Petroli, peak-oil, renovables i nuclear

Entrevista a La Contra:

El petroli –miri els fluxos de capital- ha estat i és la mercaderia amb major importància econòmica, i la seva transformació, la primera indústria del planeta.

[¿Continua sent la primera energia?] Ho ha estat sense discussió en les darreres tres dècades fins el 2005. (...) El petroli ha disminuït fins el 35% [de l’energia primària consumida]; el carbó ha pujat una mica fins el 26%, i el gas fins el 24%. O sigui que el 85% de la nostra energia encara està basada en el carboni: és fòssil.

(...) Les energies no fòssils tot just cobreixen el 15%, la meitat és energia nuclear i només l’altra meitat, el 7,5%, és renovable.

(...) Però d'aquest 7,5%, el 6,5% és hidroelèctric, així que avui per avui només el 1,5% de l'energia que consumim els humans és eòlica i solar.

(...) Falta molt fins que sigui una alternativa inclús en aquest país. I això que Espanya és un dels dos o tres països amb grans plans per a les energies renovables.

(...) La producció eòlica només funciona a plena capacitat el 20% del temps i la solar encara és menys regular: tot just el 10% del temps. Necessitem altres fonts.

[Podríem emmagatzemar renovables] Encara no hi ha una manera eficient.

[¿Els cotxes elèctrics?] Siguem realistes: durant els propers 20 anys el nostre subministrament no canviarà de forma substancial. Potser les renovables arribin a cobrir el 7, inclús el 10% de la nostra demanda, però no més.

[¿Els cotxes elèctrics no influiran?] Si s’arribessin a imposar, hi haurà una gran flota d’emmagatzemament d'energia en les seves bateries que podria incrementar l'eficiència de les energies no fòssils, però falta molt.

[¿Hi haurà doncs, noves crisis de petroli i de l’economia com la que vivim?] Sens dubte. Ja estem incubant la pròxima. De fet, aquesta de les 'subprime' en realitat ha estat una crisi del petroli desencadenada per una escalada de preus de cru, causant alhora la inflació que ha obligat a pujar els tipus d'interès, entre altres coses, de les hipoteques 'subprime'.

[¿Amb el petroli barat hauria continuat la prosperitat?] Doncs clar. Miri: el preu del petroli els determinen la demanda i la velocitat amb la qual pot créixer la producció. El 1973, la demanda creixia al 6% anual i l’extracció no va poder seguir-la.

[I els preus del barril es van disparar] I després els preus de tot el demés. El 2003 hi va haver una altra crisi, però en aquest cas la demanda (...) creixia al 1,5% i la indústria no podia posar capacitat addicional en el mercat, així que el barril va assolir els 157 dòlars.

(...) És la historia de l'economia contemporània: l'oferta de petroli no pot seguir la demanda i aquesta diferència s'ajusta per preu: puja el cru; després la inflació i, per aquesta, els tipus i arriba la frenada. Ara estem en transició vers la propera crisi.

(...) Fins que un dia –calculo entre vint i trenta anys- arribarà el 'pick oil' (moment a partir del qual declinarà la producció de forma irreversible) i els productors de l'Opepc ja no podran intervenir el seu preu.

[¿Mentrestant?] Els dos punts crucials són: disponibilitat del petroli i sostenibilitat d'ús; contaminació local i esclafament global.

[¿I què passarà?] La demanda energètica –sobretot a l'Àsia- augmentarà, però no la disponibilitat d'energia fòssil, així que caldrà augmentar renovables i nuclears. Per això la Xina construeix ara quinze centrals alhora.

[Un dineral en inversions] Però amortitzable, perquè la nuclear és tres vegades més barates que les renovables. A França, el 80% de l'electricitat és nuclear i mantenir-la ha estat barat i segur.

(...) El problema és l’opinió pública i ara mateix a Europa els únics països no nuclears són Àustria, Irlanda, Alemanya –que haurà de rectificar aviat- i Espanya.

[No veig manifestacions pronuclears] L'opinió pública canvia ràpid quan pateix talls i carestia de subministrament. Quan l'electricitat espanyola sigui la més cara d'Europa, estic segur que la seva opinió pública deixarà de ser antinuclear. Però, llavors, cura, perquè la producció nuclear no s’improvisa. Tinguin-t’ho en compte.

[¿Què proposa vostè?] El més eficient és una combinació de gas, petroli i nuclear, i estic convençut que el nou parc mòbil de bateries de cotxes elèctrics permetrà integrar aquestes indústries energètiques a més de l'etanol i similars. I la tecnologia de l'hidrogen serà part de la solució.

