El retorn a un antic somni: petits reactors nuclears fabricats en sèrie

Estats Units ha llançat la carrera per aconseguir en una dècada un nou tipus de reactor nuclear. El Departament d'Energia va anunciar divendres que donarà fins 452 milions d'dòlars d'ajudes públiques (350 milions d'euros) per avançar en el disseny de minirreactores nuclears modulables. Segons el pla, el sector privat aportarà la mateixa quantitat al projecte. La idea és construir en cadena als Estats Units, exportar en blocs per vaixell a països que no necessitin centrals atòmiques tan grans com les actuals per muntar allà. Al fabricar en sèrie i no en el lloc de destinació, es redueixen els costos i el temps de fabricació. Encara falten anys fins que es vegi si qualla, el pla demostra l'impuls de l'Administració de Barack Obama a l'energia nuclear.

L'anunci de Washington confirma "el compromís de l'Administració per aconseguir el lideratge en les tecnologies baixes en carboni", segons el comunicat del Departament d'Energia. "L'elecció d'Amèrica és clara: podem desenvolupar la següent generació de tecnologia neta, el que ajudarà a crear milers de llocs de treball i oportunitats d'exportació, o podem esperar que ho facin altres", declara en la nota el premi Nobel i secretari de energia, Steven Chu. El discurs, generalment aplicat a les renovables, serveix als Estats Units també per la tecnologia nuclear.

José Emeterio Gutiérrez, director de Westinghouse per a Europa del Sud, resumeix la idea: "Es tracta d'aconseguir un reactor nuclear modular, molt petit, molt compacte, les parts es puguin transportar per vaixell". Si un reactor normal té entre 1.000 i 1.600 megawatts, aquests en tindrien uns 150 (ampliables).

El pla busca destinar-los a complexos industrials aïllats, o grans plantes de dessalatge, per exemple. En llocs d'accés remot i gran demanda elèctrica o en països amb xarxes elèctriques precàries que no suportarien grans reactors nuclears. Aquest tipus de disseny no està pensat per als actuals mercats nuclears, principalment la Xina i altres emergents, que necessiten enormes quantitats d'electricitat.

Encara que en fabricar plantes grans s'aconsegueix l'efecte de l'escala per abaratir el quilowatt-hora produït, en aquest cas la rebaixa de costos s'aconsegueix amb la fabricació en cadena i en una única planta, no en cada lloc. Gutiérrez explica que a més el concepte inclou poder desmuntar completament una vegada acabada la vida útil i portar de tornada per no deixar tecnologia nuclear en llocs apartats.

(...) Entre les principals companyies implicades en el desenvolupament estan Westinghouse-Toshiba, Babcock i Nuscale, amb seu als Estats Units.

(...) fins i tot amb totes les rebaixes derivades de la producció en cadena, el cost per kilovatio.hora produït seria entre un 10% i un 40% superior al d'una planta nuclear convencional.  (...)

L'Administració d'Obama vincula aquest anunci de finançament públic a la recent aprovació del disseny del reactor AP1000, de Westinghouse. Es tracta de la primera vegada en dècades que el país aprova un nou disseny d'un reactor. El sector espera que en qüestió de setmanes la NRC (Comissió Reguladora Nuclear) doni la llicència d'operació i construcció per als dos reactors, els primers en 30 anys. El Govern dels EUA ha donat garanties de 8.300 milions de dòlars (6.400 milions d'euros) a aquesta iniciativa. El proper 11 de març es compleix un any del accident de Fukushima i la indústria nuclear pot tenir alguna cosa a celebrar en l'aniversari.

Rafael Méndez, EEUU quiere reinventar la nuclear con minireactores fabricados en cadena, El País 22-01-2012.