L'energia del Canadà, cinquè productor del món

[Al Canadà] el que més preocupa ja no és Quebec, sinó l'economia, els recursos naturals i el canvi climàtic (...).

Els recursos naturals són una font de riquesa però també de divisió. La discussió constitucional sobre Quebec, la província francòfona, ha remès. (...) Però l'energia ha disparat unes altres diferències en el federalisme canadenc.(...)

El mapa energètic canadenc és així: Alberta, rica en arenes bituminoses ('oil sands'), és la primera província en producció de petroli i gas; Saskatchewan encapçala l'explotació d'urani. I Quebec és la campeona en centrals hidroelèctriques. El carbó està repartit, encara que les més productores són Alberta i Columbia Britànica. Però Canadà només es beneficia de l'energia com nació per les vendes federals i els impostos a Alberta, la província més rica, i no cobra royaltys a les províncies, ja que les reserves naturals no estan sota jurisdicció federal.

La qüestió de les autonomies polítiques i dels recursos!

La producció d'energia primària el 2006 es repartia entre petroli (32%), hidroelèctrica (25%), gas natural (24%), carbó (10%), nuclear (7%) i altres renovables (1%).

(...) Recentment, les exportacions de petroli i gas a Estats Units han disparat el dòlar [canadenc], i això no beneficia a totes les províncies per un igual. La revaluació  del dòlar castiga a les exportacions de les industries manufactureres d'Ontario i Quebec, les tradicionals locomotores econòmiques. (...) "Donat que només el petroli i el gas tenen un cert valor financer, Alberta (i en menor mesura Saskatchewan) obtenen grans beneficis de la riquesa energètica" (...).

Les conseqüències del comerç d'energia també afecta de manera diferent als territoris.

Stephen Harper, primer ministre i líder del Partit Conservador, insisteix des del 2006 (...) en la idea de Canadà com superpotència energètica. Harper va començar la seva carrera a Alberta i defensa a ultrança l'autonomia financera de les províncies. Però la seva idea de Canadà com superpotència no ha aconseguit un consens fora d'Alberta.

Els números recolzen l'ambició del primer ministre. Canadà és el cinquè productor d'energia del món, el primer en urani, el tercer en producció de gas i el setè en quant a petroli. I genera més hidroelèctrica que qualsevol altre país. (...)

Canadà a més d'urani disposa de tecnologia pròpia de reactors. La potència dels actuals reactors és de 12.600 MWe, els qual generen el 14,7% de l'electricitat, mentre que el 58% prové de l'hidroelèctrica, el 17% del carbó i el 6% del gas natural.

"Canadà és un gran productor d'energia, que és la clau de la futura riquesa; Canadà està orgullós del seu consens, respecte la llei i no recorre a la coerció. Per això la idea de Canadà com superpotència energètica és contraproduent" (...).

La companyia xinesa Sinopec, la primera refinadora d'Àsia, ha anunciat la compra per 4.600 milions de dòlars canadencs del 9% (...) del projecte canadenc més gran per a l'explotació d'arenes bituminoses d'Alberta. Aquest operació donarà a l'empresa estatal xinesa (...) el dret a veto sobre les exportacions d'aquest projecte, el qual és una font d'energia que provoca enconades passions en el Canadà, país entusiasta del medi ambient. (...) "el món necessita aquest petroli, encara que sigui més car que el saudí".

Si una font poc eficient i molt contaminant és necessària, no ho són molt més les renovables netes?

Per a RAND, un 'think tank' nord-americà, l’arena bituminosa genera un 30% més de contaminació que l'extracció convencional de petroli. I segons 'World Watch', "el procés per obtenir petroli de la mescla d'arena, argila i llot provoca estralls en els boscos, l'aigua dolça, la fauna i l'aire".

La qüestió de l'expansió energètica de la Xina i de la contaminació de certes fonts torna a apareìxer.

Xavier Batalla, ¿Una superpotencia energética?, La Vanguardia 17-04-2010.