Efectes de Fukushima sobre les opinions*

Més convençuts de la conveniència de l’energia nuclear, o tot el contrari

Lluny de silenciar als defensors de l’energia nuclear en el moviment mediambientalista, els gasos radioactius de Fukushima sembla haver-los animat. Al menys a EUA i el Regne Unit.

Ja no parlem de les figures més polèmiques dels verds pronuclears, els ex Greenpeace Peter Melchett (Regne Unit) i Patrick Moore (EUA), els dos seduïts pel dòlar dels lobbys nuclears. O de Lames Lovelock, l’ultra pessimista guru de les teories Gaia que creu que el 80% de la humanitat desapareixerà abans del 2100. Ara s’hi sumen figures influents de provada independència (...).

Curiosament, aquests rebels amb causa del moviment mediambientalista es mostren encara més convençuts de la necessitat de l’energia nuclear després del ‘meltdown’ –total o parcial- de Fukushima. (...)

Enfront dels verds pronuclears,s’hi desplega la major part del moviment mediambientalista, amb el seu gran feu a Alemanya. Aquest veuen confirmats els seus pitjors temors en l’accident de Fukoshima. El debat gira entorn de tres qüestions crucials. Primer: el perill de l’energia nuclear per a la salut i el medi ambient. Segon: la viabilitat de les energies renovables com a única font d’energia, donada l’urgent necessitat de restar els hidrocarburs de l’oferta energètica, i sobretot el carbó. I tercer: els verdaders costos de l’energia nuclear.

Andy Robinson, Nuclear: Ecologistas contracorriente, La Vanguardia 11-04-2011.

L’article originar desenvolupa les tres qüestions crucials apuntades.

Entrevista a un defensor de la nuclear

[Fukushima és la fi del renaixement nuclear?] Espero que no. Crec que s’ha produït una reacció exagerada dominada pel pànic. Però pot donar lloc a una segona reacció més racional en la qual es comprengui que si un accident, en una tecnologia dels anys seixanta sotmès a un tsunami de 14 metres, no té un impacte molt important sobre el medi ambient o la salut, doncs més val seguir endavant amb el programa de centrals noves de tercera generació.

(...) Fukushima irònicament il·lustra l’escàs perill de l’energia nuclear inclús quan passa el pitjor. (...) ningú ha mort per radioactivitat.

A finals dels anys 70 es desprestigiava als crítics de l’energia nuclear dient que argumentaven amb opinions i desitjos enlloc de fer-ho amb fets i números. Ara ja fa temps que això ha canviat, els que empren opinions són els que defensen les bondats de l’energia nuclear, mentre que la majoria dels seus crítics treuen dades.

Aquí s’afirma que l’accident de Fukushima no té un impacte molt important sobre el medi ambient o la salut, i s’especula amb una nova generació de centrals. Només una radiació extremadament alta provoca la mort immediata. Radiacions molt elevades la provoca al cap d’un mes, i les radiacions menors en temps més llargs, amb la qual cosa ja es fàcil desvincular-les de la radiació rebuda.

A la central de Fukushima hi va haver cinc morts i dos desapareguts ja en els primers moments.

(...) Em resulta un misteri que els verds no parlin més de la radioactivitat emesa per les centrals de carbó, que és molt superior a la d’una central nuclear ben operada. Hi ha isòtops radioactius en el fum del carbó i en les cendres.

Un cop més es carrega als verds amb la responsabilitat de la crítica, enlloc de posar-la en els reguladors o governs.

[A Alemanya, els verds diuen que poden cobrir el 100% de l’electricitat amb renovables sense necessitat de centrals nuclears ni de carbó..] S’estan enganyant. I agreujaran l’impacte sobre el clima. (...)

Un altre cop una afirmació rotunda, sense cap dada. (vegeu més endavant)

[La seva és una posició molt minoritària en el moviment verd]. Perquè el moviment mediambientalista no està preocupat pel medi ambient. Es preocupa per mantenir una posició científicament il·lògica i irracional des d’un punt de vista mediambiental. És una espècie de política d’identitat que data de la guerra freda i el moviment per a la pau, sobretot a Alemanya. No té gaire a veure amb el que importa per al planeta. (...)

[Però l’organització Greenpeace calcula que poden morir 93.000 persones de càncer degut a Txernòbil] El lobby antinuclear em recorda als negacionistes del canvi climàtic, en el sentit que neguen la realitat sobre l’impacte de la radioactivitat sobre la salut. L’informe de Greenpeace és un excepció i no es pot considerar com independent. Va contra en consens científic. Excepte els ‘liquidadors’, que van entrar en la central, no hi ha indicis de mortalitat ni de càncer en la població major de la mitjana. Excepte el càncer de tiroides, el qual s’hauria evitat amb la prohibició del consum de llet o amb l’ús de potassi de iode.

Continua el mateix: L’informe de Greenpeace és un excepció i no es pot considerar com independent. Que sigui una excepció en sí no és un desmereixement, més aviat és tot el contrari. On són les crítiques? I perquè no es pot considerar “independent”?

L’afirmació sobre la mortalitat i les malalties de Txernòbil és escandalosa.

A. Robinson, entrevista a Mark Lynas, “El carbón tien más peligro que la nuclear”, La Vanguardia 11-04-2011.

Temes relacionats: Estimacions dels càncers per Txernòbil*