30.8.11

Nuclear: Sí o No?: Depèn dels polítics


Prescindir de l’energia nuclear a Espanya és possible, és una opció sociopolítica. Maite Costa n’ha avaluat el seu cost econòmic.

Maite Costa (...) opina que renunciar a la nuclear és una opció política, però que no sortiria de franc ja que els preus de l’energia se situarien a nivells similars als italians, és a dir, un 20% més.

A partir de les dades de Prospectiva 2030 d’Unesa, he estimat que l’increment estaria entre els 13% i el 17% del preu mitjà del kWh de 2009.

(...) s’ha resolt la interconnexió amb França i hem passat de ser importadors a ser exportadors (...).

Els intercanvis internacionals són exportadors des del 2004, amb un màxim de 11.041 GWh el 2008.

Any
Saldo exportador (GWh/any)
2004
3.075
2005
1.339
2006
3.275
2007
5.754
2008
11.041
2009
8.091
2010
8.324
Font: REE
Elaboració pròpia


[El dèficit de tarifa] és un problema important. El dèficit neix d’un sistema inadequat de fixació del preu de l’energia i a partir del 2007 creix sobretot pel pagament de primes al règim especial, que supera els 6.000 milions d’euros. El Govern, amb la normativa recent, ha resolt una part del problema en permetre la titulització del dèficit. Ja s’han titulitzat 7.000 milions. Però igualment el dèficit, que en definitiva és un deute dels consumidors, continua creixent. (...) és imprescindible que no augmenti el dèficit. (...)
[El consumidor domèstic continua pagant un sobrepreu que subvenciona el gran consumidor industrial?] Els grans consumidora han aconseguit negociar preus més baixos. Hi ha un segment industrial, el de potència mitjana, que no està en millors condicions que els consumidors domèstics. Però els grans, sí.
(...) la Tarifa Últim Recurs (TUR) té dos components. D’una banda el preu de l’energia sobre el qual no pots prendre decisions administratives. I de l’altra, els peatges d’accés, sobre els quals sí que pot decidir, però amb el risc de provocar un desequilibri. Perquè a mesura que baixa la demanda, com passa ara, baixen els ingressos. I si baixen els ingressos i no baixen els costos, el dèficit augmenta. Això és molt difícil d’explicar als consumidors, perquè en altres mercats quan cau la demanda baixen els preus que paguen els consumidors. Al mercat elèctric passa el contrari.

Aquesta darrera afirmació no necessàriament és certa, barreja costos i preus. Al baixar la demanda d’electricitat, es deixa de produir-la amb les centrals que la generen a més cost i que no tenen preferència, o sigui amb les de gas natural. El resultat és que el preu final del kWh resulta més barat. La figura adjunta visualitza aquest fet, mostrant el preu del kWh i l’electricidad generada cada dia del mes d’agost de 2011.

Analitzarem en detall els dies en que no s’ha acomplert el postulat (del 7 al 10) i també els dies amb un màxim preu (23 i 24), visualitzant en la figura l’aportació del carbó, dels cicles combinats de gas natural i d’eòlica a la península (en % de la generació). Les dades són de REE, l’elaboració de l’autor del blog.


Entre els dies 6 i 10 els preus del mercat elèctric són inferiors als del dia 23 i 24, i també l’aportació eòlica els primers dies és superior als dels darrers, mentre que l’aportació del gas natural és la inversa.
En aquest mes d’agost hi ha una relació directa entre el preu i la demanda elèctrica, excepte per al període del 7 al 10, on la diferent tendència pot ser explicada per la diferent aportació entre l’eòlica i els cicles combinats de gas natural. Tot i això, caldria una anàlisi més extensa i detallada per explicar la relació dels diferents factors que determinen el preu del kWh, objectiu que no entra dintre d’aquest blog.

[Pot renunciar Espanya a l’energia nuclear?] Fujushima ha fet miques el consens sobre el mix energètic. Però renunciar a la nuclear significa situar-nos a un nivell de preus similar al d’Itàlia, aproximadament un 20% més. Jo crec que el que cal reforçar són els criteris de seguretat i així ho està fent el Consell de Seguretat Nuclear amb els seus test d’estrès. La nuclear cobreix un 19 o 20% de la demanda [elèctrica] i és una oferta ferma [tot i que quan hi dos reactors aturats l’oferta nuclear s’ha reduït en més d’un 25%!], de costos baixos [sense comptar els externalitzats], per la qual cosa ajuda a assegurar el subministrament i a contenir els preus al mercat a l’engròs. Per tant, la decisió sobre l’energia nuclear és avui més un assumpte polític, d’opció social, que tècnic. La societat haurà de prendre la decisió que correspongui encara que tenint en compte que res no és de franc i que significa més carbó, més gas i més renovables [és una opinió no justificada, i prescindeix de l’estalvi i eficiència]. Tot és més car.
Manel Pérez / Dolors Álvarez, entrevista a Maite Costa, “Renunciar a la nuclear encariria el cost de l’energia”, La Vanguardia 17-07-2011.

Conservadurisme anglès
S’ho creu de veritat, o és la repetició del mantra pronuclear?

P. ¿S'implanten les energies alternatives al ritme necessari per substituir els combustibles fòssils?
R. No s'estan implantant amb la rapidesa necessària i en molts casos arribaran tard. El canvi climàtic serà tan fort que obligarà a Londres a aixecar les seves barreres físiques contra les marees en 30 o 40 anys per no inundar-se. Zones en les quals viuen més de 160 milions de persones es quedaran sota l'aigua, hi haurà grans migracions.
P. Angela Merkel ha anunciat el tancament de les nuclears.
R. Les tecnologies netes tenen un desenvolupament molt lent. Estan en estadi experimental, la fotovoltaica és molt més cara que el carbó i no serà més barata fins d'aquí a 20 anys. L'energia nuclear és important i hem avaluat malament el risc dels reactors, però crec que Alemanya va massa lluny i ràpid en el tancament de les centrals. S’han de tancar els reactors antics i invertir en els de nova generació. Lamentablement, l'energia nuclear és essencial per a la nostra seguretat energètica a llarg termini.
Susana Blázquez, entrevista a John Elkington, “La energía nuclear es esencial para la seguridad energética”, El País 10-07-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada