Menys pirateria als mars del món però amb més
violència. (...)
La davallada s’explica sobretot perquè la caiguda en
picat del preu del petroli ha fet de la pirateria un mal negoci. Però també hi
ha una part que s’explica per la pacificació aconseguida a les aigües de la
Banya d’Àfrica, a costa d’inversions milionàries en seguretat privada per als
vaixells i en caríssimes operacions militars internacionals (...). Només en els
dos últims anys, l’operatiu té un pressupost de 17,4 milions d’euros. “Des de
fa quatre anys, els pirates no aconsegueixen grans segrestos perquè ara ja tots
els mercants van amb vigilants armats”.
(...) Més que no pas en el pillatge del cru, els somalis
s’han centrat bàsicament a obtenir bons rescats de la tripulació, i l’any
passat van arribar a obtenir “400.000 dòlars en un sol incident”, expliquen des
de la fundació OBP [Oceans Beyond Piratecy].
Amb l’activitat pirata en caiguda a Somàlia, la
majoria d’atacs continuen produint-se al Sud-est Asiàtic (...). Però, ara per
ara, el punt calent que més amoïna és el del golf de Guinea, davant de les costes
de Nigèria, una potència en hidrocarburs i també en corrupció. (...)
Les causes de la pirateria són, com en el cas somali,
socioeconòmiques. A Somàlia, els pescadors veuen com la pesca il·legal i
invasiva internacional els expulsa dels seus caladors o com arran del tsunami
del 2004 les seves costes i aigües s’omplen de residus i vessaments tòxics que
els deixen amb una activitat sota mínims, subratlla Macías. És posteriorment
que es creen les xarxes professionalitzades, relacionades amb els senyors de la
guerra. En el pic més alt de l’activitat pirata, els rescats podien suposar
entre 400 i 500 milions de dòlars a l’any.
A Nigèria, la
pirateria sorgeix cap al 2008, quan militants del pacífic Moviment per
l’Emancipació del Delta del Níger van passar a l’acció, tips que el govern
nigerià no escoltés les seves reclamacions d’una socialització dels beneficis
del petroli, assenyala Ibáñez. Per a aquest expert, no hi ha dubte que les
xarxes han trobat complicitat i ajut de les autoritats locals, ja que alguns
atacs s’han produït quan els vaixells estaven fondejats o en aigües nacionals. (...)
Amb un preu del petroli per terra, els pirates han començat a perpetrar segrestos
curts de les tripulacions, que duen a terra a l’espera del rescat.
Marta Rodríguez, El petroli
barat frena la pirateria al mar, Ara 7-05-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada