Clarificacions sobre preus, costos i política elèctrica**

Un article força tècnic que aclareix prou coses.

(...) el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha anunciat la seva intenció de dur a terme una "transformació relativament profunda del model energètic" amb l'objectiu que l'energia sigui "segura, el més barata possible" i disposi d'un preu que "reflecteixi exactament els costos de producció ". Està el ministre reconeixent que els consumidors paguen més per l'electricitat del que costa produir-la? Està el Govern considerant extreure part dels beneficis que les empreses elèctriques generen en alguns negocis que escapen a la configuració de la competència?

Una resposta afirmativa a aquestes preguntes seria una bona notícia per a l'any elèctric que ara comença. Vegem per què.

Fet 1: en el mercat elèctric, el preu que determina la retribució de totes les centrals en funcionament es fixa segons l'oferta de l'última central tèrmica necessària per cobrir la demanda. El problema és que aquesta retribució és insuficient per a la major part de les centrals de carbó, de gas i renovables, però és excessiva per a les centrals nuclears i hidroelèctriques. Sense l'equilibri retributiu que aporta la competència (inexistent en els segments nuclear i de la gran hidràulica perquè no és possible l'entrada de nous competidors), no hi ha cap raó que pugui avalar l'eficiència del mercat d'electricitat. Les centrals que amb els preus de mercat no cobreixen els costos mitjans perceben complements retributius: pagaments per capacitat, primes, etc, mentre que les centrals, que amb els mateixos preus obtenen beneficis molt elevats, mantenen aquesta retribució sense cap minoració. Es tracta del més clar i radical exemple de socialització de pèrdues i privatització de beneficis.

Fet 2: des de 1997 fins 2011, les centrals nuclears i hidroelèctriques han percebut ingressos molt superiors als compromesos sota el marc regulatori retributiu que emparava la recuperació de les seves inversions. Això és així perquè el 2005 ja havien cobrat la totalitat dels Costos de Transició a la Competència 8.600 milions, perquè fins que es van suprimir el 2006 els van seguir cobrant fins a aconseguir una quantitat superior a la que determinava la Llei del sector elèctric sense que aquest excés hagi estat liquidat, i perquè, des de llavors, han estat cobrant preus superiors als seus costos romanents (qüestió completament imprevista en el Protocol Elèctric de 1998, signat amb el Govern de José María Aznar, i inimaginable en el marc regulador anterior a la Llei de 1997). El que part d'aquestes centrals no estiguin encara amortitzades o provisionades és qüestió que només competeix a la política comptable de cada empresa i en res contradiu la realitat econòmica subjacent sobre l'efectiva recuperació de les inversions històriques corresponents-que és la que importa a l'economia i els consumidors-. Si en termes de rendibilitat sobre els capitals realment invertits en els actius de generació, pogués algú no considerar desorbitats els beneficis de les empreses elèctriques, com sosté la patronal UNESA, serà, sens dubte, perquè les seves associades tenen mediocres resultats en altres negocis que res tenen a veure amb el que aquí es tracta.

Fet 3: el pes de les renovables ha d'augmentar considerablement amb horitzó el 2020 per tres raons: 1. contribueixen a la disminució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle; 2. seu desenvolupament, a més de generar externalitats econòmiques positives, permetrà que assoleixin la seva plena maduresa disminuint a mig termini el cost de la generació d'electricitat (...), i 3. Espanya està compromesa amb el compliment dels compromisos de la Unió Europea.

La dificultat rau a establir un camí competitiva i eficient que compleixi aquestes condicions i objectius. Però la realitat és que les solucions estan sent propostes des de fa ja temps. Es tractaria d'extreure una part dels ingressos excessius que percep el parc històric de generació per neutralitzar, durant els 8 o 10 pròxims anys, el cost del progressiu increment de l'energia renovable necessari per augmentar el seu pes en la dieta energètica. També caldria eliminar moltes normes que, sense aportar valor afegit algun, encareixen el subministrament d'electricitat. (...)

En resum, les declaracions dels actuals membres del Govern haurien concretar-se en una reforma que reconduís els preus que paguen els consumidors d'electricitat als costos reals i justificats de la seva producció. Si, a més, la minoració dels beneficis injustificats de les centrals nuclears i hidroelèctriques s'utilitzés per estabilitzar els costos d'una generació creixentment renovable, estaríem contribuint a una qüestió no només clau per a la gestió de la major amenaça que gravita sobre el nostre planeta-el canvi climàtic-sinó també al canvi del model productiu que necessita Espanya ia una millora de la competitivitat de la nostra economia que des de cap altre sector podria aconseguir: independència energètica, innovació, creació d'ocupació, millora de la nostra balança de pagaments, contenció de la contaminació i disminució de costos per a les famílies i les empreses. Per això, cal una profunda reforma estructural de la regulació elèctrica. Sí Una reforma estructural. No per desregular sinó per regular, tal com proposa sobre l'energia el segon manifest d'economistes davant la crisi [www.economistasfrentealacrisis.com] en la seva cinquena proposta.

Les bones intencions de l'Executiu en matèria energètica quedarien enfosquides, però, pel que pogués ser la seva primera decisió: la prolongació de la llicència de la central de Garoña. I sembla que, contradient no poques de les seves declaracions, tal prolongació podria fer-se amb un gratis total per a les empreses. D'confirmés aquesta sospita, marcaria un precedent a Europa: a Alemanya i Bèlgica (abans de la catàstrofe de Fukushima) es va decidir allargar la llicència dels reactors previ pagament de diversos centenars de milions d'euros. Encara que el cert és que el gratis total si té precedents a Espanya, on ja el 1997 el Govern va allargar la concessió de les principals explotacions hidroelèctriques a canvi de ... res.

Jorge Fabra Utray, En la electricidad, los números se imponen, El País 22-01-2012.

Manifest citat a l’article anterior.

5- De l'energia. L'energia i el seu subministrament, com els diners i els serveis financers, és un bé i un servei que impregna totes les activitats dels individus i de les empreses. Fins i tot en alguns sectors productius seu cost és superior al cost del treball. La seva regulació és, per tant, essencial perquè l'impacte del seu cost i de la seva qualitat contribueixi a la competitivitat de l'economia.

A Espanya estem molt lluny d'aquesta contribució. Una profunda reforma estructural ha de conduir els preus que paguen els consumidors als costos reals i justificats de la seva producció, del seu proveïment i del seu subministrament. Això és especialment cert per a l'electricitat el mercat només arriba a revelar els costos de la producció de major cost que cobreix la última unitat d'electricitat consumida generant beneficis injustificats (incompatibles amb l'interès general) en segments que escapen als mercats ia la competència, tals són les grans concessions hidroelèctriques i les centrals nuclears. I és especialment cert també, perquè l'electricitat és el principal vector energètic que pot permetre l'aprofitament massiu de recursos autòctons renovables, qüestió no només clau per a la gestió de la major amenaça que gravita sobre el nostre Planeta -el Canvi Climàtic- sinó també per assolir, a mitjà termini, la major contribució a la competitivitat de la nostra economia que pugui imaginar: independència energètica, innovació, creació d'ocupació, millora de la nostra balança de pagaments, contenció de la contaminació mediambiental inherent al creixement econòmic, i disminució de costos per les famílies i les empreses. Per a això, tan profunda haurà de ser la reforma estructural necessària que la regulació de l'energia haurà de partir des de zero. Naturalment tot això sense detriment de la seguretat jurídica i de la confiança legítima que ha de presidir tota reforma en defensa dels ciutadans, les empreses, les institucions i l'Estat de Dret.

Economistas frente a la crisis, Segundo Manifiesto, El estado del bienestar es la propuesta de Europa para el mundo, 16-12-2011.