3.10.11

Argentina aposta per la nuclear**


L’Argentina aposta decididament per l’energia nuclear. (...) el debat sobre aquesta font energètica és pràcticament inexistent. La nova planta es diu Atucha II (...) de 745 MW de potència.

El reactor és d’aigua pesada pressuritzada, del tipus PHWR de KWU (Siemens), basats en el model canadenc Candu. Aquest reactor és el tercer fabricat, després del primer (experimental de 55 MW) i el d’Atucha I.
Aquest tipus de reactors produeixen més plutoni que els més convencionals (PWR i BWR). Per aquest motiu, i pel fet d’emprar urani natural (no subjecte al control internacional) són més propensos a la proliferació d’armament nuclear. Aquest va ser el cas de l’Índia.
Actualment al món hi ha 44 reactors PHWR en operació, distribuïts entre 7 països segons la taula. Tres d’aquests països posseeixen la bomba atòmica. L’Argentina i Romania han iniciat l’aventura nuclear sota règims totalitaris.

Reactors tipus PHWR en operació el 2011
Canadà
L’Índia
Corea S
Argentina
La Xina
Romania
Pakistan
18
15
4
2
2
2
1

(...) [la presidenta Cristina Fernández] va posar la inauguració com a exemple del creixement econòmic d’una Argentina aliena a la crisi. La presidenta es va mostrar com una gran defensora de l’energia nuclear, el desenvolupament de la qual es va iniciar durant el govern del general Perón, que l’any 1950 va construir la Comissió Nacional de l’Energia Atòmica. (...)

La primera central elèctrica nuclear va ser a l’URSS el 1954.

Fernández va assegurar que (...) 800 tècnics i operaris especialitzats van tornar de l’estranger gràcies a la reactivació del programa nuclear argentí, impulsat pel president Néstor Kirchner el 2006.
(...) la construcció [d’Atucha II] havia quedat paralitzada el 1994, durant el mandat de Carlos Menem. Es calcula que l’obra ha costat uns 1.500 milions d’euros més el que es preveia. (...)
La instal·lació està ubicada a la vora del riu Paraná, al costat d’Atucha I, que el 1974 es va convertir en la primera planta atòmica de l’Amèrica Llatina i té 335 MW de potència. [És la segona que KWU va fabricar del tipus PHWR]. El 1984 va arrencar la segona central nuclear del país, Embalse (600 MW) (...) a un centenar de quilòmetres de la ciutat de Còrdoba.

La central nuclear Embalse és PHWR de Candu (Canadà). Té signat un contracte per importants obres de reconstrucció pel 2013 (30 anys després de la seva posta en marxa). L’essencial de les obres és la substitució d’uns 380 tubs de pressió pel qual hi circula l’aigua pesada de refrigeració i que contenen el paquet de tubs de combustible. El pressupost previst és de 1.366 milions de dòlars (més de 2.000 dòlars per kW), i la durada de 5 anys.

El programa nuclear argentí inclou la construcció d’una quarta planta, Atucha III, i d’una línia de petits reactors de 25 MW denominats Carem i desenvolupats íntegrament a l’Argentina. Els Carem podran proveir nuclis d’uns cent mil habitants i es preveu que el primer s’instal·larà a la província del nord de Formosa el 2014. Aquesta mateixa tecnologia s’utilitzarà per a la construcció, conjuntament amb el Brasil, d’un submarí nuclear.

Una vegada més es fa palesa la relació militar de l’energia nuclear. A més, ara, abans de provar el nou reactor en un submarí, es farà a terra evitant els riscos de fer-ho sota l’aigua i traspassant-los a les poblacions.
Si els fabricants actuals de reactors no han aconseguir proporcionar un reactor d’aquest tipus, com és que  Argentina gosa fer-ho? Segurament, degut al seu interès militar, no deu pretendre que sigui comercialment rendible.

Amb Atucha II, només la desena part del subministrament elèctric argentí provindrà de l’energia nuclear, l’ús de la qual no origina gairebé cap debat social malgrat el recent accident de Fukushima. Amb tot, Greenpeace va iniciar ràpidament una campanya i en 24 hores va aconseguir que ahir prop de 30.000 persones firmessin a internet contra l’energia atòmica. El responsable del cima i energia de l’organització ecologista (...) va dir que l’obertura d’Atucha II és “un disbarat” davant l’opció de les energies renovables. “El potencial eòlic que té l’Argentina és un dels més grans del món”, va explicar (...).
Robert Mur, Una Argentina aliena a la crisi inaugura la tercera central nuclear, La Vanguardia 30-09-2011.

Argentina exporta petroli. Ha extret fins ara uns 500 milions de metres cúbics (3.145 milions de barrils, o 459 milions de tones), i manté unes reserves provades d’uns 450 milions de metres cúbics (2.831 milions de barrils, o 413 milions de tones).
Argentina té urani i fàbrica d’aigua pesada. Exporta aigua pesada a Àsia, Europa i Nordamèrica.


A més de l’Argentina, només el Brasil i Mèxic, amb dues plantes cadascun, tenen centrals nuclears a Llatinoamèrica. (...) Tanmateix, el Brasil és el país més ambiciós, ja que està construint la tercera central, Angra III (...), i n’ha projectat quatre més. Després de l’accident de Fukushima, el Govern brasiler va revisar la seguretat de les seves instal·lacions i va reafirmar el seu programa nuclear per a ús civil. (...) Xile, un país sísmic, sí que va aparcar els projectes després del terratrèmol que va patir l’any passat i el recent tsunami del Japó. També s’han refredat els aires atòmics a Veneçuela, tot i que el país caribeny va firmar amb Rússia i l’Argentina acords de desenvolupament nuclear pacífic.
Llatinoamèrica, poc atòmica, La Vanguardia 30-09-2011.

Brasil compte amb importants recursos i tecnologia de petroli. Com deu justificar el seu ús de l’energia nuclear, iniciat pels governs militars dictatorials?
Mèxic també és un país exportador de petroli.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada