El pressupost per construir una estructura de protecció per evitar fuites i un magatzem de residus nuclears es queda curt. La suma promesa per finalitzar els dos projectes era de 740 milions d'euros, però els 40 països reunits en una conferència internacional avui a Kíev només han aconseguit reunir 550 milions.
Els dos projectes daten dels anys noranta i estan gestionats pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD). El primer projecte consisteix en una estructura en forma d'arc que cobrirà el deteriorat sarcòfag de protecció edificat precipitadament al voltant del quart bloc de la central (el que va patir l'accident).
El segon projecte és un magatzem destinat als residus nuclears que van ser generats per la central abans que aquesta fos definitivament clausurada el 2000. Les obres d'aquest magatzem van ser iniciades per l'empresa francesa Framatome però es van abandonar per defectes tècnics sense concloure el 2005.
Quins són els “defectes tècnics”? És que no tenen importància –tot i haver ocasionat l’abandó de Framatome-, o és que això no és “notícia”?
El cost conjunt d'ambdós projectes és de 1.755 milions d'euros. El BERD espera cobrir la diferència entre la quantitat necessària i els fons recollits a Kíev amb les aportacions no anunciades encara i fons propis del banc.
La conferència de donants de Kíev coincideix amb el 25è aniversari de l'accident de Txernòbil i és la tercera en el seu gènere després de les conferències de Nova York (1997) i Berlín (2000). Les instal·lacions pendents a Txernòbil s'haurien d'haver acabat el 2008, però han requerit "més temps i diners del que originalment contemplàvem", segons l'exdirector de l'Organització Internacional d'Energia Atòmica, Hans Blix. El termini de les obres s'ha prolongat fins al 2015. (...)
Mentrestant, la radiació no queda confinada sinó que surt fora de la central.
Que les centrals nuclears eren i són segures, i que no tenen res a veure amb l’armament nuclear queda ben clar en el que segueix!
Referint-se a la situació en Fukushima, en la conferència de Kíev hi va haver un ampli consens sobre la necessitat d'establir estàndards de seguretat comuns i més estrictes per a construir de noves centrals. El president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, va dir que el problema de l'emmagatzematge dels residus nuclears demana solucions globals i reiterar el seu compromís d'eliminar per abril de 2012 les restes d'urani enriquit (susceptible de emprar-se en armes atòmiques) que Ucraïna encara té com a herència de l'URSS. El desembre de 2010, EUA va ajudar a transportar part d'aquest urani a Rússia. En nom de la UE, José Manuel Barroso , va anunciar que aviat s'aprovaran noves normes europees per al tractament dels residus nuclears.
Pilar Bonet, La solución a las fugas de Chernóbil queda en suspenso, El País 20-04-2011.
Altres versions del mateix (encara que no ho sembli)
La Vanguardia 18 i 19 d’abril
La planta de Txernòbil, a la frontera nord d'Ucraïna amb Bielorússia, va ser escenari el 1986 de la pitjor catàstrofe nuclear. Un dels seus reactors explotar després d'un arriscat experiment i contaminar els voltants.
El reactor danyat va ser cobert amb un cofre construït en un termini de vuit mesos després de l'accident. Han aparegut forats i esquerdes en ell i es considera que ja [no és] fiable. Les nacions donants, incloent el G-8 i la Unió Europea , haurien de prometre (...) fons addicionals per fabricar un nou cofre que serà construït sobre de l'estructura existent i que permetrà remoure, amb el temps, el combustible nuclear que encara està dins del reactor.(...)
Així mateix, el magnat Rinat Ajmétov, l'home més ric d'Ucraïna, va anunciar que donarà un milió de dòlars per a la construcció del nou sarcòfag que anirà sobre l’avariat quart reactor de la central nuclear de Txernòbil. Ajmétov, amb una fortuna de 16.000 milions de dòlars segons la versió ucraïnesa de la revista Forbes , va subratllar que "en primer lloc és necessari completar la construcció del sarcòfag sobre el bloc número 4". (...)
Amb aquestes fortunes que hi pel país, com és que cal pidolar i no ser capaços de fer una obra imprescindible?
El nou sarcòfag, que construeix el consorci francès Novarka, cobrirà l'actual d'acer i formigó -que ja presenta esquerdes, de manera que es produeixen fuites radioactives, segons Greenpeace- i tindrà forma cúbica i una alçada de 108 metres.
Ucraïna es proposa desactivar completament la planta i el territori adjacent per al 2018 i "enterrar per sempre" les 200 tones de combustible nuclear que encara estan emmagatzemades en el reactor avariat.
Agències, 25 años después, Chernóbil aun no está controlado, La Vanguardia 18-04-2011.
Ucraïna necessita al voltant de 600 milions d'euros per construir un nou sarcòfag de formigó i estructura rígida per cobrir la zona del reactor accidentat a la central nuclear de Txernòbil, ocorregut fa 25 anys.
Aquesta és la xifra que el Govern del país (...) espera posar sobre la taula (...) amb l'objectiu que els països membres de la Unió Europea assumeixin els seus compromisos d'ajuda per "enterrar "per sempre la possibilitat que tornin a produir fuites radioactives i accidents nuclears derivats de l'envelliment i l'estructura obsoleta de Txernòbil.
(...) les autoritats ucraïneses consideren que el cost del nou sarcòfag arriben als 600 milions d'euros inclòs el seu manteniment futur.
Però segons els experts internacionals es necessitarà més de 1.300 milions d'euros en la pròxima dècada per posar en marxa amb totes les garanties de seguretat el nou sarcòfag, que serà construït pel consorci francès Novarca.
