En un radi de 30 quilòmetres al voltant de la central nuclear de Txernòbil,
a Ucraïna, la presència humana s’ha extingit, però la vida no. De fet, malgrat
la radiació, la vida salvatge s’ha multiplicat al voltant de la central i la
fauna s’ha apropiat del paratge. Des de l’accident nuclear que el 1986 va fer
evacuar els habitants de la zona, el nombre d’ants, cabirols i porcs senglars
ha crescut fins a nivells similars als de les reserves naturals pròximes (no
contaminades), mentre que el nombre de llops hi és set cops més alt, segons un
estudi científic publicat a la Current Biology.
“Les altes dosis de radiació els primers sis mesos després de l’accident van
afectar significativament la salut i la reproducció dels animals a Txernòbil”,
com diuen informes de l’època, però “les dades a llarg termini no mostren cap
evidència d’una influència negativa de la radiació en l’abundància de
mamífers”, conclou l’estudi. (...) Les dades constaten un increment enorme en la
població d’aquests mamífers a la zona sobretot en els deu anys posteriors a
l’accident. “En aquells primers anys, els animals es van apropiar del que la
gent havia deixat: l’agricultura els va donar menjar i van ocupar els poblets
resguardant-se a les cases”, explica Smith.
Però el científic no s’atreveix tampoc a concloure que la radiació no tingui
cap efecte en els sistemes reproductius dels animals, ja que la seva recerca ha
sigut numèrica i “no ha estudiat individus” ni efectes sobre la seva salut,
reproducció o longevitat. “L’estronci actua químicament com el calci i és
absorbit pels ossos, de manera que el seu efecte en la reproducció no és alt;
pensem que el gran problema a Txernòbil és el cesi radioactiu, que sí que pot
afectar en aquest sentit, però no n’estem convençuts, tot i que molts dels
estudis asseguren que sí que afecta en la reproducció”, apunta. I destaca una
altra conclusió del seu estudi: “No hi ha cap diferència en la densitat de població
entre les zones més contaminades i les que ho estan menys”.
Un estudi de Timothy Mousseau, biòleg de la Universitat de Carolina del
Sud, per exemple, va detectar a Txernòbil una freqüència més alta de tumors i
malformacions entre els ocells i ratolins i una població minvant d’insectes i
aranyes. (...) "A llarg termini, l’exposició crònica a la radiació pot afectar
la salut animal, tot i que els nostres descobriments indiquen que els nivells
actuals d’exposició a la radiació no estan limitant la distribució del llop
gris, la guineu vermella, el gos viverrí o el porc senglar”, apunta l’estudi.
L’animal captat amb més freqüència per les seves càmeres és el gos viverrí, i
en segon lloc el llop gris.
Els 4.300 quilòmetres quadrats de la zona d’exclusió de Txernòbil (els 2.600
quilòmetres quadrats evacuats a l’inici es van ampliar després en funció dels
nivells de radiació, que encara són massa elevats per viure-hi) són potser la
primera reserva natural radioactiva del món.
Sònia Sánchez,
Txernòbil, terra de llops, Ara 26-04-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada