Impactes del petroli

A Nigèria

Els conflictes sobre els recursos naturals són molt antics, però ara ens troben que cada vegada queda menys petroli; i per tant, són més intensos. El concepte se seguritat energètica es sinònim en alguns països a seguritat nacional. Per això, hi ha conflictes que es converteixen en guerres. (...)

S'està tardant molt en prescindir del petroli, que quan aquest puja de preu i es fa escàs, es multipliquen els conflictes. Ho estem veient, per exemple, amb els projectes per impulsar els agrocombustibles (biocombustibles) [sovint s'empra agrocombustibles als biocombustibles conreats en grans superfícies]. En diverses zones d’Àrica sorgeixen conflictes per l’acaparament de terres per a agrocombustibles. (...)

Nigèria ha tingut la desgràcia de tenir molt i bon petroli i gas natural. De fa cinquanta anys companyies com Shell, Chevron o Exxon han operat a Nigèria sense tenir cap cura amb el medi ambient ni amb les persones. Hem patit una degradació ambiental massiva; i aquesta degradació afecta tant a la vida natural com a la de la gent.

[Però haurà creat riquesa, desenvolupament, no?] Des del punt de vista econòmic, les explotacions petrolieres tenen un impacte econòmic molt baix en les poblacions locals, només un 5%.La major part de les inversions, instal·lacions i equips venen de fora i, per tant, la repercussió local és molt escassa. Els treballadors locals de les companyies són eventuals, no tenen dret de pensió, i els encarregats són estrangers. A nigèria, extracció és sinònim de destrucció.

[Quins han estat els principals impactes del petroli?] Els vessaments són continus, i estan contaminant els rius, els boscos i els camps de conreu i les pesqueries. Tenim també la contaminació per la crema del gas que acompanya l’extracció del petroli. La companyia Shell ens ve dient de fa 53 anys que deixarà de cremar-lo, però no ho fa. Es crema el gas, com si fos un encenedor, i la població és a tocar.

[Falten lleis ambientals?] Tenim moltes lleis; el problema és que no s'apliquen, per poder que tenen les companyies, que manen més del que haurien.

[Perquè succeeix?] A Nigèria, com en altres països amb abundants primeres matèries, una gran part de la despesa pública procedeix dels ingressos per l’exportació de les primeres matèries, i aquestes companyies tenen molta influència sobre el Govern.

[Pot millorar això amb la democràcia en el seu país?] Ara la violència estatal ha baixat, però hi ha hagut moltes morts causades per l’exèrcit en convivència amb aquestes companyies. Avui en dia, amb democràcia, la violència de l’exèrcit arriba als pobles i ha topades i abusos. Però la democràcia ah millorat la situació. Ara, al menys, les víctimes de la contaminació poden demanar ajut als polítics.

[Han presentat ja denúncies contra les petrolieres?] Hem presentat denúncies a Nigèria; però els processos duren molt temps, i moltes vegades les empreses aconsegueixen que els jutges no compleixen amb el seu deure. Inclús hem aconseguit sentències favorable, però les companyies recorren a les apel·lacions, i aquests processos poden durar anys. Aquesta estratègia no dóna resultat. (...)

[Quina nova estratègia seguiran ara?] En primer lloc, treballar amb les comunitats locals i amb organitzacions internacionals, com Oil Watch. I, en segon lloc, promourem judicis a la UE o a EUS, per a que els accionistes d’aquestes companyies coneguin el que estan fent amb les seves inversions.  (...) La condemna a Equador contra Texaco-Chevron és un precedent.

A. Cerrillo, entrevista a Nnimmo Bassey, "El accionista debe saber qué hacen las petroleras", La Vanguardia 30-04-2011.

Sobre els aliments

Fa la impressió que estem entrant en una espiral infernal: els alts preus del petroli encareixen els aliments, això crea descontentament entre la població i inestabilitat en alguns països productors clau, situació que alhora impulsa a l’alça el preu del cru, i tornem a començar.

Mariano Marzo, Petróleo y alimentos, La Vanguardia 23-04-2011.