25.6.10

El preu i el cost de l'electricitat


Tot sobre les primes a les renovables
Els beneficis inflats de l'energia nuclear i la hidràulica, les primes a les renovables i els ajuts al carbó encareixen gairebé un 15% la factura elèctrica.

El Ministeri d'Indústria porta mesos llençant missatges sobre la necessitat de retallar les primes a les renovables (4.719 milions d'euros el 2009, en un any en el qual teòricament es van disparar). El sector coincideix en que es pot baixar la prima a aquestes tecnologies (especialment a la fotovoltaica, la qual va viure una espectacular bombolla fins el 2008). Però si el Govern vol retallar la factura té més conceptes per posar la tisora.
Encara que això suposaria enfrontar-se amb els grans grups energètics i reordenar tot el sector. La ida que les renovables són un xollo cala. Cada espanyol l'any passat va pagar de mitjana 105 euros en primes a aquestes energies. A canvi, l¡eòlica va produir un 18% de l'electricitat i la solar un 2%. El sector va reduir les emissions de CO2, l'eòlica exporta ja més que el sector del vi, i les renovables ocupen a 109.000 persones (...).
Indústria admet que "l'eòlica va evitar importacions de combustibles per valor de 3.600 milions d'euros" malgrat que va rebre primes per 1.600 milions. (...)
Les primes es van crear el 1997 per ajudar a les tecnologies en els seus inicis i per compensar els costos futurs (com el canvi climàtic) que generen les energies brutes. Però Indústria afirma que el creixement de les primes ha estat "excessivament ràpid", ja que el 2010 espera que assoleixin els 6.100 milions. Això és principalment un efecte estadístic. Les renovables reben com prima la diferència entre el preu de l'energia [elèctrica] i l'establerta per a elles pel Govern. Quan el preu de l'energia baixa (2010 i 2009) la prima és més gran que quan els preus de l'energia són alts (com va succeir el 2008 quan la prima va ser de 3.300 milions).(...)
Les primes en alguns casos es van fixar –les va fixar el propi Govern- tan altes que no són un incentiu a la innovació sinó una forma de fer caixa pels fons d'inversió i especuladors. És el que ha passat amb els hort solars. (...) La prima es va fixar tan alta degut a que en el seu moment hi havia restriccions de silici –essencial pels panells- i l'Executiu no va calcular que els costos de producció podien caure tant. Però es van desplomar i es va muntar la bombolla. Espanya té gairebé sis vegades més de la potència [fotovoltaica] prevista pel 2010.
El setembre de 2008 acabava el termini per acollir-se a aquest reguin tan beneficiós, i els darrers dies hi va haver un allau de projectes més que dubtosos. Unes 4.000 plantes es van apuntar els darrers dies i la Comissió Nacional d'Energia (CNE) ha detectat irregularitats en un 80% d'aquestes (que sumen un 6% del total). Això implica que, amb la col·laboració de funcionaris i comunitats autònomes, moltes es van inscriure sense estar produint electricitat. La fotovoltaica suposa un 53% del sobrecost de les renovables, encara que va aportar l'11% d'aquestes fonts i el 2% de l'electricitat total.
Les patronals solars Asif i APPA accepten que hi hagi una retallada de primes, però no a totes les instal·lacions, sinó a les acollides fraudulentament a a quest règim. Per separat han tramés cartes al ministeri en les quals proposen una fórmula per estalviar entre 500 i 800 milions d'euros l'any (entre un 25% i un 30% de les primes): complir la llei i retirar la retribució a les il·legals. (...)
Hi ha més capítols inflats, però tocar-los exigiria reordenar la factura, una cosa que afectaria de ple a les grans elèctriques, Iberdrola, Endesa, Gas Natural...
Són aquestes empreses, especialment les gasistes, les que han llençat la creuada antirenovables. (...) les renovables –sobretot l'eòlica- els treuen mercat. Mentre la demanda creixia cada any i la potència renovable era una xifra modesta ho podien tolerar. Però el 2009, amb la baixada del 4,3% de la demanda, el pastís s'ha reduït i no hi ha espai per a tothom.
Gas Natural, però també Iberdrola i Endesa, s'han quedat penjades de la brotxa. Fa una dècada es van embarcar en plans faraònics per construir centrals de cicle combinat (funcionen amb gas natural i emeten menys CO2 que el carbó).

Els bancs suissos ja fa anys que van eliminar els cicles combinats de la llista de projectes a finançar, per no considerar-los un bon negoci.

El 2002 va obrir la primera central i avui hi ha més de 22.370 megawats (la potència de 22 reactors nuclears). Les elèctriques es van ficar en aquestes enormes inversions pensant que funcionarien unes 5.000 hores l'any però el 2009 només van funcionar 3.500. Red Eléctrica preveu que el 2014 funcionaran entre 2.100 i 2.300 hores i només 1.700 el 2.016, degut a l'augment de les renovables per complir amb l'objectiu europeu del 20% d'energia neta el 2020 i a l'excés d'inversió de les elèctriques en cicles combinats. Conclusió: hi ha massa centrals de gas i no tenen el nínxol previst. Primera derivada: demanen ajuts públics per a que quan no hi hagi vent ni pluja són necessàries per a que no hi hagi apagades. Segona derivada: carreguen contra les renovables com causa dels seus mals.

Les empreses que no han sabut optar per les energies de futur i s'han aferrat a les del passat, per quina raó haurien de rebre el suport públic o dels consumidors captius?
De les dades del Pla d'Energia de Catalunya 2010-2015, revisió 2009, es pot deduir que els 4.932 MW de cicles combinats previstos el 2015 només operarien 1.846 hores l'any, o dit d'una altra manera, amb unes hores considerades "normals", només en caldrien 1.846 MW.

El sistema espanyol de preus, fixat el 1997, fa que totes les tecnologies cobrin al preu més alt.

Aquest criteri deu ser una "herència" del franquisme que havia introduït un mètode similar per evitar les pèrdues econòmiques de la central menys competitiva.

Les elèctriques van ofertant les seves tecnologies fins cobrir la demanda prevista en cada moment. Primer entra al sistema la nuclear (que no es pot encendre i apagar), després la hidràulica, les renovables entren totes i generalment el que falta es completa amb centrals de gas.
El resultat és que l'electricitat produïda per un embassament construït per presoners republicans durant el franquisme que funciona amb aigua de pluja –per llei, un bé públic- es paga essencialment al mateix preu que el gas. I el mateix succeeix amb el parc nuclear, les inversions del qual estan recuperades. Així, només al darrer trimestre de 2008, nuclears i hidràuliques van rebre 1.083 milions de beneficis. (...) en aquest període la prima a les renovables va ser molt inferior (...). És a dir, que el benefici de nuclears i hidràuliques va se més gran que el de les renovables.
(...) El 2008 aquests beneficis caiguts del cel –"windfall profits", en anglès- van ascendir a 3.600 milions.
Enguany els beneficis caiguts del cel poden pujar, ja que en els sis primers mesos, gràcies a les abundoses pluges, ja han produït tant com en tot el 2009; (...) les renovables –que baixen el preu de l'electricitat- algunes de les hores han produït electricitat sense cap remuneració mentre les nuclears i els embassaments produïen electricitat.

En el projecte The European Electrolabel de l'any 2000 ja havia fet la proposta d'eticatar l'electricitat segons les fonts emprades en la seva generació. L'electricitat renovable (incloent totes les primes i totes les fonts renovables, sense excloure la gran hidràulica) era la més barata. O sigui, si el menor cost de la hidràulica es destina a compensar el major cost actual de les altres fonts renovables enlloc d'abaratar el conjunt d'electricitat "convencional", les renovables dominarien el mercat per ser les més barates. I això és l'ou i la caixa de Pandora que s'amaguen.

(...) Garcia Breva (...) afirma que les nuclears "són la guardiola de les elèctriques".
El 2005, el Llibre blanc de l'electricitat, encomanat pel Govern (...) ja va demanar treure les nuclears i les hidroelèctriques del sistema de mercat. La idea seria pagar-los un preu raonable però fix, que els seus beneficis no es disparessin si puja el petroli.
(...) el primer secretari de l'energia amb Felipe González, calcula (El País, 30-05-2010) que amb aquestes retallades es podrien estalviar uns 5.000 milions l'any (...).
La professora d’economia de la Universitat Carlos III i experta en el sector Natalia Fabra (...) afegeix que aquests beneficis són producte d'un canvi regulatori i no de d'encert o del risc assumit en un any normal. Si a això se li suma una rebaixa de 1.000 milions en les primes a les renovables, tot plegat podria rebaixar la factura elèctrica gairebé un 15%. Les xifres serveixen per fer-se una idea de l'ordre de magnitud –no s’han de prendre amb decimals- ja que la tarifa varia cada any.
(...) El nou decret d'ajuts al carbó inclou subvencions de 400 milions d'euros l'any per salvar el carbó nacional i complir el pla pactat fa anys. (...) a la qual quantitat s'hi ha s'afegir la compra de drets d'emissió de CO2. En els pressupostos generals de l'Estat hi ha altres 1.000 milions pel carbó.
Els experts no creuen que aquest estalvi hagi de servir per baixar la llum –quelcom que propicia el malbaratament energètic- sinó que podria anar a l'Estat per eixugar el dèficit públic. Si de veritat volien idees, aquí n'hi ha una.
Rafael Méndez, La luz es 5.000 millones más cara, El País 6-06-2010.



Les primes segons el sector empresarial
El president d'Acciona (...) considera que hi ha marge per reduir "a futur" les primes a les energies renovables (...). "És possible reduir les primes a futur, ja que molts dels costos de promoció s'han reduït" (...).
EP, Entrecanales aboga por mantener las primas a las renovables, 11-06-2010.


La redistribució econòmica d'un socialisme modern (o caducat)
El Govern (...) no s'arrisca encara a quantificar l'augment (de la factura de la llum), ja que tot dependrà de l'estisorada que faci a les renovables, sobretot a al solar.  Els experts calculen que podria pujar fins un 4%.
El càlcul s'ha fet sobre la base de l'esborrany (...) que el Ministeri d'Indústria ha remès a la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) en la qual apareix un increment en els peatges (costos regulats, que inclouen les primes a les renovables, xarxes de distribució i altres conceptes) del 10% per a la baixa tensió (llars i petits negocis), del 5% per a l'alta tensió graó 1 (indústria en zones urbanes) i de res per a l'alta tensió, a la qual s’acullen els grans consumidors, com cimentaries, químiques i siderúrgiques.

Això desincentiva l'estalvi energètic dels que més consumeixen. I com de costum, els que són més però sense organitzar (o sigui poc poderosos) augmentarem el finançament als que tenen poder malgrat ser pocs.

El president del govern (...) ha insistit a Sebastián que la pujada del rebut de la llum sigui mínima. (...)
La factura de la llum es composa bàsicament de dos conceptes: el preu de l'energia, que es fixa en el mercat majorista a través de les subhastes, i els costos regulats. Per això negocia amb les elèctriques com quedaran aquests. A més, ha advertit a les diferents patronals renovables que hi haurà una retallada significativa en la retribució.
Conchi Lafraya, La factura de la electricidad puede subir hasta un 4% en julio, La Vanguardia 9-06-2010.

(...) avui el consell de la CNE debatrà la nova metodologia per teribuir a les elèctriques per l'activitat de distribució. El canvi comporta que cobraran 250 milions més per aquest concepte. El consell està dividit respecte a aquesta millora retributiva, ja que encarirà els costos del sistema en un moment de contenció.
La CNE debate que las eléctricas cobren 250 millones más, La Vanguardia 10-06-2010.

Mayte Costa, presidenta de la CNE, ahir va insistir als consumidors intel·ligents que canviïn cada any de companyia elèctrica. I l'explicació que els va donar és que "les elèctriques ofereixen preus més competitius el primer any per què els consumidors canviïn, però el segon any ja no".
C. Lafraya, Los consumidores ven abusiva la subida de tarifa elèctrica propuesta, 10-06-2010.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) critica “l’absoluta falta de transparència” en la fixació del preu de l’electricitat i subratlla que el sistema de subhastes no és del tot clar.
L’OCU denuncia la falta de transparència, La Vanguàrdia 29-06-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada