L’impacte de fumar sota les estufes de butà*

(...) l’impacte ambiental [de les estufes de terrassa] sembla que no s’ha tingut en compte. Des del Centre Experimental en Refrigeració i Climatització (CER&C) de la Universitat Politècnica de Catalunya han expressat la seva preocupació per l’energia que malbaraten.

Aquestes estufes tenen una potència d’uns 13 quilowatts (...) i les estufes triguen 13 hores i 12 minuts a gastar-se. Així un bar que faci servir les estufes 13 hores al dia les haurà de canviar cada dia, i si les fa servir 6 hores li duraran dos dies. (...)

“Entenem que és un contrasentit o una hipocresia parlar de limitar la velocitat i, en canvi, permetre aquesta proliferació al centre de la ciutat”, diu Rafael Ruiz, director del CER&C, que considera “inconscient” que no s’hagi fet algun tipus de regulació a fons per minimitzar-ne el consum energètic.

Les organitzacions ecologistes no s’han pronunciat oficialment sobre la qüestió, (...) però algunes s’han mostrat preocupades. (...)

Fins al gener a Barcelona només l’Eixample disposava d’una normativa que regulés l’ús de les estufes (...).

Aquesta regulació estableix que les estufes només es puguin utilitzar quatre mesos a l’any, del 15 de novembre al 15 de març. A més, hi pot haver una estufa per cada quatre taules, (...) segons Ruiz: “Si es fes realment amb un preocupació pel medi ambient, no les posarien” (...).

Segons el reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis, norma de nivell estatal revisada per últim cop el 2007, no es pot utilitzar cap tipus d’energia convencional per generar escalfor en espais oberts, només renovables i residus. Afecta les instal·lacions “de tipus fix”.

(...) “L’esperit de les normes és no malbaratar energia i produir el mínim impacte mediambiental possible, i amb aquestes estufes, sens dubte, contaminem i escalfem el carrer”, diu aquest especialista de la UPC.

Marta Bausells, Les estufes també fumegen, ara 27-02-2011.