Les energies renovables en la política xinesa*

Acords amb Espanya

L’objectiu de la visita del [viceprimer ministre] Li Keqiang (...)és l’enfortiment de les relacions comercials entre els dos països i la signatura d’acords de cooperació en matèria energètica i un altre sobre la creació d’un grup de treball que analitzi possibles inversions xineses a Espanya i a l’inrevés.

Redacció, Salgado agradece a China que compre deuda espanyola, La Vanguardia 5-01-2011.

(...) s’han signat 16 acords econòmics (...) i un memoràndum d’entesa que implica ampliar la relació no només en àmbits on ja existeix, com en les telecomunicacions, les finances i el turisme, sinó en el de les noves energies.

Xina té molt interès en “explotar el futur” de les energies alternatives junt amb Espanya, va dir Zhu [embaixador a Madrid](...).

Redacció, China afirma que ha reforzado la confianza en Espanya, La Vanguardia 7-01-2011.

La preocupació d’EUA

Per no perdre l’hegemonia tecnològica en matèria energètica i altres camps afins, el secretari d’Energia d’Estats Units, Steven Chu, pretén activar tot el potencial innovador i emprenedor del seu país, apel·lant a l’esperit de superació de la carrera espacial. (...)

Chu, premi Nobel de Física el 1997, afirma que “Xina i altres països s’estan movent de forma decidida per fer-se amb el lideratge mundial en tecnologies que van des dels generadors eòlics fins els reactors nuclears, passant pels trens d’alta velocitat” i que “donat aquest desafiament i les enormes oportunitats econòmiques existents en el terreny de les energies netes, ha arribat el moment que Estats Units faci el que millor sap fer: innovar”. (...)

El desenvolupament de les energies renovables a Xina també resulta impressionant. La instal·lació d’aerogeneradors s’està desenvolupant al ritme més alt del planeta i la manufactura de sistemes fotovoltaics solars representa actualment el 40% del total global. Tres de els deu principals companyies de fabricació de turbines eòliques del món tenen la seva seu a Xina, i el mateix succeeix amb cinc dels deu fabricants de panells solars fotovoltaics de silici.

Al mateix temps, Xina no descuida l’energia nuclear, dedicant grans esforços de recerca al desenvolupament de les tecnologies de quarta generació, mentre s’afanya en les obres de 26 de les 63 plantes nuclears que en aquests moments es construeixen en el món.

Si a tot això hi sumem els avenços experimentats pel gegant asiàtic en xarxes de distribució de molt alt voltatge, la combustió neta del carbó, la supercomputació i els vehicles híbrids i elèctrics, el nerviosisme del secretari d’Estat d’Energia d’EUA resulta més que comprensible.

Mariano Marzo, Momento Sputnik, La Vanguardia 7-01-2011.