27.10.11

Vaixells per als parcs eòlics marins

(...) les drassanes han dirigit la seva mirada més que mai al mar i al cel. (...) "La construcció de vaixells per donar servei a les plataformes eòliques al mar [offshore] és una excel·lent oportunitat per les drassanes espanyoles" (...).
(...) Abans, això sí, l'eòlica marina a Espanya ha de aclarir tots els dubtes. El 2020 està previst que s'instal·lin 750 megawatts (MW), una quantitat "modesta", que ens apropa, encara que sigui una mica, als 10.000 MW previstos per a aquesta data a Alemanya, els 6.000 de França i els més de 11.000 de Regne Unit.
"És un subsector que creixerà exponencialment en les pròximes dècades i va a generar riquesa i ocupació", preveu Luis Cacho, conseller delegat de Navantia. El negoci hi és, i empreses com la pròpia Navantia, que recentment ha arribat a un pacte amb Acciona per a l'explotació eòlica marina, s'han adonat. (...) La seva estratègia passa per desenvolupar els vaixells d'instal·lació i manteniment d'aerogeneradors marins, les estructures de suport, així com les infraestructures logístiques al servei de la cadena de construcció dels parcs.
El problema és que (...) encara no hi ha un "mapa eòlic" amb les possibles zones d'instal · lació aprovades per l'Administració i els ecologistes desconfien d'una línia de l'horitzó marítima poblada de blancs aerogeneradors.
En el moment àlgid de construcció d'un parc eòlic marí participen entre 15 i 20 vaixells. Pensem en navilis molt especialitzats que compleixen tasques com la instal·lació del cablejat, el transport dels equips i dels gegantins molins. A més són molt cars. "Un vaixell destinat a la instal·lació costa més de 100 milions d'euros, i un manteniment supera els 50 milions", apunta Juan Riva, president de l'Associació d'Armadors Europeus (ECSA, per les seves sigles en anglès).
Però potser el més interessant per a la nostra indústria és que hi ha més demanda que oferta d'aquests navilis. "Actualment no hi ha vaixells d'aquesta naturalesa. A Europa, el mercat eòlic començarà a desenvolupar-se en 2015 o 2016 i per tant serà durant aquestes dates quan es noti l'escassetat d'embarcacions" (...).
(...) les possibilitats de negoci per les drassanes no estan únicament en la mar, sinó també en terra.
Miguel Ángel García Vega, Los astilleros esperan al viento, El País 23-10-2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada