Fukushima canvia la vida d’un escriptor japonès

[(...) el seu discurs d'ahir va ser molt polític ...] De universitari, estava molt polititzat, sentia a John Lennon, fumaba i el meu ídol era el Che Guevara.

Tot aquell marxisme ha desaparegut. No obstant això, això no vol dir que les coses funcionin bé. I Fukushima m'ha canviat. Hem viscut en un sistema corrupte, fals, que ens ha conduït a la desolació. El sistema que, en nom d'una teòrica eficiència, justificava les centrals nuclears amb arguments falsos.
[Aquí també en tenim ...] A Tarragona, ho sé. Vostès també poden tenir demà, o aquesta tard, potser no un tsunami, però sí un atac terrorista, o un terratrèmol com el de Lorca. Les seves centrals poden patir un accident. I llavors tot canviarà per a vostès. La realitat serà una altra, de cop. Però tenen la possibilitat de canviar, encara que els vagin a dir somiadors poc realistes.

Els japonesos tenim valors com l'harmonia i la paciència, que no ens han estat molt útils. Vostès es queixen millor. (...)

Vivim en una era on és extremadament difícil tenir un judici unívoc sobre el que està bé i el que està malament. El mur que separa a aquells que han comès un delicte dels que no l’han comès és molt més lleuger del que es pot creure. Hi ha bé dins del mal i a l'inrevés.

Xavi Ayén, entrevista a Haruki Murakami, “Mi novela ‘1Q84’ quiere describir todo lo que existe”, La Vanguardia 11-06-2011.