MWhe generat és superior, la seva radiació significativament superior i l'interès de potencials terroristes per fer-se'n incomparable.
Respecte al país, Holanda els anys 1930s ja es va interessar per l'energia nuclear i va començar a emmagatzemar urani. El 1955 va iniciar la construcció d'un reactor de recerca, amb la intenció de començar a generar pel 1962 i anar substituint els combustibles fòssils en la generació elèctrica. El 1965 va començar la construcció de la seva primera central electronuclear de 55 MWe a Dodewaard. Amb Alemanya i el Regne Unit va crear Urenco i va construir una fàbrica d'enriquiment a Holanda.
L'energia nuclear aporta el 4% de l'electicitat a Holanda. Durant uns anys es va mantenir l'opció de no construir més centrals nuclears.
Com ja hem indicat, les administracions provincial i local tenen el 50% de la propietat de la principal central nuclear, prop de la qual hi ha el magatzem nuclear, la qual cosa ofereix una garantia molt superior de seguretat i de seguiment de la legislació que si fos només privada.
Mapa: Emprresa Nacional de Residuos, el futuro ATC español, estratos Nº 93, invierno 2010.

(...) El magatzem nuclear que planteja el Ministeri d'Indústria rebrà durant dues dècades 39 caravanes a l'any amb els contenidors amb el combustible gastat de les centrals espanyoles, a més dels enviats a França.
Rafael Méndez, Francia ofrece a España un intercambio de basura nuclear, El País 5-05-2010.


El dia 12 de maig que ve, a les onze del matí a la Casa Llotja de Mar, tindrà lloc una jornada informativa sobre el magatzem temporal centralitzat de residus radioactius que l'Ajuntament d'Ascó aspira a acollir.
El Consell de Cambres de Catalunya dóna suport a aquesta iniciativa del govern municipal de la localitat tarragonina i considera que s'ha de donar difusió als aspectes positius que pot aportar a la indústria catalana i a l'economia de la comarca de la Ribera d'Ebre.
(...) El projecte de magatzem centralitzat (...) ha de donar resposta, entre d'altres aspectes, a la gestió del combustible utilitzat a les centrals nuclears, que actualment no es gestiona de la millor manera possible i que a partir de la construcció del magatzem s'ordenarà i es podrà posar al servei de la investigació aplicada.

Hem de recordar el que ja s'ha manifestat en els comentaris de l'article anterior: els residus de l'ATC i els del magatzem de referència d'Holanda no tenen gaire en comú, ni en quantitat ni en composició: la major part dels d'Holanda abans han estat reprocessats per treure'n l'urani.
Un altre detall, que com sol passar, els detalls són significatius. La fotografia que acompanya aquest text és la que segueix.



Però la fotografia del lloc que apareix en una presentació de l'empresa és aquesta!


Redacció, Barcelona, Ascó com a primera opció, El Periódico de les Cambres, 28-04-2010.

Greenpeace aconsegueix que el Ministeri d'Indústria lliuri informació
L'Audiència Nacional ha ordenat al Ministeri d'Indústria que lliuri el projecte tècnic del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears i del Centre Tecnològic associat, així com els respectius estudis de seguritat, per incloure'ls a l'expedient del recurs que va presentar Greenpeace contar el procés d'elecció de l'emplaçament. Els ecologistes mantenen que el ministeri ha incomplert el conveni internacional Aarhus –ratificat per Espanya el 2005- sobre la informació i participació pública en el procés.
(...)L'Audiència Nacional ha dictat aquest acte després que l'advocat de l'Estat d'Indústria es negués a aportar aquesta documentació. (...) La selecció de l'emplaçament va arrancar a finals de 2009 i Indústria va assegurar llavors que la decisió es prendria abans de l'estiu. No obstant, el pacte en matèria d'energia entre el Govern i el PP ha endarrerit sine die la decisió.
Sara Sans, La Audiencia insta a Industria a entregar el proyecto técnico del ATC, La Vanguardia 20-07-2010.


Decisió ajornada sense data, ja no hi ha pressa
El dens calendari electoral que hi ha abans de les eleccions generals del 2012 sembla haver influït en la decisió del Govern socialista d’ajornar, sense data, la decisió sobre el futur magatzem central de residus radioactius. La seva ubicació pot no  decidir-se en aquesta legislatura. (...)

Ara sembla que no hi ha pressa. I això que aquest era un dels arguments de més pes que va enarborar Sebastián –pressa a la qual s'hi va sumar la vicepresidenta Elena Salgado-, degut a que a partir del proper 1 de gener Espanya haurà de començar a pagar a França la voluminosa multa que comportarà que el país veí continuï mantenint els residus espanyols [58.847 euros/dia, 25,5 milions d’euros fins les eleccions de març de 2012]. La multa, diuen ara en el Govern, serà reemborsable en bona mesura quan estigui construït l’ATC, el qual en tot cas tardarà diversos anys en estar disponible un cop es decideixi on es construeix.


Una Directiva que pot aturar l’ATC
La proposta de Directiva de la Unió Europea sobre l’enterrament en profunditat dels residus nuclears pot ser una de les raons que ha motivat la decisió de no decidir res sobre l’ATC durant un temps indeterminat.


Juan Carlos Merino, El Gobierno vuelve a dejar aparcada la decisión sobre la ubicación del ATC, La Vanguardia 19-11-2010.


Una altra demanda de Greenpeace
Greenpeace ahir va demanar, davant l’Audiència Nacional, que s’anul·li el procés d’instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears. L’organització ecologista afirma que la mesura vulnera la legislació sobre participació pública en matèria ambiental i defensa un ampli debat social per decidir sobre aquesta qüestió.

Efe, Greenpeace lleva el ATC ante la Audiencia Nacional, La Vanguardia 20-11-2010.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada