13.5.15

Txernòbil, una gran reserva de fauna (de gran interès científic?)**



En un radi de 30 quilòmetres al voltant de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, la presència humana s’ha extingit, però la vida no. De fet, malgrat la radiació, la vida salvatge s’ha multiplicat al voltant de la central i la fauna s’ha apropiat del paratge. Des de l’accident nuclear que el 1986 va fer evacuar els habitants de la zona, el nombre d’ants, cabirols i porcs senglars ha crescut fins a nivells similars als de les reserves naturals pròximes (no contaminades), mentre que el nombre de llops hi és set cops més alt, segons un estudi científic publicat a la Current Biology.
“Les altes dosis de radiació els primers sis mesos després de l’accident van afectar significativament la salut i la reproducció dels animals a Txernòbil”, com diuen informes de l’època, però “les dades a llarg termini no mostren cap evidència d’una influència negativa de la radiació en l’abundància de mamífers”, conclou l’estudi. (...) Les dades constaten un increment enorme en la població d’aquests mamífers a la zona sobretot en els deu anys posteriors a l’accident. “En aquells primers anys, els animals es van apropiar del que la gent havia deixat: l’agricultura els va donar menjar i van ocupar els poblets resguardant-se a les cases”, explica Smith.
Però el científic no s’atreveix tampoc a concloure que la radiació no tingui cap efecte en els sistemes reproductius dels animals, ja que la seva recerca ha sigut numèrica i “no ha estudiat individus” ni efectes sobre la seva salut, reproducció o longevitat. “L’estronci actua químicament com el calci i és absorbit pels ossos, de manera que el seu efecte en la reproducció no és alt; pensem que el gran problema a Txernòbil és el cesi radioactiu, que sí que pot afectar en aquest sentit, però no n’estem convençuts, tot i que molts dels estudis asseguren que sí que afecta en la reproducció”, apunta. I destaca una altra conclusió del seu estudi: “No hi ha cap diferència en la densitat de població entre les zones més contaminades i les que ho estan menys”.
Un estudi de Timothy Mousseau, biòleg de la Universitat de Carolina del Sud, per exemple, va detectar a Txernòbil una freqüència més alta de tumors i malformacions entre els ocells i ratolins i una població minvant d’insectes i aranyes. (...) "A llarg termini, l’exposició crònica a la radiació pot afectar la salut animal, tot i que els nostres descobriments indiquen que els nivells actuals d’exposició a la radiació no estan limitant la distribució del llop gris, la guineu vermella, el gos viverrí o el porc senglar”, apunta l’estudi. L’animal captat amb més freqüència per les seves càmeres és el gos viverrí, i en segon lloc el llop gris.
Els 4.300 quilòmetres quadrats de la zona d’exclusió de Txernòbil (els 2.600 quilòmetres quadrats evacuats a l’inici es van ampliar després en funció dels nivells de radiació, que encara són massa elevats per viure-hi) són potser la primera reserva natural radioactiva del món.
Sònia Sánchez, Txernòbil, terra de llops, Ara 26-04-2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada