Fukushima: fred, o calent?*

Com un part. Nou mesos és el temps que ha necessitat el Govern japonès per poder anunciar que la situació està sota control a la central nuclear de Fukushima, greument malmesa pel sisme i posterior tsunami de l’11 de març, que va desencadenar el pitjor accident nuclear des de Txernòbil el 1986. La notificació, tanmateix, deixa molts interrogants.

El primer ministre japonès, Yoshihiko Noda, va anunciar ahir la notícia que tothom esperava: la central nuclear de Fukushima Daiihi està sota control.

Va explicar que els tres reactors nuclears fets malbé pel tsunami estan en condicions de “parada freda”. Aquesta situació d’estabilitat permet tancar la segona fase de l’anomenat full de ruta per controlar la crisi nuclear.

Què s’entén aquí per parada freda? Segons va explicar Noda en roda de premsa, els tècnics han confirmat que les temperatures dels reactors es mantenen de forma estable per sota dels 100 graus centígrads. “En  conseqüència, les emissions radioactives poden ser contingudes a un nivell suficient des de l’exterior de les instal·lacions de la central, fins i tot en cas d’un nou accident”, va afegir.

No obstant això, el premier nipó va reconèixer que és només un pas més. “Això no significa que el problema nuclear estigui resolt”. La resolució “és un repte per al Japó i per a tota la humanitat”, va subratllar Noda.

L’anunci deixa moltes preguntes sense respostes. La primera, sobre la confirmació que es compleixen els terminis previstos pel Govern japonès i l’operadora de la central nuclear, l’empresa Tepco, per resoldre l’accident.

Nombroses organitzacions mediambientals van acusar ahir l’Executiu d’intentar enganyar l’opinió pública. “El Govern i Tepco utilitzen l’expressió parada en fred en un sentit diferent de l’accepció normal”, va explicar

Takashi Sawada, vicepresident de la Societat Japonesa d’Energia Atòmica a Afp. En una central, quan es parla de parada en fred, es refereix a la possibilitat que el personal tècnic pugui dur a terme tasques de manteniment. Una tasca que és impensable actualment a la central de Fukushima Daiichi, a causa de l’elevada radioactivitat que hi ha al fons del vas de contenció.

“Parlar aquí d’una parada en fred ratlla la mentida”, diu un expert de l’organització mediambiental austríaca Global 2000, que recorda que “només amb el bombatge de 22.000 litres d’aigua per hora per refredar les restes de combustible nuclear s’aconsegueix evitar una fusió”, segons Dpa.

Conscient d’aquesta situació, Noda va afirmar que “queden molts desafiaments per superar. La batalla continua”. I és cert. Queden molts interrogants: des de l’estat real del combustible al nucli dels reactors, fins al futur dels milers de tones d’aigua contaminada que s’emmagatzemen a la central atòmica.

Tampoc no hi ha resposta per al nombre indeterminat de filtracions d’aigua contaminada, la localització de les quals es desconeix i que plantegen seriosos dubtes sobre finsaquin punt està controlada la situació a la planta nuclear. Sense anar més lluny, fa menys de dues setmanes es va detectar una fuga de 45 tones d’aigua amb estronci radioactiu que va acabar al Pacífic abans que es resolgués el problema. I encara està per resoldre, així mateix, la qüestió de les muntanyes de runes radioactives que hi ha a lacentral sense protecció adequada.

A tot això cal afegir, a més, la por de la radioactivitat que hi ha a la zona i el control que s’efectua als aliments, malgrat els controls que fan les autoritats locals.

No obstant això, les autoritats japoneses confien a poder donar la resposta adequada a mesura que es compleixi el full de ruta dissenyat pel Govern i Tepco per tancar la crisi de Fukushima, que passa per retirar tot el combustible malmès i desmantellar els reactors. Un procés que, segons els experts, es prolongarà al llarg d’uns 40 anys.

Després d’haver aconseguit refrigerar i estabilitzar els reactors, la fase següent passa per retirar en dos anys el combustible utilitzat a les piscines d’emmagatzemament. Després s’extraurà el combustible fos de l’interior dels reactors en un termini de 25 anys. A partir de llavors, es començaran a desmantellar les unitats, per a la qual cosa caldran 15 anys més.

Isidre Ambrós, Fukushima, sota control, La Vanguardia 17-12-2011.