Fugida endavant: preus i recursos energètics a EUA*

Com a líder dels cornucopians –uns optimistes que creuen que sempre hi haurà subministraments energètics i altres recursos en abundància-, [l’economista] Simon pensava que una aposta era la millor manera de demostrar els seus arguments. S’adonava que l’optimisme no solia sortir als articles de fons ni generava titulars de primera plana.

Les esperançadores estadístiques a llarg termini que esgrimia no rebien ni la meitat d’atenció que els negres auguris dels malthusians, un dels quals era Paul Ehrlich, ecologista i autor d’un ‘best seller’. Els vaticinis de crisis energètiques i escassetat de recursos d’Ehrlich semblaven no només més mediàtics, sinó també més encertats. ¿No era lògic preveure que els recursos serien més escassos i cars en un món finit i amb una població en continu creixement? (...)

(...) L’estiu del 2008, amb una economia en fort creixement, el preu del barril de petroli va arribar als 145 dòlars. Els experts nord-americans demanaven estratègies que garantissin l’accés a aquest recurs, cada vegada més escàs; els ecologistes demanaven mesures de xoc per reduir la dependència respecte als combustibles fòssils, i les empreses dedicades a la indústria eòlica i altres energies alternatives s’afanyaven a incrementar la producció. Quan, durant la tardor del 2008, va esclatar la recessió mundial, el preu va caure en picat fins els 50 dòlars. (...)

És cert que el preu del petroli és una mica més alt que el del 2005, i sempre hi ha la possibilitat que torni a pujar en el futur. Però, en conjunt, la situació de l’energia té tot l’aire d’un festí cornucopià. A les costes africanes i brasileres s’han descobert jaciments gegants de petroli. Les noves explotacions de sorres bituminoses del Canadà subministren ara més petroli als EUA que l’Aràbia Saudita. La producció petroliera nord-americana va augmentar l’any 2009, i el departament d’Energia preveu més increments durant les dues dècades següents.

La millor notícia és el descobriment de grans quantitats de gas natural. Actualment es ven a menys de la meitat del preu que tenia fa 5 anys. N’hi ha tant que el departament d’Energia calcula que durant el pròxim quart de segle el preus del gas i l’electricitat es mantindran baixos. Els defensors dels parcs eòlics s’han tornat a queixar a Washington que la indústria de “l’energia sostenible” no pot resistir sense més subvencions. Segons el govern, a mesura que el gas vagi substituint els combustibles fòssils més ‘bruts’, es mitigaran les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Preveu que no es construiran més centrals elèctriques de carbó i que, encara que no s’imposin noves restriccions, durant els pròxims 15 anys el nivell d’emissions de diòxid de carboni als EUA es mantindrà per sota del registrat el 2005.

John Tierney, Optimisme econòmic? Accepto l’aposta, ara 2-01-2011.

No és fàcil comentar amb poques paraules aquest article. Sí que es pot opinar sobre la seva línia argumental d’apostes, de referències puntuals sense avaluar, de previsions optimistes d’un govern que no s’atreveix a comprometre’s amb un valor per reduir les seves emissions...

Pretendre demostrar la tendència dels preus del petroli per les seves oscil·lacions en curts períodes és com estimar l’evolució de l’economia pels valors de la Borsa.

Els “gegants” jaciments descoberts a Brasil es troben fins a 10 quilòmetres sota el nivell del mar, per sota de 7 o 8 quilòmetres d’una capa de sal. La seva extracció serà més cara i exigirà més energia que la dels jaciments convencionals, i amb força més riscos i costos ambientals (BP al golf de Mèxic). I les sorres bituminoses del Canadà són molt pitjors.

Recordarem un dels pronòstics i afirmacions de l’administració d’EUA en matèria energètica per tal de valorar les afirmacions actuals sobre el nou descobriment de gas natural (per cert, impregnant roques esquistoses –‘shale gas’-, amb elevats costos i riscos ambientals). De l’energia nuclear va dir que “seria tan barata que no valdria la pena mesurar-la”, entre altres frases molt més propagandístiques.

És coneguda la frase que “l’edat de pedra no es va acabar per l’exhauriment de les pedres”, i és el que passa ara amb el carbó, tema no explicat a l’article. No es preveu construir més centrals elèctriques de carbó degut al seu impacte ambiental (principalment, les emissions de gasos efecte hivernacle), factor que pot limitar l’ús del ‘shale gas’ i del petroli de les sorres bituminoses. No es pot considerar amb solidesa els potencials d’aquests combustibles fins que no hi hagi dades sòlides sobre els seus costos econòmics, energètics i ambientals.

Si a més de llegir unes previsions del govern i d’organismes d’EUA llegim els de l’Agència Internacional de l’Energia, arribarem a conclusions molt diferents.

I per acabar, per evitar un augment mitjà de 2ºC no n’hi ha prou que el govern d’EUA prevegi que el nivell d’emissions es mantindrà per sota del registrat el 2005, cal un compromís d’una major reducció.

Temes relacionats: Més petroli al Brasil, Les energies renovables en la política xinesa