Lluís Amiguet, entrevista a Pierre-René Beauquis, "Esta crisis, más que 'subprime', ha sido de petróleo", La Vanguardia 25-03-2010.

Comentaris i informació addicional

Pierre-René Beauquis: un dels conferenciants que "més interès i polémica" ha suscitat en la facultat de Geologia de la UB, com es pot llegir a la columna "El francés atómico" de l'article de La Vanguardia.

És una pràctica comú de qui vol fer creure una determinada cosa, escollir les dades o l'any de referència d'aquestes. L'ex-director d'estratègia de Total Pierre-René Beauquis (P-R B) així ho ha fet. Ho comença a fer amb la distribució del consum d'energia primària al món:

%	Any	Petroli	Carbó	Gas	No fòssils
P-R B	2005?	40	22	22	16
	Actual?	35	26	24	15
AIE	2007	34	26,5	20,9	18,6

Ho continua fent amb la participació de l'energia nuclear i les renovables:

%	Any	Nuclear	Renovables	HE	Eòlica i solar	Altres ER
P-R B	??	7,5	7,5	6,5	1,5	0
AIE	2007	5,9	12,7	2,2	0,7	9,8

Com es pot veure, les dades de P-R B prescindeix dels combustibles renovables (i equivoca a suma d'hidroelèctrica, eòlica i solar).

Respecte el futur, les previsions de l'AIE pel 2030 en l'escenari de referència (RS) basat en polítiques actuals o en l'escenari amb noves polítiques (450 PS) situa el petroli al 30%, i les no fòssils (renovables i nuclear) entre 19,5% i el 32,9%, de les quals les renovables 14,2% o el 23,4%.

%	Petroli	Carbó	Gas	Nuclear	ER	No fòssils
RS	30,1	28,8	21,6	5,3	14,2	19,5
450 PS	30	16,6	20,5	9,5	23,4	32,9

Centrant-nos en la generació d'electricitat, P-R B diu que siguem realistes, "durant els propers 20 anys el nostre subministrament no canviarà de forma substancial. Potser les renovables arribin a cobrir el 7, potser el 10% de la nostra demanda, però no més". Doncs bé, segons dades de Red Elèctrica Espanyola, la participació en la generació elèctrica peninsular el 2009 del petroli va ser d'1%, i de les renovables del 39%.

La taula mostra la participació del petroli i de les fonts renovables en la generació elèctrica en els Estats Units.

(%)	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008
Petroli	3,1	3,5	2,6	3,2	3,2	3,1	1,6	1,6	1,1
E.R.	9,8	8	9,3	9,5	9,2	9,2	9,9	8,8	9,4

Passem al peak oil.

P-R B calcula que trigarà entre vint i trenta anys. Clar que el defineix com "el moment a partir del qual declinarà la producció de forma irreversible", quan se sol parlar del moment en el qual la producció ja no creixerà. L'evolució no es preveu com una punta de fletxa sinó com un cert petit altiplà (amb lleugeres variacions d'un any a l'altre) (vegeu el gràfic de l'Aspo).

Passem a les inversions nuclears.

P-R B diu que les inversions en centrals nuclears és "amortitzable, perquè la nuclear és tres vegades més barata que les renovables".

Però resulta que les grans inversions de central elèctriques no es fan pel cost d'avui del kWh generat, sinó per la previsió dels beneficis, és a dir, del retorn de la inversió. I per això a Espanya (i a molts països) no es construeixen noves centrals nuclears. Les empreses només ho volen fer si se'ls garanteix els beneficis.

A Catalunya, la introducció de les centrals nuclears va significar l'inici del procés de desaparició de les empreses catalanes el 1996. La taula mostra el percentatges inicials de la propietat del reactors nuclears a Catalunya. FECSA va fer suspensió de pagaments arrel de la posta en marxa d'Ascó. Sevillana de Electricidad va tenir un final igual degut a les centrals d'Almaraz i Valdecaballeros. Iberdrola es va salvar de la crema degut a que l'Estat va assumir les inversions de Lemóniz arrel dels atemptats d'ETA.

Reactor:	Vandellòs	Ascó		Vandellòs
	I	I	II	II
Posta en marxa:	1972	1983	1985	1988
FECSA i filials	29	100	50	18
ENHER (1)	23	0	40	54
HE Catalunya	23	0	10	28
EDF (2)	25	0	0	0
(1) Pública	espanyola
(2) Pública	francesa

I s'ha de recordar que a Estats Units, on la generació elèctrica és un negoci privat, i no d'una empresa estatal com la EDF de França, que des de l'any 1978 no es construeix cap nova central i que es va anular més potència nuclear que la que hi ha en operació, tot perquè els capitalistes havien comprovat que no eren rendibles. La que es va posar en marxa més tard és Watts Bar 1 el 9 de novembre de 1995.

