Exemple energètic de Califòrnia*

(...) Un diputat conservador va dur a les urnes la Proposició 23, que demanava suspendre l’exigent llei ambiental de Califòrnia de 2006 fins que l’atur no baixés al 5,5% (ara és el 12%, tres punts pers sobre de la mitjana d’EUA) Aquest llei estableix pel 2020 una reducció d’emissions de CO₂ del 25%, per tornar al nivell de 1990., i pujar el percentatge d’electricitat renovable del 18% al 33%. Uns 30 Estats tenen mesures contra el canvi climàtic, però cap és tan ambiciós.

Les petroleres de Texas es van abocar en l’elecció, però van trobar-hi resposta. “Les companyies de Silicon Valley s’estan passant a les energies verdes, així que van invertir tres vagades més de les petroleres en la campanya contra la proposició” (...). Així, la major consulta jamai realitzada a EUA sobre el suposat dilema entre atur i medi ambient va sortir derrotada per més de 22 punts de diferència. Els actors de Hollywood van poder més que les petroleres. En la mateixa votació, la resta d’EUA va votar per un Congrés (...) amb uns líders que consideren que les renovables no creen ocupació i només capten subvencions. (...)

Perquè Califòrnia va tan a contracorrent? Entre altres, hi ha motius històrics. La ciutat de Los Ángeles està situada en una vall i la seva orografia la fa propícia a retenir la contaminació durant dies. (...) El 1943 la ciutat va patir el seu primer gran episodi de contaminació: la gent vomitava pels carrers i a penes podia obrir els ulls. Les autoritats van culpar a una planta química , que va ser tancada. Però els problemes no van millorar. Era el trànsit. El 1967, el Congrés d’EUA va permetre que l’Estat marqués els seus propis límits d’emissió als vehicles i Califòrnia va fixar normes més dures que les federals. Va començar un llarg litigi amb els fabricants d’automòbils de Detroit. Califòrnia (...) és un mercat tan gran que es pot permetre establir restriccions a les empreses.

(...) “La badia de San Francisco és el mercat del món d’híbrids més gran del món. Un cotxe diu molt de tu, de la teva opció vital, per això la gent els compra, no perquè siguin rendibles” (...).

L’ecologia és una forma de vida. La publicitat a San Francisco està inundada de verd. (...) L’aeroport de San Francisco no posaria un parc solar si no és a la vista dels ciutadans que el paguen. (...)

 (...) hi ha firmes que ja han fet el salt, com Silver Spring Networks, dedicada a desenvolupar xarxes intel·ligents d’electricitat. (...) “Treballem per a les elèctriques, però ni produïm electricitat ni la transportem. Fem programari”. Els seus comptadors permeten que, davant d’una pujada de al demanda elèctrica (i per tant del preu), l’aire condicionat es desconnecti automàticament. “Analitzant el preu podem fer que la casi es refredi abans que arribi la punta de la demanda” (...).

(...) Les elèctriques  hi guanyen ja que els pics de la demanda són el seu gran problema. “Han de construir centrals elèctriques per funcionar durant la màxima demanda, que poden ser unes 200 horess l’any. Amb els comptadors podem aconseguir reduir aquest màxim i evitar-los que construeixin aquestes plantes”. (...)

Moltes d’aquestes empreses s’han beneficiat d’una o altra forma del pla d¡estímul que va posar en marxa l’Administració Obama quan va arribar al poder. (...) També és al darrera dels grans projectes termosolars en el desert de Califòrnia. Hi ha plans per 4.142 MW (la potència de quatre reactors nuclears) [potser de la meitat en termes d’electricitat generada], i una de les plantes és l’espanyola Abengoa. Sense aquest pla d’estímul “molts projectes no haurien tirat endavant” (...) A l’Estat [de Califòrnia] hi ha pocs projectes eòlics -tot i que l’energia del vent avui és més competitiva que l’energia solar- degut a que els han d’autoritzar els municipis, els quals hi posen moltes més pegues i tenen més de 220 parcs en tràmit. [Probablement també influeix diversos problemes en la implantació dels primers parcs a inicis dels anys 1980].

(...) les renovables no són la causa del dèficit (la instal·lació no la finança directament l’Estat) i encara que poden haver encarit el preu de la llum no ha estat així amb la factura: “Tenim els preus més alts de l’electricitat que en la resta d’EUA, però alhora hi ha més eficiència i estalvi, i això fa que la factura no sigui més alta”.

Rafael Méndez, El sol es verde en California, El País 28-11-2010.

“A algunes petroleres no els agrada el que fem i ens combaten a cada pas, com ho van fer petroleres de Texas en la Proposició 23, la qual volia treure’ns la nostra llei ambiental. Sortosament, varem ajuntar esforços, contraatacar i els barem batre per 22 punts (...). Aquesta proposició ha estat el major referèndum jamai realitzat sobre la política d’energia neta”.

(...) “Varen fer la llei més àmplia per lluitar contra el canvi climàtic, varem posar objectius d’energies renovables del 20% pel 2020, una iniciativa per tenir un milió de captadors solars en vivendes... Degut a això, Califòrnia és un 40% més eficient que la resta del país, i esperem que Washington adopti aquest objectiu”. [El governador] insisteix en que és un error enfocar l’aposta per les renovables només des del punt de vista de lluita contra el canvi climàtic. “(...) no pots parlar només de canvi climàtic, sinó de la creació d’ocupació, d’economia, de salut, ja que 19.000 persones moren a l’any a Califòrnia per causes relacionades amb la contaminació. Aquí és on cal començar la reforma sanitària. I també cal parlar de la independència del petroli. Des d’Eisenhower tots els presidents han dit que tenim un problema de seguretat si importem més del 20% del petroli. I ara importem un 60% més. La pregunta que ens hem de fer és: on volem que esdevingui aquesta explosió de tecnologia? A Xina, Japó, Corea del Sud, Europa o a Estats Units?

(...) “Les reformes són lletges, a la gent els agrada el status quo. Amb els catalitzadors [de la sortida de gasos dels automòbils] dels anys setanta hi va haver una revolta en la indústria de l’automòbil. Deien que se’ls anava a destruir. Avui, 35 anys després, la contaminació ha baixat un 85% i ningú ha estat destruït. (...)

Arnold Schwarzenegger Governador de Califòrnia, “Las petroleras nos combaten a cada paso”, El País 28-11-2010.