Guerra de primes

L'ex joia de la corona, acorralada

La guerra entre les companyies elèctriques tradicionals i les empreses d'energies renovables s'escalfa per moments (...). El Ministeri d'Indústria té previst fer públics diversos decrets reials que recullin tant el retall a les primes a les renovables, com la pujada de la llum a partir de l'1 de juliol (...).

Amb un discurs ben armat, ahir li va tocar carregar contra els ajuts a les renovables a Endesa [ara propietat de la italiana Enel]. A judici del seu president (...) "el sistema actual de primes no només encareix innecessàriament el cost mitjà del kilowat hora (...) sinó, a més, provoca distorsions en la gestió del conjunt del sistema elèctric, ja que fa que les centrals tèrmiques de carbó i de gas funcionin moltes menys hores que les previstes".

L'excés de capacitat de producció elèctrica no és nou. Podem recordar com s'havien projectat 40 reactors nuclears a l'Estat, o se'n van començar a construir més dels necessaris amb una lògica convencional. Ara li toca el torn a les central amb carbó subvencionat i grans emissores de CO₂, i a unes centrals a gas natural sense cogeneració, és a dir que no aprofiten gran part de la calor que no pot ser transformat en electricitat i que es converteix en aigua escalfada o evaporada dels rius.

Les renovables necessiten tant d'unitats de generació garantida com les centrals fòssils de les renovables per tal de poder assolir els compromisos de les emissions i de renovabilitat de l'electricitat. Les empreses fòssils que no han fer els deures no es poden queixar que altres els hagin fet en un entorn molt arriscat. Podrien comprar les instal·lacions de generació renovable. És una qüestió de mercat.

La imatge mostra la menor qualitat ambiental d'Endesa respecta a la mitjana del sistema elèctric espanyol, tant emissions de diòxid de carboni com en residus raioactius d'alta activitat. Pot ser una de les raons de la seva batalla en contra de les renovables.

Font: factura d'Endesa, maig 2010
 


En clara al·lusió a favor dels cicles combinats, va comentar que no té cap sentit que el sistema suporti costoses instal·lacions per produir energies renovables, mentre que es queden sense remunerar centrals "imprescindibles" per a la seguretat del subministrament, "que han d'estar disponibles per cobrir a les renovables quan paren per manca de sol i de vent".

(...) va posar èmfasi en que cal ordenar les primes l'abans possible i molt seriosament per frenar el creixement". Va valorar les subvencions "d'inabordables per a una economia en crisi". I va destacar que el costs del seu quilowat és "cinc vegades més car que el d’altres fonts segures i netes". (...)

El conseller delegat (...) va anar en la mateixa direcció. Va destacar que els anergies renovables necessiten a les centrals tèrmiques com a suport i va apuntar que en el darrer any han funcionat "un terç del normal".

Ambdós discursos van ser molt semblants al que la setmana passada va oferir a Santander el conseller delegat de Gas Natural (...): criticar la retribució del Govern a l'energia neta, o al que va donar a València el president d'Iberdrola (...) que critica sobretot la fotovoltaica.

Mentrestant, el president de la patronal de renovables, APPA (...) s'esforçava ahir en demostrar que els energies renovables el 2020 podrien generar estalvis entre 10.000 i 20.000 milions en les importacions de combustibles fòssils.

Conchi Lafraya, Endesa arremete contra las ayudas a las renovables, La Vanguardia 22-06-2010.

Aclariments sobre els costos i els beneficis solars

(...) la idea de base darrera del concepte de retroactivitat, una figura assumida per Ministeri en una reunió que va mantenir amb les associacions fotovoltaiques el darrer dimecres, en la qual va proposar una rebaixa del 30% sobre les tarifes que ell mateix va aprovar per a instal·lacions ja en ús. Aquesta rebaixa s'argumenta per part del Ministeri en una suposada sobreproducció de les plantes fotovoltaiques, la qual cosa és totalment falsa i demostra per sí mateixa l'argument de base emprat pel Ministeri.

(...) És una mesura que posa en perill seriós els més de 23.000 milions d'euros invertits en el sector. (...)

(...) hi ha un argument fals que se sol emprar al parlar de retroactivitat. Em refereixo a les suposades elevades rendibilitats dels actius fotovoltaics antics. És fals perquè aquestes inversions es van fer a costos antics, amb diferents riscos, i les seves rendibilitats ja van ser ajustades en el seu moment. Els ingressos estan en línea amb els previstos, amb les variacions positives i negatives provocades per la irradiació (...). No hi ha palanques que les permetin baixar ara les tarifes.

El fort creixement experimentat pel sector fotovoltaic el 2008 ha permès tant la seva consolidació nacional i internacional com la immediata i accentuada corba d’abaratiment de components seguida des de llavors. (...) De fet les rendibilitats obtingudes pels inversors que van posar en marxa instal·lacions el 2007 i 2008 fluctuen entre el 6,5% i el 8% (...) plenament el línea amb el que la Llei del Sector Elèctric defineix com "rendibilitats raonables".

Totes les inversions que es van efectuar abans de setembre de 2008, i es van acollir al Reial Decret 661, van tenir un cost d'inversió molt més elevat que les actuals, degut al menor desenvolupament de la tecnologia, al major cost de fabricació dels panells, a l'elevat preu del silici i al major cost d'instal·lació de les plantes, en gran part preus especialment alts per l'enorme demanda provocada pel fet que a Espanya, si les plantes no estaven connectades el 29 de setembre, no tenien tarifa, i llavors no es coneixia el règim econòmic posterior.

Una part substancial dels 23.000 milions d'inversió acumulada en el sector fotovoltaic es va produir aquests anys. L’apalancament mitjà d'aquests projectes oscil·la entre el 80% i el 90%, amb els tipus d'interès tancats (...) El resultat és un deute proper als 20.000 milions d'euros, repartida majoritàriament entre caixes i bancs nacional i internacionals i sense possibilitats de refinançament.

Amb aquestes circumstàncies, en projectes tan intensius en capital com són els fotovoltaics, on a més ja hi ha uns molt reduïts costos d'explotació, no hi ha palanques qie permetin assumir una baixada de les condicions tarifàries (...).

Hem dit diverses vegades que el retall retroactiu de les primes enfonsa l'energia solar, i llastimosament, és així. (...) Les condicions del mercat passarien a ser totalment arbitràries, amb unes regles de joc que es podrien canviar a voluntat en qualsevol moment. (...) Això pot contagiar a altres sectors regulats, com el de les infraestructures, on el Ministeri de Foment està oferint aquestes setmanes rendibilitats de fins el 10%. (...)

La incertesa regulatòria té ja paralitzats més de 10.000 milions d'euros en nous projectes, tant fotovoltaics com d'altres fonts renovables. Es tracta d'una xifra significativa en un moment en el qual la inversió pública està caient (...).

Rafael Benjumea, Retroactividad en renovables, descrédito internacional para España, El País 20-06-2010.

Avis a polítics

Iberdrola ha reconduït les seves inversions vers Estats Units i el Regne Unit davant la incertesa regulatòria a Espanya. (...)

Amb aquesta decisió tracte d'aprofitar l'impuls que estan experimentant les renovables des de fa un any quan el president Barak Obama va anunciar els ajuts er reduir l'impacte del canvi climàtic i que han permès instal·lar 10.000 MW en només un any. (...)

D'aquesta menra tracte de diversificar la seva producció eòlica, fins ara molt vinculada a Espanya. A més, aquesta estratègia obeeix a la necessita de cercar certesa.

Mar Díaz-Varela, Un camino seguro, La Vanguardia 20-06-2010.