Contraatac potent de les empreses nuclears*

Les nuclears no estan disposades a acceptar que la vida útil de les centrals acabi als 40 anys. Santa María de Garoña, inaugurada el 1971, s’està convertint en la punta de llança del sector per exigir al Govern que recapituli i ampliï la vida de les nuclears fins els 60 anys. Garoña serà un precedent i les nuclears han vist la seva gran oportunitat en els dubtes del Govern de Zapatero, el qual ja va prorrogar fins el 2013 el seu tancament en contra del seu programa electoral i malgrat que el 2011 aquesta central complirà 40 anys.

Les centrals, que fins ara no havien expressat públicament amb claredat la seva aposta per allargar la vida útil de les nuclears, han canviat d’estratègia, conscients que s’hi juguen ara el seu futur. L’objectiu: trobar el recolzament social i polític dintre i fora del seu territori.

(...) Les nuclears volen visualitzar el seu suport a Garoña ja que saben que el destí de la nuclear burgalesa acabarà marcant el futur de la resta de centrals.

Per aconseguir-ho, el sector nuclear sap que primer haurà de trobar recolzaments en el territori i en la classe política. La continuïtat de Santa María de Garoña està recolzada pels 21 ajuntaments de la vall de Tobalina, a més de la Junta de Castilla y León (PP). Les centrals catalanes han posat en marxa un pla per potenciar la seva imatge exterior, amb més comunicació i la ocnstrucció d’un centre d’interpretació, inspirat en part en el que hi ha a Garoña. L’ANAV [Associació Nuclear d’Ascó i Vandellós] vol acabar amb les veus que han denunciat la seva opacitat.

(...) la direcció de la central [de Garoña] ha preparat una petita exposició en la qual explica, pas a pas, el sistema ideat els anys 80 per combatre les esquerdes que es van detectar en el vas del reactor. Els ecologistes van fer d’aquest defecte de fabricació un dels seus cavalls de batalla per reivindicar el tancament definitiu de Garoña. Ara la nuclear vol convertir el defecte en virtut.

(...) Nuclenor [participada a parts iguals per Endesa i Iberdrola, propietària de Garoña] ha recorregut l’ordre ministerial de juliol de 2009 acordant el tancament d Garoña el 2013. Si no prospera el seu recurs, ja han anunciat que aniran al Tribunal Suprem.

Una de les bases que utilitzen les nuclears per reivindicar que la vida útil d’una central nuclear pot superar els 40 anys, i inclús arribar als 60, està en la política d’Estats Units. Fins a set nuclears americanes han rebut l’autorització del seu govern per operar fins els 60 anys; la més antiga d’elles va ser inaugurada el 1969, dos anys abans que Garoña.

(...) Les nuclears implantades a Tarragona estan duent a terme un pla d’actualització d’equips i instal·lacions pensant en la renovació dels permisos d’explotació. (...) l’autorització per continuar operant, atorgada pel Ministeri d’Indústria, sempre implica una sèrie d’actuacions de millora.

Esteve Giralt, Nucleares contra Zapatero, La Vanguadia 3-12-2010.

La central de Garoña i la més antiga d’EUA són d’aigua en ebullició del tipus BWR-3 de General Electric que ha quedat superat per les d’aigua a pressió (PWR). Entre altres raons, degut a que el vapor radiocatiu circula fora del vas del reactor fins la turbina, com es veu en el gràfic de dalt. La producció d’electricitat de Garoña ha anat baixant: el 2005 va produir 3.680 GWh (un 90% de la seva capacitat màxima) i el 2007 només 3.482 GWh (un 85 % de la seva capacitat).

La central més antiga d’EUA és la d’Oyster Creek 1, també BWR que va començar a funcionar el 1969 amb llicència fins el 2009, quan va rebre una extensió de 20 anys més. L’abril del mateix any aquesta central va patir una fuita de triti de 180.000 galons (680.400 litres) 50 vegades més radioactiva que els estàndards DEP. Aquesta emissió va contaminar aqüífers que subministren aigua potable. Aquesta fuita encara no està resolta. (http://www.pressofatlanticcity.com/news/top_three/article_6b45b29a-dfeb-11df-9777-001cc4c03286.html). La intenció actual (23-09-2010) de l'empresa és acumular l'aigua radioactiva en un dipòsit i diluir-la a base d'anar-la barrejant amb l'aigua de les torres de refrigeració (http://www.ens-newswire.com/ens/sep2010/2010-09-23-092.html). Segons aquesta font, la radioactivitat no ha estat mesurada fora de l'àrea de la central.

L’empresa operadora d’aquesta central -Exelon Corp., la nuclear més gran d’EUA amb 17 centrals- va anunciar el 8 de desembre de 2010 que tancarà aquesta central (Oyster Creek) el 2019, deu anys abans que s'acabi la llicència degut al alts costos d’adaptació a la normativa. A principis de 2009 havia demanat poder operar la planta fins el 2049. (http://online.wsj.com/article/BT-CO-20101208-716869.html). El dia 1 de desembre de 2010 l'empresa va anunciar una fuita de líquid del reactor degut a un malfuncionament d'una bomba (http://www.pennenergy.com/index/power/display/2913444699/articles/pennenergy/power/nuclear/2010/12/oyster-creek_nuclear.html).