"Necessitem renovar de manera urgent la instal·lació que cobria fa 30 anys [???] el reactor nuclear a Txernòbil per evitar en el futur i ara en el present noves fugues radioactives. La comunitat internacional ha de comprendre que aquesta instal·lació de seguretat és essencial per a Europa", assegura el expert ucraïnès (...) que ha participat en el disseny de la nova instal·lació de protecció.(...)
Segons han declarat les autoritats, quan s'hagi completat l'obra es podran iniciar les tasques de desmantellament del reactor que va explotar. (...)
Durant l'acte de signatura de l'acord, el president ucraïnès Iúsxenko va assenyalar que "estem parlant d'un únic projecte per aquest planeta. El perill procedent del lloc de l'accident no està confinat a les fronteres d'Ucraïna." El projecte s'estendrà al llarg de durant quatre o cinc anys.
El nou sarcòfag serà finançat pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, que finança obres d'infraestructura en els països de l'Est d'Europa. S'han realitzat contribucions per més de 739 milions d'euros, fonamentalment d'altres governs.
No obstant això, el desastre a la planta nipona de Fukushima-1 fa perillar aquesta recaptació, ja que el Japó era fins ara el principal contribuent. (...)
L'objectiu d'aquesta reunió, que se celebrarà a Kíev, és recaptar els suficients diners per construir un nou carcassa de contenció per al reactor número quatre de Txernòbil, ja que en l'antic han començat a sorgir algunes esquerdes que posen en perill la seguretat del entorn davant el risc que es produeixin noves fugues radioactives.
Serà construït pel consorci francès Novarca aprofitant l'experiència de l'enginyeria francesa en matèria d'energia nuclear civil (França disposa actualment de reactors nuclears).(...)
Això és “informació”?
Segons les xifres oficials, només 31 persones van morir a causa de l'explosió nuclear, encara que moltes han mort posteriorment per malalties derivades de la radiació. (...)
Després de l'accident a Txernòbil, el Govern soviètic va desallotjar a 200.000 persones de la comarca, però va decidir mantenir en funcionament dos dels quatre reactors, malgrat les protestes formulades per diferents grups. Fa sis anys el Govern ucraïnès hereu del soviètic va decidir el tancament complet de la central nuclear.
Hi ha una gran controvèrsia sobre les estimacions del nombre de víctimes mortals causades per l'accident. Milers de nens van ser hospitalitzats per desenvolupar diferents càncers com el de tiroide i deformacions provocades per heretar la mutació de les cèl·lules provocades per la radioactivitat dels seus pares.
L'Organització Mundial de la Salut les xifra en 9.000, mentre que Greenpeace prediu que finalment moriran unes 93.000 persones.
David Martínez, Ucraïna necesita 600 millones para sellar las futuras fugas de Chernóbil, La Vanguardia 19-04-2011.
El Periódico 19 d’abril
Ucraïna ha recaptat aquest dimarts durant una conferència de donants 550 milions d'euros per garantir la seguretat de la central nuclear de Txernóbil, (...) [quan] fa gairebé 25 anys de la catàstrofe més gran de la història de l'energia atòmica.
"Els esforços conjunts d'Ucraïna i la comunitat internacional ens han permès recaptar avui, i aquesta xifra la considero preliminar, 550 milions d'euros per a projectes de Txernóbil", ha assegurat el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx.
Ianukóvitx ha explicat (...) que alguns països, com Itàlia, el Canadà, el Brasil o Mèxic, tenen intenció de contribuir a la causa, però encara no han precisat la xifra (...).
"N'esperem propostes concretes", ha afegit Ianukóvitx, que ha qualificat d'"èxit" la gestió del fons que s'encarrega de finançar les tasques de desactivació de Txernóbil per part del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament.
A l'inaugurar la reunió, Ianukóvitx ha demanat a la comunitat internacional 740 milions d'euros per a Txernóbil, planta que va ser clausurada el 2000 [l’accident va ser el 1986].
"Es necessita construir un nou sarcòfag sobre el destruït quart generador i un dipòsit segur per al combustible utilitzat. A dia d'avui encara ens falten 740 milions d'euros per acabar aquests projectes", ha dit.
Ianukóvitx ha insistit que els esforços d'Ucraïna, que hi va contribuir amb 29 milions d'euros, "són, per dir-ho d'una manera suau, insuficients".
Per la seva part, el president de la Comissió Europea (...), ha assenyalat que la Unió Europea , que ja ha aportat 470 milions d'euros al fons de donants per pal·liar les conseqüències de la catàstrofe de Txernóbil, farà una aportació addicional de 110 milions d'euros, "com a mostra de solidaritat".
Segons el president de l'Agència Estatal d'Administració de la Zona d'Exclusió de Txernóbil (...), els treballs per convertir la planta en un sistema ecològic segur tenen un cost de 1.540 milions d'euros.
En particular, la construcció del nou sarcòfag sobre l'avariat quart reactor de la planta suposarà un cost de 990 milions d'euros.
La central ucraïnesa va escampar fa gairebé un quart de segle fins a 200 tones de material fissible amb una radioactivitat de 50 milions curies, equivalent a 500 bombes atòmiques com la d'Hiroshima.
Ucraïna es proposa desactivar completament la planta i el territori adjacent per al 2018 i "enterrar per sempre" les 200 tones de combustible nuclear que encara estan emmagatzemades sota el reactor avariat. [i que continuen emeten radiocativitat]
Efe, Ucraïna recapta 550 milions d’euros per garantir la seguretat de Txernòbil, El Periódico 19-04-2011.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada