Empreses i analistes s'esforcen al màxim per conèixer la situació real de les instal·lacions petrolieres per fer, així, un càlcul el més aproximat possible de quan podran tornar a bombar el valuós or negre. (...) Però tots fan, com en el conte de la lletera, les seves pròpies estimacions de negoci i de les vacants que quedaran suposadament lliures en l'explotació de pous. Es dóna per fet que les empreses dels països més afins al règim de Muammar al-Gaddafi, sobretot Rússia, Xina i Brasil, no tindran cabuda en la nova Líbia. Almenys no de forma inicial i immediata.
Un clar precedent de la situació líbia és la recuperació petroliera de l'Iraq després de la invasió dels Estats Units el 2003. (...)
Conscients que el futur econòmic del país depèn gairebé en exclusiva de la represa de la producció petroliera, els insurgents s'han compromès a reprendre el bombament de Zawiya, prop de Trípoli, al més aviat possible.
Alicia González, Sin noticias del petróleo libio, El Pais, 28-08-2011.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada