26.10.10

Dades nuclears importants i maquillades*


En un entorn polític tan borrós, cap companyia està disposada a invertir els gairebé 5.000 milions d’euros que costaria construir una d’aquestes centrals a Espanya. Segons els últims estudis, com un del Massachusetts Institute of Technology (MIT), els costos de fer una d’aquestes instal·lacions s’han duplicat en només un lustre. (...)
I a Europa tampoc hi ha entusiasme, amb poques excepcions, com França, una potència nuclear, o Finlàndia. Al país escandinau s'està construint, amb almenys tres anys de demora i un cost que ja arriba a 5.000 milions enlloc dels 3.000 previstos, Olkiluoto 3, la central que la indústria posava com a model d’una nova era nuclear. Areva, el gegant públic francès que desenvolupa el projecte, en construeix un altre d’igual a Flamanville (França). Els clients finlandesos, papereres i empreses de la fusta, no volien ser els conillets d’índies d’un nou model de reactor. Però ho estan sent.
Iberdrola, una de les companyies espanyoles més actives en aquest sector, té el 37,5% d’un consorci al Regne Unit per construir una nuclear a la regió britànica de Cúmbria dins del pla de renovació del parc previst pel Govern de Londres. El tema va lent, ja que només tenen l’emplaçament, però encara ho veuen menys clar a Espanya. "Només és possible si hi ha un impuls polític decidit. I no hi és", explica un portaveu. I estabilitat de regulació. (...)
La indústria ho admet: "El més prioritari, almenys fins el 2020, ha de ser prolongar la vida de les centrals existents", sentencia (...) la presidenta del Fòrum Nuclear, una entitat que agrupa aquesta indústria i que defensa la necessitat de construir fins a tres nuclears a Espanya en el futur per reemplaçar la capacitat tèrmica obsoleta i mantenir la nuclear al voltant d’un terç de l’electricitat generada. (...)
(...) "Tot nuclear és una barbaritat, com també ho és tot renovable. LA nuclear és una potència contínua que garanteix l’estabilitat del sistema", afirma [un enginyer de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya]. No és només que per suplir una nuclear es requereixin més de 600 aerogeneradors, sinó que aquests funcionen tan sols entre el 15% i el 20% de les hores de l’any, davant del 90% de les nuclears. (...)

Amb els aerogeneradors actuals en parcs terrestres només caldrien entre 333 i 500 aerogeneradors per generar la mateixa potència màxima que un reactor nuclear. En parcs marins en farien falta 200.
Segons Red Eléctrica Espanyola, els aerogeneradors d’Espanya, l’any 2008 van funcionar un equivalent del 22,37% de les hores de l’any, amb un màxim del 30,7% a Canàries.
A Catalunya, l’any 2007 les centrals nuclears van funcionar el 75,7% de les hores. A Espanya, l’any 2009 ho van fer el 77,9% de les hores.
La diferència no menyspreable entre aquestes dades i les aportades per l’enginyer al diari, les hem d’interpretar com el seu desconeixement de les dades reals, o com un intent més de menysvalorar l’energia eòlica i de vestir amb un aura la nuclear?

El ressorgiment nuclear es concentra avui en economies emergents, més famolenques de recursos i en fase de creixement accelerat. La Xina, Rússia o l’Índia concentren més del 70% dels reactors en construcció. Per a la resta, en especial per a Europa, ara per ara les nuclears, ni sí ni no.
Agustí Sala, Nuclear, ni sí ni no, el Periódico 10-10-2010.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada