Maniobres petrolieres a l’Àrtic

Rússia i BP

L’oceà Àrtic és un lloc prohibit per als caçadors de cru, però això no impedirà a Rússia fer cas omís de les normes i aprofitar-se de la impaciència de els companyies petrolieres occidentals.

El país més gran del món, on les reserves terrestres de petroli són cada cop més escasses, va signar el mes passat un acord d’explotació de l’Àrtic amb el gegant petrolier britànic BP, a qui les perspectives de perforar mar endins  als Estats Units van fracassar després del gran vessament de l’any passat al golf de Mèxic. I BP no és l’única.

(...) les companyies petrolieres busquen alternatives en la resta de països que encerclen l’Àrtic –sobretot als Estats Units i al Canadà-, que de moment van amb peus de plom per evitar més desastres mediambientals abans de deixar extreure cru.

(...) els reguladors d’Estats Units i el Canadà es van centrar en els reptes especials que calia seguir a l’Àrtic. La gran capa de gel i icebergs es poden convertir en  una amenaça per a les plataformes de perforació i els equips. A més, si el petroli es vessés a l’hivern, caldria netejar-lo totalment a les fosques durant mesos.

La setmana passada, la companyia Shell va aplaçar els plans per perforar a la costa àrtica d’Alaska, després d’aparèixer nous obstacles des de Washington. Els russos, que controlen una zona de perforació amb molt més potencial a l’oceà Àrtic que els EUA i el Canadà junts, tenen un punt de vista molt diferent.

Mentrestant, les prospeccions de petroli a Sibèria envelleixen. (...) Rússia no veu cap altra alternativa que anar a alta mar amb socis estrangers per aprofitar la seva experiència i compartir els milions de dòlars en costos de desenvolupament.

(...) BP [ha signat] un acord amb la petroliera estatal russa, Rosnef (...) al mar de Kara, una gran placa de gel a la part central de la costa nord del país.

Durant l’època soviètica, aquest mar va ser un espai on la marina va fer proves nuclears i on es van llançar també els reactors nuclears de dos submarins. Però els tècnics de la petroliera russa Rosnef asseguren que les perforacions no alliberaran les radiacions. (...)

Tot i el context, l’acord mb BP ha trastocat poc la població russa, perquè el moviment ecologista és dèbil i els polítics de l’oposició no tenen manera d’aturar el procés.

A.E. Kramer / C. Krauss (The New York Times), Rússia s'alia amb BP per explotat petroli a l’Àrtic, ara 17-02-2011.

EUA, Canadà i petrolieres

Un informe del 2009 del departament d’Energia [d’EUA] assenaylava que 43 de les 61 reserves de petroli i gas [de l’Àrtic] són a Rússia. La banda àrtica dels Estats Units és rica sobretot en petroli i a la banda de Rússia hi domina el gas natural.

Mentre que els Estats Units i el Canadà es resisteixen a conquerir aquest continent, altres països van fent camí cap el nord per explotar-lo en un futur molt pròxim. Noruega va pactar el setembre passat amb Rússia la frontera de lÀric, després de quaranta nays de disputes, i ja prepara el terreny per començar les perforacions. (...) Cairn, una companyia escocesa, té previst fer quatre pous més aquest any, mentre que Exxon Mobil, Chevron i Shell també esperen per perforar la zona durant els anys vinents.

Les disputes per explotar els últims jaciments, ara 17-02-2011.