El 16 de maig de 1916, enmig de la Primera Guerra
Mundial, la Gran Bretanya i França van firmar un pacte secret a Londres.
Conegut oficialment com l’Acord de l’Àsia Menor, aquest tractat [Sykes-Picot], ha
regit des d’aleshores el destí i l’ordre polític del Pròxim Orient. Però no per
gaire temps més.
(...) les potències europees interessades a dividir la
regió (que aleshores formava part de l’Imperi Otomà), van traçar una “línia a
la sorra” que s’estén des del port mediterrani d’Acre, al nord de Palestina,
fins a Kirkuk, al nord de l’Iraq, a la frontera amb l’Iran. Tots els territoris
al nord d’aquesta línia, sobretot el Líban i Síria, havien d’anar a parar a
França. Els territoris al sud –Palestina, Transjordània i l’Iraq– s’assignaven
a la Gran Bretanya, que sobretot volia protegir els interessos britànics al
canal de Suez, la principal ruta naval cap a l’Índia britànica.
L’acord secret negociat per Sykes i Picot es va
traduir posteriorment en la creació d’estats que estaven al servei dels interessos
geopolítics de les grans potències colonials europees, i no de la realitat
social, religiosa i ètnica de la regió. Les potències europees cristianes van
incomplir els seus compromisos amb la independència àrab i van imposar al
Pròxim Orient musulmà un ordre polític que ha sigut l’arrel d’un segle de
guerres i conflictes.
Al món àrab encara es viu el trauma d’aquesta traïció
i es recorda la derrota del moviment nacional. (...)
Després de la Segona Guerra Mundial els Estats Units
van assumir el paper de màxim garant de l’ordre establert pel tractat Sykes-Picot.
Però
l’experiència nordamericana a l’Iraq després de la seva
intervenció del 2003, i les turbulències que es van estendre a la regió i en
altres llocs, van induir Washington a retirar les seves forces i reduir la seva
presència a la regió. I aleshores va ser quan el sistema implantat pel tractat
Sykes-Picot va començar a enfonsar-se.
Per això les principals crisis del Pròxim Orient tenen
lloc precisament al nucli de l’acord Sykes-Picot: Síria, el Líban i l’Iraq. La
qüestió kurda també ha tornat al primer pla. (...)
Iraq i Síria són ara el principal camp on es lliura la
batalla per imposar al Pròxim Orient un nou un ordre que substitueixi el Sykes-Picot.
Han viscut durant molt de temps en una situació d’inestabilitat i han estat
governats per dictadors baasistes laics enfrontats a majories populars
pertanyents a una secta musulmana rival; a més, tenen una important minoria
kurda que fa molts anys que somia la independència. (...)
Ja s’ha acabat l’època en què una potència hegemònica
occidental podia controlar el Pròxim Orient amb una intervenció militar, si calia.
Les forces regionals crearan el nou ordre que naixerà dels vestigis de l’acord
Sykes-Picot. (...)
Joschka Fischer, La mor de
l'acord Sykes-Picot, Ara 24-05-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada