Consideracions sobre l’enllaç elèctric de Mallorca amb la Península*

Les illes [Balears] quedaran unides a la Península a finals de mes (en principi, el dia 24) amb una 'autopista elèctrica' sota el nivell del mar.

L'enllaç submarí, de 237 quilòmetres de longitud, és el segon del món per la seva profunditat. El cable arriba als 1.485 metres de profunditat, una xifra només superada per l'enllaç de sardenya a Itàlia (1.600 m). En longitud, serà la tercera connexió elèctrica, per darrera de la que hi ha entre Noruega i Holanda, i la d'Itàlia.

Tres cables d'alta tensió (250 kV) -dos dels quals funcionen de manera permanent i un tercer està de reserva- componen la connexió entre Mallorca i la costa peninsular, en la qual s'utilitzarà un modern sistema de corrent continu (HVDC [High Voltage Direc Current]), que redueix dràsticament les pèrdues d'energia, pròpies de les línies de llarga distància [el transport per corrent continu té menys pèrdues que el transport per corrent altern amb la mateixa potència].

La línia inclou la construcció als extrems de dues estacions de conversió per transformar el corrent altern de la xarxa en corrent continu sota el mar: una a Sagunt (Morvedre, 400 kV), i l'altre a Calvià (Santa Ponça, 220 kV), punt d'entrega de l'electricitat al sistema de les Balears.

“Una de els raons principals per les quals es crea aquesta connexió entre Mallorca i Sagunt és reforçar la seguretat del subministrament elèctric a les ilels Balears. A Mallorca, els talls energètics aviat seran cosa del passat” (...).

La connexió permetrà transmetre 400 MW des de la Península, el que equival a un 25% de la capacitat elèctrica instal·lada a les Balears. L'obra és necessària per als 860.000 habitants de els illes i els deu milions de turistes que anualment les visiten, que, en ocasions, han patit un servei molt precari.

A més, hi ha la previsió de construir en el futur un altre cable entre Mallorca i Eivissa, mentre que Mallorca i Menorca ja estan unides des dels anys setanta per un cable de 60 km.

La nova línia vol donar resposta a la demanda creixent d'electricitat aa les Balears, on el consum ha augmentat a un ritme anual entorn del 4% els últims deu anys, cosa que, si continua així, obligaria a construir una planta cada quatre anys. (...)

Red Eléctrica [Española] va veure preferible la interconnexió perquè a les Balears les plantes de producció elèctriques funcionen menys hores a l'any que a la Península, ja que la demanda es concentra els mesos d'estiu. Si es construïssin noves plantes aquí, estarien aturades gran part de l'any. “La línia aporta més seguretat en el subministrament que una nova central de 400 MW” (...).

A més, l'electricitat procedent de la Península abaratirà els costos totals de producció, ja que la generació a Espanya es du a terme en grans plantes, mentre que “a les illes Balears les instal·lacions són més petites, i tenen menys rendiment i el combustible utilitzat és més car” (...). Concretament, produir energia a les illes Balears és fins i tot un 70% més car que a la mitjana d'Espanya perquè, entre altres factors, el carbó que es necessita s'ha d'importar. “El sobrecost que paguem entre tots pel subministrament d'energia a les Balears es reduirà uns 35 milions d'euros a l'any” (...)

A les Balears, la meitat de la producció elèctrica procedeix d'una gran tèrmica de carbó a Alcúdia i dues plantes més d'una mida més petita de gasoil i gas. A les illes tampoc ho hi ha salts hidroelèctrics, i les energies renovables estan a les beceroles.

'L'autopista submarina' també té avantatges ambientals. El mix de producció elèctrica a la Península inclou un 35% d'energies renovables, mentre que les Balears operen gairebé exclusivament amb carbó, gas i petroli. Per això, indirectament es redueixen les emissions de gasos hivernacle. La interconnexió redueix a la meitat les emissions de CO2 que es produirien si es creés una planta elèctrica més.

Antonio Cerrillo, Estendre un cable a les Balears, La Vanguardia 16-10-2011.

Es calcula que la pèrdua d'electricitat serà només del 2,3% [en la connexió Sagunt-Mallorca]. (...)

Diversos experts veuen en aquesta tecnologia una tendència europea a crear xarxes d’interconnexió amb sistemes que evitin les pèrdues d’energia. (...) L’exemple que es posa com a referència és l'ambiciosa iniciativa de crear plantes solars al Sàhara i convertir la regió en la gran 'bateria solar' de l'Europa del nord, cosa que exigeix interconnexions a gran distància.

A. Cerrillo, Línies modernes transporte l'energia renovable a llargues distàncies, La Vanguardia 16-10-2011.

 

Les complexes qüestions relacionades amb aquesta important connexió elèctrica són diverses: assignació dels costos del sistema energètic, implantació de les fonts renovables, model econòmic. Ho comentarem tot seguit.

Assignació dels costos del sistema energètic

L’article fa palès que el cost de l’electricitat a les Balears és força més alt i contaminant que el de la Península, com també ho és a les Canàries, a Ceuta i Melilla. El cost més alt no es tradueix en un preu més alt, sovint és just el contrari. És a dir, l’electricitat als territoris extra peninsulars està subvencionada, però no optimitzada, és a dir no s’han aplicat les mesures que minimitzarien el seu malbaratament. Aquesta electricitat barata, entre altres causes, ha permès a les Balears escalar posicions en el rànking d’ingressos per càpita fins a la posició sisena. Això és compensació per la insularitat?

Implantació de les fonts renovables

Hi ha una implantació mínima de les fonts renovables en la generació elèctrica. A què es deu? Hi ha vent i sol. No volen espatllar el paisatge amb molins de vent i plaques fotovoltaiques? Les poques instal·lacions solars que hi ha han estat promogudes per turistes estrangers del nord d’Europa.

Model econòmic

El turisme és una activitat econòmica molt de temporada i molt malbaratadora d’energia. És racional fomentar aquesta activitat en unes illes sense gaires recursos fòssils, que no aprofiten els renovables i que necessiten subvencionar l’electricitat?

Dades de la generació elèctrica de Mallorca (2009)

Règim	Combustible/Font	Potència instal·lada (MW)	Hores equivalents	Factor de Capacitat (%)
Odinari		2.262	2.630	30,02
	Cicle combinat GN	934	1.281	14,62
	Gasoil	215	4.930	56,28
	Turbina a Gas	603	517	5,91
	Carbó	510	6.629	75,68
Especial		144
	Fotovoltaica	59
	Eòlica	4
	Altres renovables	75
	No renovables	6
Total		2.406

Font: Red Eléctrica Española