6.2.12

Planteig sobre els costos reals de la generació elèctrica*

L’article d’aquest professor Honori de la UAM obre la caixa de Pandora llargament reclamada pels introductors de les energies renovables modernes: la internalització dels costos externalitzats. La diferència entre aquests i el catedràtic d’Economia de l’Empresa és que aquest només ho reclama per a les renovables, mentre que els primers ho reclamen per a totes les fonts i tecnologies, d’acord amb la dita anglesa de ‘leveling the playing field’, o sigui anivellant el terreny de joc, fins ara favorable per a les energies i tecnologies convencionals.
Després de l’article veurem alguns de biaixos de l’article.

Bona part de les discussions sobre si hem instal·lar més energies renovables a Espanya, i quines d'elles, estan realitzades sobre bases falses. Només es considera el cost nominal de cada energia i no el cost real per al conjunt del sistema elèctric. I ambdues poden diferir molt considerablement.

El cost nominal i el cost real de cada tipus d’energia difereixen.
(...) Per opinar o decidir sobre quin tipus d'energia cal instal·lar o promoure, normalment s'utilitzen els preus als que cada productor d'energies renovables és capaç de produir una unitat d'energia (kWh). Però aquest preu només és el cost nominal per al sistema elèctric. No és el que realment costa a cada un dels consumidors. De fet pot canviar, i molt, per a cada tipus d'energia renovable i, fins i tot, segons la potència instal·lada en cada moment de cadascuna d'aquestes energies.

Les energies renovables madures: eòlica, fotovoltaica, biomassa i termosolar.
(...) La més barata és l'eòlica. Però el cost real d'aquesta energia, és realment la tarifa nominal aprovada al BOE que es paga als seus productors? No, l'energia eòlica es produeix de manera intermitent. Això significa que necessitem una planta d'energia convencional (típicament de cicle combinat amb gas natural) que quan no hi ha vent, la supleixi. Potser només per poques setmanes a l'estiu quan hi ha temps anticiclònic i demanda molt alta. Però els productors d'aquestes plantes de cicle combinat volen, lògicament, que se'ls pagui la seva amortització per a un mínim d'hores de funcionament i no només quan deixa de bufar el vent. Per tant, el cost real de l'energia eòlica no és només el que es paga als seus productors, sinó que a més ha d'incloure la part d'amortització de les plantes de cicle combinat que s'han de tenir de reserva com a garantia de subministrament elèctric.

Al cost nominal de l'energia eòlica ha de sumar el cost de les centrals de cobertura, l'energia abocada per falta de demanda i el de les centrals de bombeig.
(...) Què passa quan la producció d'energia eòlica és superior a la demanda? Doncs que cal abocar perquè no és possible emmagatzemar l'electricitat de manera barata i eficient. I ja que el cost d'inversió i manteniment és constant, el cost real per cada kWh eòlic consumit és més alt que el nominal. A Espanya, que tenim una gran capacitat eòlica instal·lada, ja hem començat a abocar electricitat de procedència eòlica. En quantitats limitades, és possible aprofitar part d'aquesta electricitat sobrant bombant aigua a uns petits pantans on es queda emmagatzemada a peu de presa (centrals de bombament) per, quan es necessita, tornar a generar-la de la mateixa manera que qualsevol central hidroelèctrica. No obstant això, en aquest procés es perd aproximadament el 30% de l'energia. Si tenim en compte, a més, l'alt cost de construir la capacitat dels embassaments, el cost real per kWh eòlic és molt superior al nominal.

- Al cost nominal de l'energia fotovoltaica ha de sumar el cost de les centrals de cobertura. La major part de la inversió (panells solars) és importada.
(...) Un desavantatge important és que en produir directament electricitat, l'energia fotovoltaica necessita plantes de cobertura (back up), ja que cal proveir la demanda en dies o hores ennuvolats i en algunes hores nocturnes de forta demanda. Un altre desavantatge important és que, actualment, la gran majoria dels panells solars són importats (de Xina) i això representa una mica més del 50% de la inversió, de manera que l'estalvi en termes d'importacions i generació d'ocupació local queda molt reduït .

- L'energia termosolar i de biomassa no necessita plantes de cobertura. Importa pocs elements i genera ocupació en zones amb altes taxes d'atur.
(...) [la termosolar] És més cara que l'eòlica, però té evidents avantatges sobre les dues anteriors. La major d'elles és que permet l'emmagatzematge durant diverses hores en forma de calor (habitualment utilitzant sals), fins i tot per més d'un dia. Això significa que pot produir en els moments en què la demanda d'electricitat és més alta i el seu preu és més alt (típicament en ple estiu, amb temperatures màximes). No necessita central convencional alguna de cobertura, ja que, en cas necessari, la pròpia central pot funcionar amb gas o un altre combustible fòssil. En realitat, també és possible donar suport a una central convencional amb una planta termosolar amb el consegüent estalvi de combustible (centrals termosolars híbrides). L'energia procedent de la biomassa també es pot produir en el moment que més es necessiti. Per això, a ambdós tipus d'energies se'ls crida gestionables. Les dues generen ocupació local, especialment en zones d'alt atur.

- L'estalvi de les energies renovables pel que fa a les no renovables és, com a mínim, el cost del combustible en els pròxims 30 anys.
Quan comparem les energies renovables amb les no renovables tendim a comparar el seu cost basat en el preu actual del combustible. Aquesta no és una comparació correcta si el preu del combustible s'incrementa en anys futurs. Però, segons totes les prediccions, aquest s'incrementarà per sobre o molt per sobre de la inflació. Si això és així, per comparar correctament la diferència de cost entre les energies renovables i les fòssils caldria tenir en compte el valor actual del cost del combustible al llarg de tota la vida de la planta (aproximadament trenta anys). Quan es fa aquesta comparació, la diferència entre ambdues energies és molt inferior a la diferència nominal actual.
En conseqüència, a la pregunta de si un tipus d'energia renovable és cara o és barata amb respecte a altres o a l'energia fòssil, no es pot contestar simplement fixant-se en el seu cost nominal actualment. Aquest és només una part i, per tant, no és vàlida per a promocionar un tipus o altre d'energia.
Daniel Villalba Vilà, ¿Energías renovables? ¿Qué renovables?, El País 29-01-2012.


Comentaris de l’article

Necessitat dels cicles combinats suplementaris.
L’article ho cita per quan no hi ha vent, però no per quan s’aturen les centrals nuclears (per canvi del combustible o per algun incident). En el cas de Catalunya, es tractaria de dues centrals i mitja de 400 MW per una central nuclear, i funcionaria unes 760 hores a l’any, un 8,7% del temps. Com que a vegades hi ha hagut dues centrals aturades, en caldrien altres 2,5 centrals de cicle combinat, amb molt poques hores de funcionament d’aquestes. En total 5 centrals de cicle combinat, amb unes 400 hores de funcionament a l’any de promig.
De fet, la potència suplementària no caldria que fos de cicles combinats, podria ser de centrals termosolars amb complement de biomassa o de gas per quan calgués (tecnologies comentades en un altre punt del seu article). La tecnologia de predicció de la generació eòlica permet anticipar la posta en marxa d’aquestes centrals.

Importacions
Un dels inconvenients citats de la fotovoltaica és que la majoria dels captadors s’importen de la Xina, amb la qual cosa s’estalvia poc en termes d’inversió i generació de llocs de treball. Amb una adequada política energètica i industrial es produiria més localment.
Aquest anàlisi comparatiu oblida els costos (creixents) dels combustibles (gas i petroli) que s’importarien addicionalment sense les renovables (tema tractat en un altre punt de l’article). Tampoc considera les importacions d’equips de les centrals convencionals (turbines, generadors, controls...).

Oblits
L’article no considera els costos externalitzats de les energies i tecnologies convencionals: emissions de gasos efecte hivernacle (CO2, NOx), de partícules, de radioactivitat, vessaments de petroli, manteniment dels residus radioactius durant segles, o la no cobertura total dels riscos associats (com els del cicle del combustible nuclear), entre altres. Txernòbil no només no ha pagat els danys causats sinó que no és capaç de finançar un sarcòfag que eviti l’emissió radioactiva a l’exterior.

Quan catedràtics i altres instàncies formatives acabaran de fer anàlisis tan esbiaixats com el d’aquest article? Quan s’abordarà l’anivellament del terreny de joc (després de les degudes compensacions per les discriminacions anteriors)?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada