Aquesta notícia no
l'he pogut localitzar ni a l'Ara, ni a La Vanguardia.
La policia del
port xinès de Qingdao ha detingut 14 persones sospitoses
d'introduir il·legalment al país marisc
amb alts nivells de radiació
procedents d'aigües pròximes a Fukushima,
la prefectura nipona afectada per un accident
nuclear el 2011.
La banda havia introduït de contraban en els últims dos anys 5.000 tones de marisc com crancs o gambes, valorats en 30,5 milions
d'euros.
Part d'aquest marisc procedia de Fukushima, una de les
12 prefectures japoneses vetades a
l'exportació de productes
marins a la Xina des del terratrèmol
que l'11 de març del 2011 va originar un tsunami i l'accident nuclear.
Els contrabandistes portaven aquests carregaments des
de l'illa septentrional japonesa de Hokkaido fins al Vietnam, on canviaven les
etiquetes per evadir impostos i controls sanitaris.
La majoria dels productes es venien en grans ciutats
xineses com Pequín, Xangai o Canton. Experts xinesos han declarat que els
aliments amb alts nivells de radiació poden causar danys irreversibles a les cèl·lules de l'organisme humà o fins i tot a
l'ADN.
Així mateix, han advertit que la radioactivitat segueix afectant
negativament la vida marina als voltants de Fukushima, cinc anys després del
sinistre.
CEST, El Periódico, 23-08-2016
És significatiu que La
Vanguardia publiqués l'article que segueix poc abans de la data de l'article
anterior.
L'aigua contaminada de radiació a Fukushima arribarà
aquest any , cinc anys després del terratrèmol i tsunami que van originar
l'accident a la nuclear, a la costa d' Amèrica del Nord amb uns nivells que no
suposen cap perill .
Segons els científics que estan avaluant els efectes
de l'accident en els oceans cinc anys després , entre els quals figuren
l'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona ( UAB ) Pere Masqué , el
risc de radiació en les persones és molt modest.
Un equip internacional de científics, amb participació
de la UAB, presenta avui , al congrés Goldschmidt 2016 a Yokohama, una revisió
dels efectes en els oceans de l'accident de la central de Fukushima.
Segons
l'estudi, els nivells de radiació estan disminuint en tota la zona, excepte en
l'àrea portuària pròxima a la planta nuclear, on continuen les fuites
radioactives.
L'estudi,
presentat pels investigadors que conformen un Grup de Treball del Comitè
Científic en Investigació Oceànica (SCOR), s'ha publicat també com a treball
d'investigació a la revista 'Annual Review of Marine Science'.
El
terratrèmol Tohoku i el posterior tsunami que van tenir lloc el 11 març 2011
van donar lloc a la pèrdua de potència i el sobreescalfament de les nuclears de
Fukushima, provocant l'emissió de gasos radioactius, elements volàtils i líquids,
especialment cap a la costa oceànica.
Segons
la UAB, la pluja radioactiva en els sòls està ben documentada, però la
distribució de la radioactivitat al mar i cap als oceans a gran escala és molt
més difícil de quantificar, a causa de la variabilitat en els corrents
oceàniques i les dificultats per prendre mostres.
Encara
que l'accident va ser un dels més grans i sense precedents pel que fa a
l'impacte en els oceans, la quantitat de cesi-37 alliberada era
d'aproximadament una cinquantena part de la qual es va alliberar globalment en
els assajos nuclears dels anys 60 i una cinquena part de l'alliberada en
l'accident de Txernòbil.
L'alliberament
inicial de material radioactiu va ser cap a l'atmosfera , encara que alguns
models suggereixen que al voltant del 80% de la pluja va caure a l'oceà , la
major part prop de la central.
Els
científics van comprovar que també es va alliberar cesi-137 i altres
radioisòtops a l'oceà, però l'interès s'ha centrat en les formes radioactives
del cesi a causa del seu llarg període de semidesintegració , és a dir, de
romandre molts anys com a font de radioactivitat (dos anys per al cesi-134 i 30
anys el cesi-137 ).
El
cesi és molt soluble en l'aigua, de manera que es va dispersar ràpidament per
l'oceà, amb nivells més elevats en algunes zones a causa de la distribució de
corrents marins.
El
2011, el senyal del cesi-137 a la costa propera a la central nuclear va ser
desenes de milions de vegades més elevat que abans de l'accident, però amb el
temps i com més lluny del Japó, els nivells disminueixen significativament.
En
2014, el senyal de cesi-137 a 2.000 quilòmetres al nord de Hawaii era
equivalent a unes sis vegades el que encara hi havia per les proves nuclears
dels anys 60, i entre dues i tres vegades més elevat que els nivells previs a
la costa oest d'Amèrica del Nord.
Els
científics creuen que els nivells màxims de radiació arribaran a la costa
d'Amèrica del Nord al llarg d'aquest any amb uns nivells que el 2020 baixaran a
entre un i dos becquerels per metre cúbic, comparables als deguts als assajos
atòmics dels 60.
Segons
l'estudi, si el 2011 aproximadament la meitat de les mostres de peixos en
aigües costaneres enfront de Fukushima tenien nivells de cesi radioactiu per
sobre del límit establert, en 2015 menys d'un 1% de les mostres estan per sobre
del llindar, tot i que encara estan en nivells elevats al voltant de la
central.
EFE, L'aigua de Fukushina arribarà aquest any a la costa d'EUA amb mínima radiació, 1-07-2016
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada