Conflicte entre renovables i cicles combinats

El Govern vol continuar endavant amb els seus objectius d'assolir que el 20% de la producció energètica espanyola procedeixi de renovables l'any 2020 [3]. Però alhora ha de conduir aquesta transició sense que els grups d'energia tradicionals es vegin afectats.

Per això està negociant un nou marc jurídic amb el sector fotovoltaic a petició de la pròpia indústria i al llarg del 2010 es revisaran les primes al negoci eòlic i termosolar. (...)

(...) El problema de fons és la confrontació entre tecnologies en un marc de la caiguda de la demanda. Així, l'important increment en energia eòlica i solar que es pretén tenir instal·lada el 2020 es compensa en el [nou pla de renovables 2011-2020 que s’elaborarà] reduint la generació de cicles combinats de gas natural. (...) Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, Iberdrola o EDP, tenen centrals de carbó, nuclears, hidràuliques i cicles combinats (...) i controlen filials renovables. Resultat: en uns cercles defensen una postura i en altres, la contrària. A l'extrem oposat hi ha els interessos de la indústria verda, que considera que la incertesa del marc retributiu i jurídic fan perillar, l'any 2010, més de 18.000 llocs de treball. (...)

Una de els claus és que ara, a l'hora d'aportar energia al sistema, la procedent de les renovables té prioritat [4], amb la qual cosa si són any de pluja, aire i sol la resta de tecnologies, excepte les nuclears que no pot aturar les centrals [5], romanen a l'espera, però sempre llestes per entrar en funcionament en qualsevol moment. (...) les elèctriques tradicionals exigeixen que aquesta disponibilitat es pagui d'alguna manera. (...)[6]

Conchi Lafraya, El Gobierno decide poner coto a la burbuja energética, La Vanguardia 21-03-2010.

[3] com ho estableix el compromís de la UE (vegeu article següent).

[4] darrera de la nuclear; per aquest motiu en més d'una ocasió s'ha hagut de limitar la generació eòlica a la xarxa.

[5] ni modular la potència generada.

[6] Hi ha altres solucions, com fer ús de les centrals de bombeig que es van construir per "acumular" l'excedent de generació nuclear a les nits quan cada empresa controlava la seva producció. També es preveu que els vehicles elèctrics estacionats puguin absorbir o proporcionar energia elèctrica a la xarxa, fer instal·lacions de "bombeig" d'aire similars a les de bombeig d'aigua, o emprar piles de combustible reversibles (com grans bateries, però amb un altre cicle).

(...) Avui sobra capacitat de generació [elèctrica][7] i això significa que no tots poden produir i vendre el que desitjarien.

(...) En conseqüència, aquestes centrals [de cicle combinat a gas natural] estan funcionant aproximadament a un 25% de la seva capacitat. (...)

La normativa espanyola dóna prioritat a l'entrada en el sistema a les nuclears, les renovables i la hidroelèctrica [8]. La resta de tecnologies entren després, i sempre que hi hagi demanda [d'electricitat]. (...)

És cert que el foment de les energies netes és un compromís europeu i la famosa directiva 20-20-20 estableix que les renovables han de representar el 20% del total de generació (a Espanya ja arriben al 30%) [9]. Però també és cert que la seguretat del sistema exigeix tenir centrals tèrmiques o nuclears capaces de substituir les renovables, quan el vent no bufa o el sol no brilla. És el que s'anomena el 'back up' del sistema. (...)

Algunes elèctriques sostenen l'argument que, donat que el mercat no és lliure, s'han d'establir mecanismes regulatoris que assegurin la recuperació de les inversions (...). "El mix que s'ha dissenyat pel 2020 indica que entre un 80 i un 90% de la generació estarà regulada si tenim en compte les nuclears, el règim especial de les renovables, de la cogeneració i de la hidroelèctrica, els qual tenen assegurada l'entrada en el sistema" (...)

Dolores Álvarez, La producción de las centrales de gas cae a la mitad, La Vanguardia 21-03-2010.

[7] a final del 2009 la capacitat peninsular de producció elèctrica era de 93.215 MW, i la punta màxima de consum va ser de 44.440 MW el 13-01 entre les 19 i 20 hores (font Red Eléctrica Espanyola).

[8] En aquest cas, "hidroelèctrica" es refereix només a les d'aigua fluent, no a la dels embassaments. El consell de ministres de 12-02-2010 va aprovar garantir generar 22.000 GWh amb carbó "nacional", equivalent a la generació de 1.000 hores del parc de cicles combinats de 2009 (RD 134/2010 de 12 de febrer).

[9] La distribució de la producció l'any 2009 va ser la següent: Renovables (30%), Cicles combinats (29%), Nuclear (19%), Carbó (12%), Hidràulica (9%), Altres (1%). La gran hidràulica a les estadístiques no es considera "renovable". De no ser així, la contribució de les renovables s'hauria revelat del 39%.

Cal tenir en compte que l'energia eòlica va contribuir amb el 13%, un valor molt superior al 3% o 5% que les empreses elèctriques (i alguns governs) havien considerat com a màxim per mantenir l'estabilitat de la xarxa.