7.5.10

Energia, tecnologia i economia: tres exemples actuals


Tres exemples ben diferents del tractament de la interacció entre energia-tecnologia i economia. Un, del govern d'una economia convencional, l'altre el d'un govern d'una economia ex-planificada i el darrer, el d'una empresa privada.

El govern d'una economia convencional
L'objectiu concret, i no confessat, que du el ministre [d'Indústria Miguel Sebastián] al cap és arrancar dels fabricants automobilístics nord-americans General Motors i Ford un compromís per fabricar en les plantes espanyoles (...) algun model, ja sigui elèctric o híbrid, pels quals el govern espanyol ha apostat obertament. (...)
Pel ministre, aquesta trobada arriba en un moment especialment rellevant per l'interès del Govern en promoure un canvi del model productiu. La indústria automobilística té un gran pes en l'economia espanyola, i forma part de l'agenda estratègica d'Espanya continuar impulsant aquest sector a través de la innovació i la competitivitat. Sebastián té previst també una trobada amb el Spanish Business Fórum del sector d'automoció, el qual engloba a les filials d'empreses espanyoles a l'Oest Mitjà (Michigan, Illinois, Ohio i Indiana).
Miguel A. Noceda, El viaje eléctrico de Sebastián, El País 2-05-2010.


El comentari a aquest article pot ser el reflectit en aquestes tres notícies:

Contra la crisis res millor que una bona “estratègia de supervivència” amb la flexibilitat dels llocs de treball como clau per aconseguir l’èxit. Aquest és  el missatge amb el qual van rebre ahir al president de la Generalitat, José Montilla, en la seva reunió amb la cúpula de Nissan a Japó (...)
Isabel García Pagán, Montilla asume en Japón la receta anticrisis de Nissan: flexibilidad; La multinacional mantiene la amenaza de reducción de puestos de trabajo, La Vanguardia 10-12-2008.


Els directius de Nissan van rebre ahir al Japó José Montilla amb un avís que podrien haver pronunciat més alt, però no més clar. La multinacional japonesa va posar les cartes sobre la taula quan el president va trepitjar la factoria d'Oppama, a 50 quilòmetres de Tòquio: sense flexibilitat per reduir al màxim la plantilla de treballadors fixos, Nissan no comptarà amb la fàbrica de Barcelona per produir nous models de la marca.
Luis Mauri, Nissan avisa Montilla que sense comiats no veu futur a Barcelona, El Períódico 10-12-2010.

Nissan podria presentar el seu nou ERO temporal per a 2.025 persones avui mateix o demà. En relació amb aquest ajust temporal, el president de la Generalitat, José Montilla, va donar a entendre ahir que l'ERO de Nissan era previsible. Montilla va reivindicar la utilitat del viatge que va fer aquest any al Japó per parlar amb els màxims directius de Nissan. El president va assegurar que aquesta visita al país asiàtic va servir per que "hi hagués un projecte industrial" (...).
Eduardo Magallón, Mercedes plantea un nuevo ERE temporal en Esparraguera, La Vanguardia 2-09-2009.

El govern d'una economia ex-planificada
"Hem abandonat la recessió, però això no significa que la crisi hagi quedat endarrere". Les paraules del primer ministre Vladimir Putin, pronunciades davant del parlament rus fa unes setmanes , resumeixen perfectament l'actual moment de forma del principal productor d'energia del món. Les previsions del FMI indiquen que el país creixerà un 4,2% aquest any [el Govern estima que serà del 3,3%] (...) més del doble que qualsevol dels gegants europeus, EUA i Japó, la qual cosa efectivament el convertiria en la primer gran economia mundial en sortir formalment de la crisi.
La primera explicació d'aquest creixement apunta a l'alça del preu del cru en la primera part de l'any. (...) Si considerem que els hidrocarburs representen més del 10% del PIB rus –un 25%, segons el Banc Mundial- i més del 50% del valor de les exportacions, no és casualitat que les crisis russes coincideixin amb els períodes d'inestabilitat del preu del cru. (...)

Els preus del petroli són una de les causes de les crisis en alguns països o mundials (1973, 1979...).(vegeu El preu del petroli i l'economia mundial). L'OPEC va néixer i actua per tal de mantenir els preus del petroli dintre d'uns marges que els proporcionin uns bons ingressos sense posar en perill les economies mundials.
L'altre mecanisme especulatiu que pot enfonsar un país, un continent o l'economia mundial és l'economia financera amb el seu conjunt d'entitats bancàries, borsàtils i agències de qualificació (rating). Aquests dos mecanismes s'han mostrat eficaços en l'acumulació primitiva de capital en un país i s'han afegit al mecanisme històric de l'explotació del treball de gran part de la població. Actualment s'estan donant en el que fa pocs anys s’anomenaven economies "capitalistes" (no planificades, de lliure mercat i propietat privada) i en economies "socialistes" (amb planificació central i sense propietat privada dels mitjans de producció) amb la 'novetat' de barreja del sector públic i privat i de la distribució dels beneficis. Però aquest tema serà tractat aquí dintre d'un temps.

Els analistes concorden en que aquesta dependència del petroli també ha estat la causant de la ràpida recuperació. Els elevats impostos que el país cobra a l'exportació d’hidrocarburs (...) han permès crear un fons d’estabilització i realitzar mesures proactives com la reducció d’impostos –fomentant la inversió estrangera i la demanda interna—i la forta injecció de capital estatal a projectes de foment productiu.. Aquesta és una de les principals diferències amb la crisi de 1998, la qual va sorprendre al país sense cap planificació fiscal.
Fernando Cano, El crudo salva a Rusia, El País 2-05-2010.

Una empresa privada a Albacete
"La companyia, per la mida que ha adquirit i per la seva presència internacional, necessita ser cotitzada en Borsa. Necessita ser present en tots els mercats de capitals". El conseller delegat de Renovalia, Jaime Galobart, explica així per què Renovalia, un projecte que va néixer fa deu anys per decisió de la família Ortega [Martínez]per proporcionar energia a les fàbriques del grup alimentari Forlasa (formatges El Ventero), manté la idea de dur a terme una Oferta Pública de Subscripció (OPS) la qual ha de culminar el dia 12 de maig (...).
Renovalia -552 megawats eòlics i solars instal·lats, 900 milions d'inversió en tres anys i presència en vuit països- emetrà noves accions equivalents al 25% del seu capital social i les col·locarà entre inversors qualificats espanyols i estrangers. (...) Objectiu: finançar la seva expansió internacional recolzada en una cartera de projectes que arriba a 2.400 megawats. (...)

'Instal·lats' inclou en operació i en construcció, distribuïts en 10 parcs eòlics, 4 solars fotovoltaics, 1 termosolar i una central mini hidràulica. L'empresa és de Villarobledo, Albacete.

Ni l'agitació dels mercats ni les incògnites que pengen sobre el sistema de pagament de els primes a les renovables han fet efecte en la voluntat dels gestors de Renovalia. Es tracte de culminar un pla que, el 2008 (...) es va quedar en només un tanteig. (...)
"Som una companyia de renovables diferent. El nostre 'mix' energètic és, a grans trets, 50% sol i 50% vent, la qual cosa fa que tots els mesos de l'any siguin molt predictibles. A més, apostem per la diversificació tecnològica, cercant noves tecnologies amb les quals rebaixar el cost de producció". (...) "Construïm els nostres propis parcs, amb la qual cosa el marge de construcció es queda en la companyia, i això podem donar més rendibilitat als nostres inversors".(...) "Hem saltat a una nova generació de tecnologia termosolar (...),

Concentradors parabòlics de disc que accionen un motor de 'combustió externa' (Stirling) amb el seu generador de 3 kW. El parc de Casas de los Pinos (Cuenca) té 1 MW.

els nostres parcs tenen majors factors de càrrega tant en sol com en vent i animem a la indústria auxiliar de l’automòbil amb encàrrecs de noves paràboles [termosolars]".
(...) "Volem ser competitius amb els combustibles fòssils sense necessitat de primes. És possible ja que ho estem assolint, per exemple a Mèxic (...)".
(...) Galobart repassa, insistent, el present de Renovalia: presència a Espanya, EUA, Canadà, Mèxic, Hongria, Itàlia, Rumania i Turquia; voluntat de dedicar dos terços dels recursos que obtingui en l'operació a l'expansió internacional i bona posició per la diversificació de projectes eòlics, fotovoltaics, termosolars i minihidràulics.(...)

A Mèxic hi té 228 MW eòlics a l'estat d'Oaxaca, i a Hongria 54 MW.
Santiago Carcar, Renovalia afronta el reto, El País 2-05-2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada