Dependència gasística d’Espnaya

Les relacions entre Espanya i Algèria s’han tensat de forma significativa després de la sentència del darrer mes d’agost en el qual un tribunal internacional va sentencià a favor de la companyia estatal Sonatrach en el seu contenciós amb l’espanyola Gas Natural; una sentència que (...) podria acabar provocant un increment dels preus del gas als consumidors del 5%.

Si a això s’hi afegeix la posta en marxa del gasoducte Medgaz (on Sonatrach controla un 36% del capital), tot apunta a un creixent pes de l’empresa pública algeriana en el panorama energètic espanyol. En aquests moments Sonatrach tindria el control sobre 34% del gas consumit, que s’incrementaria al 55% quan el gasoducte (...) arranqui de veritat.

Miguel Sebastián [ministre d’Indústria, Comerç i Turisme] vol plantejar [al seu homòleg algerià] que la situació ha canviat força des que José María Aznar va donar llum verda al gasoducte. Entre altres coses, espanta tenia llavors una demanda de gas creixent i ara en té un excés. Prova d’això és la paralització, l’any passat, d’alguns cicles combinats [a gas natural] com a conseqüència de l’increment del pes de les energies renovables en el mix energètic.

A aquest error de càlcul de capacitat s’hi suma que l’equip de l’ex ministre Joan Clos (...) permetés a Sonatrach comercialitzar directament a Espanya: és a dir, estar en tota la fase del cicle, generació, distribució i comercialització, amb una estructura vertical. La conseqüència és una dependència inassolible per a Espanya. (...)

Tot això permetrà a Sonatrach fixar els preus en la venda a la resta dels competidors (...).

(...) Medgaz va néixer amb vocació europeista. És a dir, havia de servir com a porta d’entrada a Europa del gas algerià. No obstant, a l’hora de la veritat ha quedat com un gasoducte algerià amb, paradoxalment, amb presència francesa [GDF Suez]. La causa de tot això és el desinterès de França per les connexions gasistes amb Espanya. Aquest desinterès va dur en el seu moment a que l’òrgan que decideix les inversions necessàries energètiques amb Europa, i concretament en aquest cas en els Pirineus, l’Ergeg (European Regulators Group for Electricity and Gas), amb seu a Brussel·les, decidís ajornar ‘sine die’ la nova via entre França i Espanya que s’havia de construir a través de Catalunya, el Midcat.

D’aquesta forma, Espanya continua sent uns illa en matèria energètica i la major part de gas provenint d’Algèria tindrà com a destí final Espanya.

Conchi Lafraya, Sebastián intenta poner orden con Argelia en materia energética, La Vanguardia 7-12-2010.