19.4.10

Riscos de proliferació nuclear*, i Electricitat solar d'Àfrica


Aquesta setmana hi ha dos importants noticies energètiques, de signe oposat però amb un mateix resultat: l'energia nuclear comporta molts riscos; l'energia solar pot proporcionar sobradament l'energia a Europa.

El president d'Estats Units confirma les prediccions dels científics honestos fa més de 50 anys
La Casa Blanca ahir va al·ludir al risc que Al Qaeda s'apoderi d'urani altament enriquit i plutoni per aconseguir que un cinquantena de països acceptessin tenir sota control el seu material nuclear. Barak Obama aconsegueix així posar la seguretat nuclear a l'agenda internacional.
(...) "el risc d'un atac nuclear ha augmentat".
(...) El perill, denunciat ja per George W. Bush, és que organitzacions terroristes obtinguin en el mercat negre urani altament enriquit i plutoni, necessaris per fabricar explosius nuclears.
La Casa Blanca sosté que la hipòtesis d'una banda criminal robant material nuclear i venent-lo a Al Qaeda no és un trama novel·lesca, sinó una possibilitat real. Considerat fins fa poc per molts com una exageració (...), aquest escenari forma part des d'ahir del consens internacional.

Aquesta informació no hauria de ser 'notícia' ja que això mateix ja havia estat denunciat pels científics nuclears honestos fa més de cinquanta anys. Això va ser un dels punts essencials de l'oposició d'entitats ciutadanes i de ciutadans a molts dels països on es va planejar instal·lar centrals nuclears.



(...) Per primer cop la vigilància del material nuclear dispers i els esforços per impedir que caigui en mans de terroristes s'ha convertit en prioritat internacional.
 (...) Els participants –entre els que s'inclouen Russia, la Xina, Pakistan i la Índia, però no a països nuclears com Corea del Nord o sospitosos de voler la bomba com Iran- es van comprometre a tenir sota control tot el material nuclear en un termini de quatre anys. Milers d'instal·lacions civils i miliars, públiques i privades, algunes insuficientment vigilades, en desenes de països alberguen urani altament enriquit i plutoni.

És a dir, fins ara no era una 'prioritat nacional', malgrat les reiterades afirmacions respecte a la total seguretat dels materials nuclears (combustibles i residus).


Alguns càlculs suggereixen que en tot el món hi ha material suficient per crear 120.000 bombes nuclears. I el problema no acaba aquí. (...) agreuja el perill en especial el cas de Pakistan, santuari dels talibans i d'Al Qaeda, el qual ha intentat i continua intentant fer-se amb l'arma nuclear, segons Obama. També l'eventualitat d'un Iran nuclear contribuiria al descontrol.

D'aquesta informació se'n dedueix que el risc de Pakistan (amic d'Estats Units) és molt superior al d'Iran (enemic d'Estats Units).

La cimera va concloure amb un comunicat no vinculant que conté escasses novetats respecte a compromisos anteriors. D'una banda, els estats assumeixen la responsabilitat de garantir la seguretat dels materials nuclears i evitar que "actors no estatals obtinguin la informació o la tecnologia requerida per emprar aquest material amb objectius malèvols". D'altra banda, accepten una major cooperació internacional per vigilar els materials de risc. El comunicat reconeix el paper de la indústria privada, i recomana als estats convertir reactors que funcionen amb urani altament enriquit –que serveis per fabricar armes nuclears- a reactors amb urani de baix enriquiment.

Sorpreses desagradables: el comunicat és 'no vinculant'. Per què no és 'vinculant', qui s'hi ha oposat, i per què? Tot això ja s'havia tractat i resolt amb el Tractat de No Proliferació Nuclear (1968) i altres discussions prèvies. Com és que no ha funcionat?


"Actors no estatals, ... objectius malèvols": recorda els sermons de col·legi.
I un punt veritablement sorprenent del comunicat que "recomana als estats convertir reactors". Independentment de les dificultats tècniques això desplaçaria els riscos de bombes d'urani a bombes de plutoni, ja que els reactors amb urani de baix enriquiment solen produir més plutoni que els d'urani altament enriquit. I el plutoni és molt més tòxic que l'urani, i precisa menys massa per produir la reacció encadenada de les bombes.

A partir d'ara tindrem més fàcil l'argumentació del risc de proliferació associat a l'energia nuclear.

Urani altament enriquit
Per crear una bomba d'una quilotona només se'n necessiten 8 kg... una esfera com un pomelo.

Plutoni
Per crear una bomba d'una quilotona només se'n necessiten 3 kg... una esfera com una taronja.
Marc Bassets, "El riesgo nuclear ha aumentado", La Vanguardia 14-04-2010.


El sol d'Àfrica subministrarà electricitat a Europa
El camp solar [de Lebrija] és el vaixell insígnia amb el qual els seus propietaris (Siemens i Valoriza) mostren la seva aposta per l'energia solar. Però si les plantes solars comencen a sovintejar per Andalusia (on ja funcionen sis centrals termoelèctriques), ¿no se'n podrien construir moltes més en el nord d'Àfrica, o en el Sahara, on hi ha més radiació solar?
(...) Els deserts del planeta reben en només sis hores més energia del sol que la que la humanitat consumeix en un any. Amb només un 0,3% de la superfície dels deserts d'Orient Mitjà i del nord d'Àfrica, es podria produir l'electricitat necessària per satisfer les demandes d'aquests països i d'Europa. Estimacions i càlculs tan futuristes com aquests no són ja una referència utòpica. Comencen a ser tinguts en compte en els plans d'empreses i governs europeus.

Aquesta dada és molt important perquè mostra dues coses: el problema de subministrament energètic no és la manca de recursos renovables, i que amb només amb una font previsible i fiable es pot cobrir la demanda. Tot i això, no estic dient que no calgui emprar l'energia amb la màxima eficiència i només per a les aplicacions necessàries, el que condueix a que es redueixi significativament la demanda (o el consum) d'energia.

La idea cobra força, a més, pels compromisos de la UE per aconseguir que el 20% de l'energia consumida sigui de fonts renovables el 2020, mentre que el final més o menys proper del petroli crea les condicions per a que es comenci a mirar el nord d'Àfrica i el Sàhara com la futura gran 'bateria' solar per a Europa.

He sentit crítiques a aquest projecte que fa temps que se'n parla, i a altres similars, sobre si els europeus hem d'explotar el sol d'Àfrica, o aquest hauria de ser pels africans. La realitat és que el president Sarkozy ha anat venent pel nord d'Àfrica centrals nuclears a canvi dels recursos de petroli. Les centrals solars no exhaureixen unes reserves finites sinó que capten un flux perenne d'energia, i no produeixen emissions, radiacions i residus perillosos. Més endavant continuaré comentant el tema.

El gran factor que alimenta aquest objectiu és l'èxit de les centrals elèctriques de concentració solar (plantes termosolars) que marquen una nova manera de produir electricitat a gran escala. (...) La plataforma solar del desert d'Almeria, on es van anar gestant 'a l'ombra' aquestes modernes tecnologies, era el laboratori d'un incert futur fa només 15 anys. Ara les plantes de concentració solar són una realitat.

La plataforma solar del desert d'Almeria, es va inaugurar el 1981 amb la participació d'Espanya (Ciemat), Alemanya, Àustria, Bèlgica, Estats Units, Grècia, Itàlia, Suïssa i Suècia. Amb l’abaratiment del petroli els set darrers socis abandonen el projecte, i el 1996 ho fa Alemanya. A més d'experimentar amb energia solar (tèrmica i termoelèctrica) , també ho fa amb assaig de materials emprats per l'indústria aeroespacial (xoc tèrmic al retornar a l'atmosfera), com també ho fa Odeillo. El 2006 s'obre a la visita del públic.

Per tot això, la UE ha esbossat el Pla Solar del Mediterrani, una iniciativa promoguda el 2008 la missió de la qual és aplanar el camí als plans per unir les dues ribes del Mediterrani amb projectes d'energia solar i gran línies d'alta tensió sobre fons marins (per Marroc-Gibraltar, Malta-Sicília, o per Turquia).
Els primers interessats en aquestes inversions són les empreses del sector. (...) és molt rellevant que s'hagi creat la Iniciativa Industrial Desertec, un consorci integrat per 17 empreses europees –sobretot alemanyes- que farà els estudis i la promoció per fer realitat la producció neta (solar, eòlica...) en el nord d'Àfrica per a Europa. En la plataforma hi participen les espanyoles Abengoa Solar o Red Eléctrica de España (a més de ABB, RWE, E.ON, Enel Green Power o Siemens...).

L'origen d'aquestes empreses addicionals i la manera com han penetrat en el mercat espanyol mostren una conseqüència de la política energètica i empresarial en un camp en el qual 'Espanya' és líder mundial.

La missió d'aquest consorci és desbrossar el camí i fer propostes per introduir canvis legals i una nova regulació que faciliti les coses. El fet que a Desertec hi hagi empreses que ja actuen en el nord d'Àfrica ajudarà a aplanar el camí.
"(...) sabem que, al final, seran els polítics els que hauran d’arribar a acords internacionals per concretar aquests plans" (...). [Abengoa] és pionera en el desenvolupament de les plantes de concentració solar (...), les quals engloben diversos tipus de tecnologies que aprofiten la radiació solar per obtenir energia i produir electricitat (de torre central, canal parabòl·lic...).
L'objectiu de Desertec pel 2050 és que els projectes d'energia renovable en el nord d'Àfrica i Orient Mitjà cobreixin un 15% de la demanda europea.(...)
Per concretar aquestes intencions, la UE ha previst en la seva nova directiva sobre energies renovables la possibilitat que es duguin a terme projectes conjunt entre països de la UE i tercers països, amb la finalitat que les nacions europees pugui assolir les seves fites sobre energies renovables (el 20% pel 2020). (...)
Quins requeriments es necessiten per a que aquests projectes s'obrin pas en el Sàhara? (...). Es necessita que el país receptor de la inversió a l'Àfrica "faciliti els permisos i tramitacions per trobar terrenys i construir la planta". Segon, la creació d'organismes o agències europees "solvents, que donin garanties que es permetrà fer un contracte de compra d'electricitat a llarg termini per fer possible que es construeixi la planta i que els inversions obtinguin un retorn".

És interessant conèixer com s'han de preparar projectes com aquest. Malauradament en altres casos a Europa no s'havien fet les actuacions preliminars necessàries en altres projectes d'energies renovables, la qual cosa va repercutir en innecessaris endarreriments, problemes i costos.

I, finalment, "caldrà fer inversions compartides amb 'joint ventures' formades per inversionistes europeus i promotors del propi país". A més, per a que surtin els números de la inversió, s'hauria de recórrer a un sistema de primes en la tarifa d’electricitat per remunerar la producció neta seguit l'exitós model que ha permès l'envolament de la indústria solar a Espanya.

Interessant la previsió de la participació dels països locals en el negoci. Torna a aparèixer la qüestió de les primes tarifàries. És una conseqüència de no poder internalitzar els costos reals de cada una de les fonts i tecnologies de generació elèctrica, i una causa de continus retrets per les fonts i tecnologies subvencionades 'a l’ombra'.
Antoni Cerrillo, El Sàhara, futura batería solar de Europa, La Vanguardia 18-04-2010.

Electricitat solar de nit
Algunes de les tecnologies utilitzen uns dipòsits de sals que poden emmagatzemar l'energia de dia per poder accionar les turbines de nit (i produir electricitat) o quan calgui.

Potencial
Centrals de concentració solar d'una superífice del desert del Sàhara de 300x30 km (90.000 km2) podrien cobrir en teoria les necessitats d'energia de tota la humanitat.

Centrals termosolars a Espanya

Municipi
Província
Propietaris
4
Sanlúcar la Mayor
Sevilla
Abengoa
2
Aldeire
Granada
ACS-Cobra
1
Alvarado
Badajoz
Acciona
1
Puertollano
Ciudad Real
Iberdrola
1
Puerto Errado
Murcia
--

Algèria i Marroc ja han construït les seves primeres plantes mixtes gas-solar (...) i a Egipte, es construeix la planta solar a 95 km d'El Cairo (...).
(...) "Quants més països de l'Àfrica hi hagi a Desertec, millor; així serà un projecte més gran. Però cap país bloquejarà aquesta iniciativa. Si no hi volen ser, continuarem sense ells" (...).
Els projectes en el nord d'Àfrica hauran d’afavorir el desenvolupament local i reforçaran les seves xarxes nacionals. Es pot generar energia per ser consumida in situ, però per a que les inversions siguin rendibles l'electricitat s'haurà de vendre a Europa (on es paga millor) (...).

Interessant que aquesta tecnologia ja sigui en alguns països del nord d'Àfrica. El projecte sens dubte contribuiria a modernitzar de veritat la regió, basant-se en un recurs propi, net i perenne, amb el qual pot obtenir uns ingressos assegurats. El punt feble, és que es tracte d'un producte (encara) massa car pel consum local i per tant destinat per ara a l'exportació.
A. Cerrillo, Echar el cable, La Vanguardia 18-04-2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada