Catalunya acollirà els primers molins de vent al mar que es construiran a Espanya. El Diari Oficial de la Generalitat va sotmetre a informació pública ahir la sol·licitud d’ocupació de la franja maritimoterrestre per construir-hi els primers quatre aerogeneradors marins davant l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Els quatre molins de vent (de 5 MW cada un) hauran d’estar construïts el 2013, i generaran electricitat equivalent al consum de 15.000 famílies.
La sol·licitud d’ocupació d’aquest espai afecta les quatre posicions geogràfiques que tindran els molins, el trajecte de la línia d’evacuació de l’electricitat i l’entrada de la connexió a la costa (on enllaçarà amb la xarxa de transport d’alta tensió a terra).
La plataforma eòlica està impulsada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), una agrupació d’empreses, universitats i administracions catalanes, presidida pel conseller d’Economia, que impulsa el denominat projecte Zèfir. Les obres permetran crear un gran laboratori experimental per millorar el coneixement de la força eòlica marina, que s’aprofitarà des del primer moment. Els quatre molins s’alinearan en paral·lel a la costa i s’organitzaran en dos miniparcs (de dos molins cadascun), separats per dos quilòmetres.
(...) els quatre molins es col·locaran en una àrea d’aigües de poca profunditat (35 metres), la qual cosa permetrà ancorar-hi les màquines amb una fonamentació al fons del mar. I, a continuació, en una segona etapa, se situaran entre sis i vuit aerogeneradors a uns 20 quilòmetres del litoral, en aigües amb una profunditat de 100 metres. Això obligarà a col·locar els molins sobre estructures flotants subjectades amb tirants al fons marí perquè no siguin arrossegades.
(...) El projecte espera comptar amb ajuts de la UE i amb les primes (que es paguen en el rebut de la llum) per al desenvolupament de l’energia eòlica marina, que té estipulats ajuts que dupliquen la remuneració que rep l’eòlica a terra. La necessitat de construir molins de vent al mar respon sobretot a les enormes possibilitats que ofereixen els recursos eòlics al mar (vent constant, sense distorsions) en un moment en què hi ha una certa saturació amb l’ocupació de terrenys a terra ferma. El desenvolupament d’aquesta font queda recollit al Pla de Foment de les Energies Renovables.
El projecte Zèfir té suports a l’Ametlla. En els últims mesos, els promotors han mantingut trobades amb representants municipals i de la Confraria de Pescadors. Tant els uns com els altres veuen de bon ull la possibilitat de rebre compensacions a canvi.
La junta de la confraria proposarà dimecres en assemblea acceptar aquesta proposta a canvi de rebre compensacions pels seus possibles impactes, segons va explicar el secretari de l’entitat, Josep Tomàs Margalef. “Tindrà un cert impacte visual, però no podem anar en contra de tot. I menys d’una cosa que s’haurà de fer sí o sí. Per això, és millor buscar les compensacions”, va dir Margalef.
L’Ajuntament també coneixia el projecte, però no esperava que es tramités tan ràpid. De fet, no hi ha hagut debat al poble. I el consistori, o qualsevol altra institució que ho desitgi, té ara només vint dies per plantejar al·legacions a la ubicació. L’alcalde, Andreu Martí (CiU), ha evitat pronunciar-s’hi i ha demanat una reunió urgent amb els responsables de Zèfir. Però Antonio Montagut, tinent d’alcalde d’Economia, veu “lògic” que el consistori negociï compensacions, un capítol que encara no està tancat. El que no ha agradat a l’Ajuntament és la urgència en la tramitació.
Vicenç Margalef, president de l’entitat La Cala Fòrum, considera positiu el desenvolupament del projecte “en plena crisi”, per l’oportunitat econòmica que representa per al poble. La caiguda de captures i preus ha sumit el sector pesquer en una gran depressió. Per això, els seus responsables són ara més proclius a la negociació de compensacions.
Més dividit està el sector turístic, molt menys organitzat a l’Ametlla que el pesquer. “El nostre atractiu és un litoral verge. En això ens diferenciem de municipis transformats com Cambrils i Salou. No estic d’acord amb el projecte. Juga en contra nostre”, va manifestar Josep Margalef, que regenta el restaurant El Molí dels Avis de la localitat. En canvi, Josep Maria Callau, president de l’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar, no hi veu inconvenients. “La gent no ha deixat d’anar a Copenhaguen, on tenen els molins molt a prop”
Antonio Cerrillo / Oriol Margalef, Aires de mar, La Vanguardia 24-12-2’11.
El projecte de l’Ametlla és la primera gran plataforma que es crea a la Mediterrània, on fins ara només hi havia una petita instal·lació experimental a Itàlia.
Els grans desenvolupaments eòlics marins han tingut lloc, fins ara, al mar del nord i, una mica menys, al Bàltic. Els sòls marins del mar del Nord, de poca profunditat, permeten col·locar els molins com si es tractés d’una instal·lació a terra, ja que, a 60 o 70 quilòmetres de la costa, els sòls es troben a només 25 i 30metres, fet que permet posar fonaments i ancorar
els molins al terra dels fons.
Tanmateix, la situació del mar del Nord no es dóna en altres mars, amb plataformes més profundes. Per això, el seu desenvolupament a la Mediterrània tindrà característiques diferents, que requeriran noves tecnologies.
Tot indica que els futurs parcs eòlics comercials de la Mediterrània estaran a una distància mínima d’entre 15 i 20 quilòmetres de la costa. I com que a aquesta distància el mar té entre 100 i 150 metres de profunditat, això exigirà posar molins flotants. No obstant això, actualment, a tot el món només hi ha un parc eòlic d’aigües profundes, al mar de Noruega, davant la costa noruega. Zèfir iniciarà els treballs amb quatre parcs ancorats a terra, però la seva voluntat és millorar la tecnologia amb molins flotants. Serà, doncs, un gran banc de proves.
La necessitat d’allunyar els molins de vent de la costa es deu també per les mesures proteccionistes. A la llarga, no quedarà més remei que col·locar els molins a unes distàncies mínimes de 20 quilòmetres de la costa, fet que obligarà a treballar en aigües profundes, amb fons a més de 50 metres.
També és significatiu que aquesta iniciativa es promogui des de Catalunya, on hi ha hagut grans dificultats d’acceptació social d’aquesta font d’energia. En aquest sentit, els parcs s’aixecaran més lluny davant la constatació que si es posen molt a prop de la costa la població no els acceptarà.(...)
L’empresa multinacional Alstom Wind, amb seu a la ciutat de Barcelona, ha dissenyat la primera turbina d’eòlica marina de 6 MW, capaç de proveir d’electricitat unes 5.000 llars. La firma preveu que el primer prototip sigui provat a terra a Saint Nazaire, a França, encara que l’any 2012 també es farà una prova al mar a Bèlgica. La producció en sèrie s’haurà decomençar l’any 2014. L’element més destacat és un rotor amb un diàmetre de 150 metres, el més gran del món per ser ubicat al mar. L’aerogenerador és tecnologia made in Barcelona ja que ha estat desenvolupat a la capital catalana, on treballen 400 empleats d’Alstom, i porta el segell indiscutible dels enginyers Ecotècnia, la pionera cooperativa barcelonina comprada per la multinacional francesa Alstom l’any 2007 amb la intenció de fer un gran salt al sector de les energies renovables. Al món hi ha uns 40 parcs eòlics marins en funcionament, gairebé tots a Europa.
A. Cerrillo, ‘Made in Barcelona’, La Vanguardia 24-12-2011.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada