14.5.11

Riscos geològics a centrals elèctriques ignorats*

L’estimació del risc pot millorar molt si es tenen en compte no només els terratrèmols que hi ha hagut en la història escrita, sinó també els que poden ‘llegir-se’ al registre geològic. Una manera de fer-ho és incorporar les falles actives als mapes de perillositat. El mapa de sismes històrics (en el qual es basa la norma sismoresistent) pot ser enganyós i fer-nos creure que certes zones del país no estan exposades al risc sísmic perquè no han registrat terratrèmols recentment. Les falles de la Península triguen milers d’anys a acumular l’esforç que les condueix a una ruptura sísmica. Però aquestes falles es poden estudiar si es disposa de mitjans. (...) Però perquè siguin útils i salvin vides, aquests estudis han de reflectir-se en la planificació urbanística i en la gestió del risc sísmic. A Catalunya, s’han identificat falles capaces de provocar grans sismes al Pirineu i les cadenes costaneres. Algunes es localitzen prop d’instal·lacions crítiques, com ara grans embassaments o instal·lacions nuclears, i això fa imminent la necessitat d’obri el debat sobre el risc sísmic i nuclear al qual estem exposats.
María Ortuño, Espanya no és conscient del perill sísmic, La vanguardia 13-05-2011.

La central nuclear de Vandellós és molt a prop de la falla del Baix Camp, prou estudiada en una tesi doctoral.


Nou mapa sísmic, però amb poca memòria i utilitat
L’Administració central (...) està treballant en l’elaboració d’un nou mapa de perillositat sísmica, que té la funció de posar al dia el coneixement dels terratrèmols enregistrats històricament i determinar les zones que poden tenir un risc més gran de patir-ne. Aquest nou mapa servirà de base per la l’aplicació de la normativa de construcció sismoresistent que defineix els requisits  per a les noves edificacions a Espanya. Es preveu que estigui acabat a finals d’aquest mateix any (...).
Mentrestant, els geòlegs plantegen incorporar també al mapa de perillositat sísmica els resultats d’investigacions que es desenvolupen des de fa algun temps per localitzar les falles actives a Espanya. Aquests estudis de paleosismicitat es fan des de fa quaranta anys a països com els EUA. Ara el mapa de perillositat es nodreix de les xarxes de sismògrafs –que daten del segle X- i de la documentació d’èpoques anteriors, recollida en cròniques històriques (segles XIV i XV). (...) De fet, alguns dels últims moviments sísmics a Espanya, enregistrats a Castella-la Manxa i Extremadura, s’han produït a llocs on, en teoria, no s’haurien de produir.
No obstant això, altres especialistes relativitzen la contribució d’aquests estudis (sobre falles actives). (...) Des de l’institut [Institut Geogràfic Nacional] afirmen que els estudis sobre falles actives "generalment no es fan servir en els mapes de perillositat", i en circumscriuen la utilitat pràctica a àmbits exclusivament locals (edificacions, centrals nuclears) que requereixin una escala reduïda.
Antonio Cerrillo, Espanya actualitza el mapa de riscos, La Vanguardia 12-05-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada