A finals del 2007 es van tancar les mines menys competitives, però la legislació aprovada el passat mes de juliol a Brussel·les preveu que els ajuts econòmics al sector només es podran prorrogar fins el 2014. És a dir, a Espanya totes les mines hauran de posar el cadenat, ja que sobreviuen gràcies als subsidis del Govern, els quals pugen a 329 milions d’euros a l’any.
La plantilla (...) el 2009, entre fixes i contractats, es situava en 7.683 persones (...).
(...) Davant un futur tan incert, el Consell de Ministres del 31 de juliol del 2009 va encomanar a Hunosa posar en marxa l’emmagatzemament estratègic temporal del carbó. És a dir, que aquesta empresa pública havia d’adquirir les produccions que no poguessin ser lliurades a les companyies elèctriques.
L’aportació del carbó a la generació elèctrica va ser del 14,17% el 2009, contra el 32,36% el 2004, degut a la forta caiguda de la demanda elèctrica, a l’increment del pes de les renovables i a unes primeres matèries importades molt més barates que abans. A judici del professor Mariano Marzo, “el carbó nacional és més car per la complexitat geològica de la seva extracció, les capes estan molt més plegades i a gran profunditat (...)”.
(...) el Govern va publicar un reial decret que “per seguritat de subministrament” es podia donar preferència a les fonts de combustió d’energia primària autòctones en una proporció del 15% de l’energia primària per produir electricitat. Això va provocar donar prioritat als grups tèrmics de carbó que consumien carbó nacional, davant dels cicles combinats i els grups de fuel que consumeixen un combustible importat. Aquí van saltar altre cop les alarmes en alguns grups empresarials, com Gas Natural, que exigia que se li pagués una prima per tenir sempre els cicles combinats disponibles.
La gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió de Brussel·les: les mines no competitives es tancaran abans del 15 d’octubre del 2014. És a dir, les empreses hauran de ser viables sense subvencions públiques.
Conchi Lafraya, La larga agonía del carbón en Espanya, La Vanguardia 13-09-2010.
El Reial Decret garantiria la compra de carbó per part de l’Estat fins la funesta data, 2014. El Pla del Carbó va més en la línia dels 52 tancats: pretén la reconversió industrial del sector, la qual cosa rescabalaria l’activitat de la comarca, enfonsada no només per l’amenaça que penja sobre les mines, sinó, sobretot, pel que plana sobre la central tèrmica de Velilla del Río Carrión (...).
Pablo García, Un futuro má negro que el carbón, El País 12-09-2010.
Aprovació refusada per Unesa
El Govern va aprovar ahir el reial decret que autoritza la concessió fins el 31 de desembre de 2014 de compensacions a les companyies elèctriques que utilitzin carbó autòcton, després d’haver rebut el vist-i-plau de la Comissió Europea (CE) el dimecres passat. Els sindicats van acollir amb satisfacció el reial decret del Carbó. La patronal elèctrica Unesa ha refusat aquesta norma que incentiva cremar carbó en centrals tèrmiques.
Agències, El Gobierno aprueba el real decreto del Carbón autorizado por Bruselas, La Vanguardia 2-10-2010.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada