El trucatge de la dependència energètica de Catalunya*

(...) Des de la transició (...) si alguna cosa ha caracteritzat el panorama energètic català ha estat la davallada constant del nivell d'autoabastament d'energia. Solament des de l'any 1990 fins al 2007, va baixar del 45,3% al 26,5%, segons dades de l'Institut Català d'Energia (Icaen). Per tant, el grau de dependència de Catalunya ja era d'un 73,5% l'any 2007.

Però aquestes xifres amaguen una realitat encara molt més preocupant, ja que en les estadístiques oficials es considera la producció d'electricitat nuclear com a autòctona (...). No hi ha cap raó per considerar la generació d'electricitat a partir de l'urani com una font autòctona d'energia. A Catalunya (...) ni tenim mines d'urani (i tampoc fàbriques de concentrat d'aquest mineral), ni fàbriques de transformació de l'òxid d'urani en gas hexafluorur d'urani, ni fàbriques d'enriquiment de l'urani en el seu isòtop U-235, ni fàbriques de combustible nuclear. ¿Per què no es dóna a l'urani el mateix tractament que es dóna al gas natural? El gas natural que s'importa (...) no té pas la consideració de font d'energia autòctona pel fet que es cremi en centrals tèrmiques situades a Catalunya. Aleshores, ¿per què sí l'energia nuclear? Si es considera la generació d'electricitat nuclear com a energia no autòctona, el grau de dependència energètica de Catalunya puja fins al 95,8%, és a dir, un autoabastament de només un 4,2% l'any 2007. (...)

Josep Puig, El miratge energètic català, el Periódico 4-12-2010.