Inversions de les petrolieres russes

Els gegants de l’energia, com Lukoil i Gazprom, van posar en marxa una estratègia que combinava l’accés a nous mercats amb la integració vertical cap als clients. I això els va protegir el 2008 i el 2009 de la volatilitat dels preus de les matèries primeres (...). Ara com ara, això els dóna avantatge per invertir.

Les grans petroleres disposen, a més, dels grans jaciments russos. La més gran del país, Rosneft, ha trobat la forma per dur a terme les seves ambicions internacionals i, alhora, explotar els recursos petroliers de l’Àrtic i el mar Negre. Els acords firmats amb la nord-americana Exxon Mobil, per valor de 500.000 milions de dòlars (...), permeten a Rosneft participar en projectes d’exploració a Amèrica del Nord.

El capital rus prefereix, en general,les antigues repúbliques, els Estats Units i, sobretot, Europa. Un exemple d’aquest interès el vam viure el 2008, amb l’intent de Lukoil per comprar gairebé el 30% de Repsol.

(...) per a les grans companyies russes els seus mercats clau són Ucraïna, el Kazakhstan, Bielorússia, Alemanya, Polònia i la República Txeca. (...)

Les empreses russes prefereixen invertir a l’estranger que a casa seva. (...)

S’ha acabat el temps en què els països en desenvolupament només podien oferir al món matèries primeres barates. El capital procedent dels BRIC ha canviat el mercat global.

Gonzalo Aragonés, El capital rus és viatger i gens casolà, La Vanguardia 10-06-2012.