P-R B afirma que "el problema real és l'opinió pública" i que ara mateix a Europa els únics països no nuclears són Àustria, Irlanda, Alemanya (...) i Espanya".

Tan potent és "l'opinió popular" com per aturar el negoci nuclear? Evidentment, no aporta cap detall explicatiu de la seva afirmació.

Què vol dir "països no nuclears"? Hi barreja països que no tenen centrals amb algun dels que han votat per anar prescindint de l'energia nuclear.

La taula mostra el nombre de reactors i la potència nuclear instal·lada en cada un dels 27 països de la UE (dades de febrer 2009).

	País	Nombre de Reactors Nuclears	Potència Nuclear (MW)	euros/100 kWh
1	França	59	63.260	12,13
2	Regne Unit	19	10.097	14,58
3	Alemanya	17	20.470	21,48
4	Suècia	10	8.958	16,98
5	Espanya	8	7.450	13,66
6	Bèlgica	7	5.824	19,72
7	República Txeca	6	3.634	12,74
8	Finlandia	4	2.696	12,13
9	Hongria	4	1.859	15,48
10	Eslovaquia	4	1.711	14,21
11	Bulgaria	2	1.906
12	Romania	2	1.300
13	Lithuania	1	1.185
14	Eslovenia	1	666
15	Països Baixos	1	482	17,30
16	Àustria	0	0	17,79
17	Croàcia	0	0
18	Dinamarca	0	0	26,35
19	Estonia	0	0
20	Grècia	0	0	10,47
21	Irlanda	0	0
22	Letonia	0	0
23	Luxemburg	0	0
24	Malta	0	0	9,93
25	Polònia	0	0
26	Portugal	0	0
27	Xipre	0	0
	Total	145	131.498
	Mitjana EU			16,33

A França l'Estat va crear l'indústria nuclear, sense separar els temes militars (bomba inclosa) de les centrals elèctriques comercials de l'empresa pública EDF. D'aquesta manera l'assignació del preu del kWh comercial s'ha reduït a assignar els costos entre les comptabilitats militar i comercial. L'assignació d'un baix preu comercial ha facilitat la venda d'electricitat a latres països.

A la Gran Bretanya, el govern va haver d'obligar a les comercialitzadores d’electricitat a comprar la d'origen nuclear (juntament amb la poca renovable que es generava) mitjançant el NFFO (Non Fossil Fuel Obligation) quan en el procés de privatització de les centrals (llavors totes eren de propietat pública) no va aconseguir col·locar les nuclears.

És convenient observar que als Països Baixos ("Holanda") només hi ha un reactor d'una potència similar a la de Vandellós I i recordar-ho quan el seu magatzem de residus nuclears es posa com a referència del ATC que s'està tramitant a l'Estat espanyol, el quan té ara 8 reactors i una potència de més de quinze vegades a la dels Països Baixos, i això sense comptar amb els residus de Vandellós I. També convé recordar que l'ATC no és (només) un magatzem, està previst fer-hi un centre experimental dels residus, cosa que el magatzem holandès no disposa.

Tornant al P-R B, està segur d'una cosa sense cap fonament: "Quan l'electricitat espanyola sigui la més cara d'Europa, estic segur que la seva opinió pública deixarà de ser antinuclear". 

La taula anterior mostra els preus (del 2008, incloent impostos) de l'electricitat domèstica d'alguns països de la UE. Es pot veure que en tres dels països que tenen més centrals nuclears que Espanya el preu del kWh domèstic és més car que el d'Espanya. Dos països sense nuclears, Àustria i Dinamarca, tenen preus molt diferents, la qual cosa es deu a la gravació dels combustibles no renovables.

I una cosa és el preu del kWh i l'altra el cost de l’electricitat per habitatge i any. Considerant els preus de la taula i els consums per habitatge de 2007, el cost anual de l'electricitat per habitatge a Espanya resulta ser de 545 euros i a França de 686. Aquesta diferència es deguda en gran part a que França ha impulsat el "tot elèctric" als habitatges -és a dir, emprar electricitat per a la cuina, calefacció i l'aigua calenta sanitària- per donar sortida a l’electricitat nuclear.

La proposta de P-R B.

"El més eficient és una combinació de gas, petroli i nuclear". Sense cap explicació del que vol dir "eficient" ni cap referència que recolzi la seva proposta. La realitat és que la directriu de la UE [Directive 2001/77/EC del 27-9-2001] fixa un 21% indicatiu d’electricitat d'origen renovable pel 2010, un 21% que no entra en la proposat eficient de P-R B. La realitat sembla que serà del 19%.