Venda de petroli en alta mar

El vent de l'Estret porta a Punta Europa, a l'extrem sud del Penyal de Gibraltar, una olor a ou podrit. Procedeix de vaixells fondejats a la badia d'Algesires i acoblats entre si per mitjà de grans mànegues. (...) "Aquesta olor és el gas que s'allibera quan els vaixells benzinera transvasen el fuel als vaixells; resulta desagradable i penetrant però diuen que no és perjudicial", diu un veí de la Roca.

La badia d'Algesires és una bomba mediambiental, amb el seu refineria, la seva indústria química, el seu central tèrmica, la seva base de submarins britànica, el punt d'Europa amb més perill d'abocament d'hidrocarburs i el quart focus mundial del Bunkering (transvasament de fuel entre vaixells). Més de 106.000 vaixells, 5.000 d'ells petroliers -el 10% del trànsit mundial-, travessen anualment l'estret de Gibraltar. "El que tenim aquí és una silenciosa marea negra d'abocaments continus i una situació endèmica única", constata Patricia Navarro, fiscal de Medi Ambient de Cadis.

El Grey Hunter, (100.000 tones abocades de cru libi), el Petrogen One, Camponavía, Sigui Esprit, Hesperus, Segon Tinent J. P. Bobo, Spabunker Quatre, AVEM Dos, Atles, Ocean Globe, Sierra Nava, New Flame, Torm Gertrud, Fedra, Tawe i Roba 1 han deixat la seva funesta empremta a la badia durant les dues últimes dècades. Però encara que el volum dels hidrocarburs abocaments en aquests greus accidents és enorme, potser el dany major resideixi en les pèrdues de fuel pel Bunkering i la neteja en el mar de les sentines. "Moltes vegades, ni tan sols ens assabentem d'aquests abocaments i, a més, és molt difícil acreditar responsabilitats perquè, en matèria de contaminació, Gibraltar actua amb absoluta irresponsabilitat. (...)

És com si el Penyal fa sentir als quatre vents i mars d'Europa: "Veniu i comprovin. Venem fuel marí un 20% més barat i ho fem de vaixell a vaixell, sense atracar a port. Estalviant-s’hi les enutjoses inspeccions portuàries i les despeses de fondeig. Nosaltres no mirem si els seus vaixells són o monocascs i si incompleixen altres exigències de la UE. Això és Gibraltar, la gran benzinera flotant entre l'Atlàntic i la Mediterrània ".

(...)Si fa una dècada el volum de fuel transvasat a la badia no arribava al milió de tones, a finals de 2009 aquesta xifra es multiplicava llargament per cinc. Segons Greenpeace, dues terceres parts del cru es transfereixen en aigües de Gibraltar i la resta en aigües espanyoles mitjançant barcasses que es proveeixen la refineria de Cepsa, al municipi de Sant Roc. Un càlcul dels transvasaments dóna un total de 60.000 descàrregues anuals, 60.000 maniobres d'acoblament i desacoblament de mànegues amb el risc d'abocament que comporten. Desenes d'embarcacions gasolineres capaços d'albergar fins a 300.000 tones de combustible fondegen cada dia a l'est del Penyal (...).

La concentració de superpetroliers i d'altres grans vaixells no gaire lluny del litoral -milla i mitja componen les aigües territorials que la colònia britànica s'adjudica- taponen la vista sobre la badia.

(...)d'acord amb el Tractat d'Utrecht, Gibraltar no té aigües territorials, encara que actuï com si les tingués i les autoritats espanyoles ho admetin a la pràctica. (...) Ells no posen restriccions als vaixells que incompleixen la normativa europea pel mateix que no posen restriccions al blanqueig de diners: perquè és el seu negoci. I nosaltres ja podem iniciar els procediments i enviar les comissions rogatòries que vulguem que la seva disposició a col·laborar amb la justícia és nul. Els procediments per abocaments acaben arxivats per falta d'autor conegut i davant la impossibilitat d'investigar ". (...)

El missatge que el ministre principal de Gibraltar (...) emet sobre aquest assumpte es resumeix en (...) que el Penyal "compleix estrictament amb les lleis" internacionals i de la UE. (...)

En realitat, la UE no ha prohibit el Bunkering, tot i que exigeixi que es faci complint escrupolosament amb les normes de seguretat establertes. És en aquest punt i en la manca de col·laboració judicial on les autoritats gibraltarenyes xoquen amb els fiscals mediambientals espanyols (...).

Lluny de pensar en reduir el Bunkering, les autoritats gibraltarenyes projecten habilitar una nova àrea a l'est del Penyal per incrementar el comerç de fuel. Que aquesta zona pertanyi al Parc Natural de l'Estret en què resideixen espècies protegides no sembla un obstacle. "Com que no tenen espai per a més vaixells i volen augmentar la seva capacitat de subministrament fins a arribar a les 400.000 tones, ara pretenen construir un dic nou pel sistema holandès de guanyar espai a la mar" (...).

A falta de col·laboració mediambiental entre les autoritats gibraltarenyes i espanyoles, els ecologistes Agadir i Ecologistas en Acción-Verdemar han estret llaços amb els seus companys de l'altre costat de la reixa. Els uns i els altres diuen que, a banda i banda de la frontera, els interessos econòmics i polítics s'imposen sobre els problemes de la gent.

José Luís Barbería, Gibraltar contamina i no paga, El País 1-05-2011.

La gravetat del cas i la nul·la col·laboració gibraltarenya va portar fa dos anys a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i al Defensor del Poble Andalús a instar a les autoritats implicades, incloses les britàniques i europees, a complir i fer complir els tractats internacionals en matèria mediambiental i a "eliminar qualsevol pràctica que suposi un risc afegit en una zona d'especial trànsit marítim". Amb els seus 29.000 habitants i 28.000 empreses, Gibraltar passa per ser el territori més pròsper de la Gran Bretanya i un dels més rics del món. Pot ser que el problema estigui en els acomodats negociants gibraltarenys que tenen un interès molt relatiu en la causa mediambiental perquè, entre altres coses, ja disposen d'habitatges residencials en altres latituds allunyades de la badia i de les àrees de la contaminació. Són els que veuen en la colònia britànica un territori ideal per fer diners sense massa escrúpols i l'empara de la impunitat que els presta la peculiar sobirania del Penyal.

"Tenemos que colaborar: compartimos la bahía", El País 1-05-2011.