Petrogas o gas d’esquists a EUA

Un dia del passat estiu (...) va notar una olor insuportable (...) i va dir al seu marit que se’n dugués els seus fills (...).

No va ser la primera ni l’última vegada que evacuaven casa seva en un turó envoltat per pous de gas natural i una planta processadora que desprenen pudors, causen soroll dia i nit i, segons alguns veïns, han contaminat l’aigua de l’aixeta. (...)

La febre del gas natural a Pensilvania, que va començar a mitjans de la primera dècada d’aquest segle, ha trencat els equilibris d’aquesta zona de turons verds i paisatges bucòlics.

(...) l’anomenada Marcellus Shale, una formació rocosa [d’esquists] que amaga el que alguns estudis creuen que pot ser el segon major jaciment mundial de gas natural després de  Qatar.

La Marcellus Shale s’exten des de l’estat de Nova York fins Virginia Occidental, passant per Pensilvania. Feia dècades que es coneixia la seva existència, però fins fa pocs anys no es va desenvolupar la tècnica per perforar aquesta roca d’esquists.

En ple debat –impulsat per l’Administarció Obama- sobre l’autonomia energètica i la reducció del consum de petroli, la Marcellus Shale pot ser una benedicció per a Estats Units. El gas natural (...) emet menys gasos contaminants que el petroli i el carbó.

Un avantatge de la Marcellus Shale, segons Pitzarella, portaveu de la companyia gasista Range Resources, és la seva localització, a uns tres-cents quilòmetres de la Costa Est, el major mercat energètic del món.

Segons projeccions oficials, el 2020 el gas d’esquist representarà més del 20% del subministrament total de gas a EUA.

Amb aquestes projeccions Estats Units espera reduir la dependència del petroli, desacoblar el preu del gas del preu del petroli i mantenir el preu del gas com l’actual.

A Pensilvania, on s’han perforat més de dos mil pous, els beneficis es noten en forma d’ocupació i diners per als grangers. Fins fa poc, tenien dificultats per arribar a final de mes. Ara alguns neden en l’abundància.

(...)  En els millors temps el pou ha arribat a reportar-los 21.000 dòlars mensuals.

Pitzarella, de Ranger Resources, i els grangers que han tret diners de les perforacions perquè s’han realitzat en els seus terrenys sostenen que els que s’oposen a perforar ho fan perquè els hauria agradat rebre més diners per les perforacions. En el seu moment no van negociar bé amb les empreses, o els seus pous donaven poc.

Pizarella admet que la indústria energètica carrega amb un dèficit de confiança. (...) I a Pensilvania, on el carbó i l’acer –senyes d’identitat d’aquesta regió minera i industrial- van danyar el medi ambient i la salut del seus habitants, els recels semblen justificats. (...)

L’Agència de Protecció Mediambiental està investigant els efectes del mètode per fracturar la roca –amb una mescla d’aigua, sorra i productes químics- a l’aigua corrent. La incertesa ha dut a l’estat de Nova York a declarar una moratòria sobre els perforacions.

Aquest gas es troba en roques no poroses i per això cal fracturar-les per permetre el seu alliberament.

“Si una indústria arribés a una regió i volgués construir una fàbrica, hauria de presentar nombrosos plans mediambientals (...). Aquesta indústria, a l’estar més difusa en una regió geogràfica àmplia, ha evitat aquest tipus d’escrutini”.

Marc Bassets, La fiebre del gas, La Vanguardia 3-01-2011.

Temes relacionats: El gas contaminant dels darrers dies

Un excel·lent document sobre els pous de gas a diversos estats d’EUA amb increïbles impactes. Parla anglesa, subtítols en francés. 105 minuts. Val molt la pena.

http://cequevousdevezsavoir.wordpress.com/2010/12/21/gasland-vostfr-sous-titre-en-francais-pour-tout-les-vraies-infos-sur-les-gas-de-schiste/