El Govern ofereix calmants enlloc de cures
El Congrés ahir va aprovar el decret elèctric, que preveu estalviar 4.600 milions [d’euros] al sistema elèctric en tres anys. El PSOE va aconseguir el recolzament del PNB i l’abstenció de CiU. Tots els grups van criticar la retallada a la fotovoltaica, que afecta a més de 5.000 promotors a Catalunya. Per això, el ministre d’Indústria (...) va apuntar que s'ha negociat amb la Ceca [confederació de Caixes] i l’ICO [Instituto de Crédito Oficial] per crear línies específiques de finançament per al sector. CiU prepara cinc esmenes en el Senat en la LES per recolzar a la solar.
Redacció, El Congreso aprueba el decreto eléctrico, La Vanguardia 27-01-2011.
El Govern en això no negocia amb empresari i sindicats
El Congrés ahir va convalidar el tall de les primes que incentiven la generació d’electricitat d’origen solar fotovoltaic. La mesura, aprovada amb l’abstenció de CiU i PP, és vista com una "catàstrofe"" per la indústria de l’energia neta. Associacions de fabricants, empresaris i CC.OO. van sortir en tromba contra aquesta decisió, que pot ser el cop de gràcia per a una activitat que fins fa poc era florent.
En els tres propers anys (2011-2013), la retribució del 90% de els instal·lacions fotovoltaiques baixarà un 30%, (...) per a la resta s'imposarà un tisorada del 10% durant la vida útil de les plantes. (...)
Tot i això, el sector fotovoltaic, el més afectat, ha anunciat una pluja de demandes de promotors que reclamaran responsabilitats al Govern, ja que van planificar les seves inversions amb uns ingressos i ara topen amb una retribució menor. "Les empreses fotovoltaiques i els titulars de les 50.000 instal·lacions van confiar en el discurs prorenovable del Govern i ara se senten estafats", diu el president d’Asif (...).
(...) el canvi de rumb que imposa el ministre Miguel Sebastián el pagarà la indústria i la credibilitat del país. "El més greu del dany produït és que el sector fotovoltaic perd, davant dels bancs, la credibilitat i la fiabilitat que tenia", diu Vélez, president de l’APPA (...).
"El Govern enfonsa un sector fotovoltaic quan estava en els seus inicis, en plena fase d’aprenentatge, i quan el seu impuls generava un nou desenvolupament industrial. (...)
"El problema és que les energies renovables són incòmodes perquè qüestionem el poder de les grans companyies elèctriques. Els arravatem una part del pastís energètic. No ens ho perdonen", afirma Vélez.
Antonio Cerrillo, Zapatero apaga la industria fotovoltaica, La Vanguardia 27-01-2011.
Alemanya i Espanya
El govern ha imposat una dràstica aturada al sector fotovoltaic. I el resultat és que mentre en el 2010 a Alemanya s'hi van instal·lar plantes solars que sumaven 8.000 MW, a Espanya només se n'hi van afegit 250 MW: 32 vegades menys.
Espanya està perdent la seva fama com a país de referència. La companyia British PetroleumLa marca Espanya com a sinònim d’energia renovable ha estat desballestada" diu González Vélez, d’APPA.
Ruina para una imagen de marca, La Vanguardia 27-01-2011.
Implicació sobre el sector agrari
La Cordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) assegura que la retallada en un 30% de la retribució econòmica a l’energia fotovoltaica mitjançant la limitació d’hores amb dret a prima "deixa a la vora de la fallida" a 50.000 agricultors que van invertir en petits horts solars "per aconseguir una jubilació digna". En un comunicat, COAG va dir que van invertir amb l’objectiu de tenir un ingrés extra complementar la "reduïda pensió agrària", de 518 euros al mes.
Europa Press, Coag dice que el recorte fotovoltaica deja al borde de la quiebra a 5.000 agricultores, La Vanguardia 15-01-2011.
Afirmacions injustificades, però mediàticament correctes
La inflació acumulada en els darrers dotze mesos va pujar des del 3% al 3,3%, degut bàsicament a la pujada de la llum i dels aliments i begudes no alcohòliques.
(...) el diferencial de nou dècimes de punt amb la mitjana de la unió monetària són preocupants perquè coincideixen amb una debilitat molt notable de la demanda interna i responen a l’alegre política tarifària dels preus fixats per les administracions públiques. (...)
Manuel Estapé Tous, La inflación se dispara hasta el 3,3% por la subida de la luz, La Vanguardia 1-02-2011.
Les altes primes FV van ser concebudes per proporcionar un primer impuls al sector i tenien un import total màxim. Un cop les sol·licituds assolissin aquest valor màxim, es disposava d’un curt període per admetre altres sol·licituds subjectes al mateix règim de primes, després del qual s’assignarien unes noves primes, inferiors. El desenvolupament del sector i la lògica "dels mercats" va propiciar que durant aquest curt període es presentessin moltes més sol·licituds de les previstes.
Les noves primes van trigar a ser establertes i van ser força més baixes que les anteriors. Un dels resultats de tot això va ser la irracional evolució de la potència que es va anar instal·lant que va inflar les primes del darrer any i va aturar les noves instal·lacions després d’aquest, com mostra el gràfic. Aquest tipus de comportament és prou conegut i experimentat en els ajuts (primes, subvencions, descomptes...) que s'han atorgat a l’adquisició de nous pisos o automòbils.
Un altre dels efectes poc favorables és que els preus fotovoltaics de l’any del boom van pujar (per la gran demanda), i van baixar després un 50%, de la qual cosa s'en van beneficiar les instal·lacions a Alemanya on es van instal·lar 8.000 MW l’any 2010 (la potència de 8 reactors nuclears).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada