En aquesta secció es presentaran i comentaran els principals temes energètics que es publiquin en la premsa convencional general, per tal de poder disposar d'una opinió prou explicada que permeti fer-se càrrec de la situació.
Actualment diferents empreses i grups científics intenten aprofitar les carreteres i les autopistes com a font d’energia. Una d’aquestes iniciatives es coneix com ecoasfalt, un dispositiu en forma de plataforma que s'integra a l’asfalt i que està dissenyat per generar energia elèctrica a partir de l’energia cinètica dels vehicles que circulen sobre la plataforma. (...) Al trepitjar el dispositiu que s’instal·la en el carril els vehicles accionen unes plaques que transmeten l’energia a uns generadors. Aquestes rampes sobresurten només dos centímetres i pràcticament no es noten al circular.
Una altra solució solar (...). La base de les carreteres solars són uns panells de 30 per 30 centímetres, d’aparença no molt diferents a les plaques fotovoltaiques. (...)
Sergi Cantos, Energía bajo nuestros pies, La Vanguardia 19-12-2010.
Fa molts anys ja es va proposar, i en alguns casos s'ha projectat o executat, aprofitar l’espai de les autopistes per generar electricitat amb plaques fotovoltaiques per sobre de l’autopista o com a barrera sonora. En el primer cas evitaria part de l’escalfament, de la pluja i de la neu que perjudiquen la circulació. Comparat amb les diferents solucions comentades a l’article, no interferirien amb el rodament dels vehicles i serien equips fixes enlloc de mòbils amb el pas de cada vehicle.
(...) en el tercer trimestre d’enguany la demanda mundial va assolir el rècord històric de 88,3 milions de barrils diaris (mbd), mentre que el promig per a tot el 2010 rondaria pels 86,7 mbd. És a dir, que la demanda global ha recuperat els nivells assolits el 2007, amb anterioritat a la crisi. (...)
(...) a partir de maig d’enguany, la demanda global ha excedit el subministrament en més de 900.000 barrils diaris –la qual cosa ha contribuït a erosionar notablement els estocs de cru dels grans països consumidors- i les perspectives són que aquest dèficit es perllongui fins a mitjans de l’any que ve, quan la capacitat ociosa de l’OPEP començarà a minvar en la segona meitat del 2011.
L’AIE considera que uns preus per sobre de cent dòlars el barril són insostenibles i que aquests comprometrien seriosament la recuperació dels països desenvolupats. Les dades exposades (...) fan témer que el 2011 la mencionada barrera psicològica pugui ser superada.
Mariano Marzo, ¿Veremos el petróleo a cien dólares en el 2011?, La Vanguardia 19-12-2010.
Escenari
Demanda (mbd)
Preus d’importació a l’OCDE
Preus ($ 2009)
Preus corrents ($)
2020
2035
2020
2035
2020
2030
Polítiques actuals
93,5
107,4
110
135
172,7
243,8
Noves polítiques
91,3
99
99
113
127,1
204,1
450 ppm de CO2
87,7
81
90
90
115,6
162,6
mbd: milions de barrils diaris
Polítiques actuals: "business as usual" (BAU)
Noves polítiques: és l’escenari base o de referència, pressuposa que es compleixen tots els compromisos i plans anunciats
450 ppm CO2: és la concentració de gasos efecte hivernacle que no augmentaria la temperatura mitjana per sobre dels 2 ºC; els governs han d’adoptar un conjunt de mesures dràstiques voluntaristes.
Els seus contractes a Algèria, Líbia i altres països li permeten competir amb Sibèria (Gazprom) i el mar de Nord (British), però gràcies al seu poderós mix, ha superat al gegants europeus, com Rhurgas, Distrigaz o Gaz de France. És Gas Natural Fenosa. (...) la moderna Gas Natural, que va inventar l’enginyer Pere Duran (unint a Repsol i a La Caixa en el seu nucli accionarial) i que Salvador Gabarró ha fusionat amb Fenosa. Quan va néixer aquesta companyia, fa més d’un segle i mig, Barcelona era una ciutat fosca sota les bombes d’Espartero; els seus anhels secessionistes, enterrats cent anys abans, havien estat l’esperança aliada (Àustria-Hongria-Anglaterra) en la qual va resistir l’arxiduc Carlos, junt amb els austracistes catalans, abans de la seva coronació a Viena. El pioner Pere Gil Babot (...) va fundar l’antiga Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas unint afany descobridor i prudència refelxiva (...).
(...) [Gil Babot] va ser l’antecedent fabril de Gas Natural Fenosa: ell va facilitar a l’enginyer Charles Lebon una fiança (...) el 1841 per adjudicar-se la primera contracta d’enllumenat per gas a Barcelona i els seus fills van ser els primers signants de l’acta notarial per la qual es creava l’empresa d’enllumenat en la ciutat assetjada pel general Antonio van Halen i contemplada pel llavors cònsol francès Ferdinand de Lesseps. (...)
El concurs d’enllumenat que va guanyar Charles Lebon a Barcelona es va concretar en una fàbrica aixecada sobre una antiga vinya dels Gil, just on ara hi ha la seu corporativa del grup multinacional. (...) les disputes entre Lebón i els Gil empitjoraven gairebé cada dia. L’enginyer francès va arribar a un arrendament del negoci de la ma del seus mandataris, Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux; però no ho va aconseguir.
El gas havia arribat a Espanya impregnat de l’esperit contradictori del seu temps. (...)
Josep Maria Cortés, La restitución, La Vanguardia 5-12-2010.
El Tribunal Suprem ha dictat els corresponents autos en els quals es denega l’adopció de mesures cautelars sol·licitades per les tres empreses contra el reial decret del carbó. (...)
Tot i això, queda encara per conèixer la decisió que prengui el Tribunal de Luxemburg en la vista que tindrà lloc el proper dia 10 de gener.
(...). Les empreses mineres cobraran el gener una bestreta de les subvencions del proper any per facilitar el pagament dels sous a 8.000 persones, així com per alleugerir la situació financera de les firmes.
Conchi Lafraya, El Supremo desoye a las eléctricas y desbloquea el decreto del carbón, La Vanguardia 23-12-2010.
(...) l’Executiu prepara un reial decret que redueix en un 30% el nombre d’hores a les quals les instal·lacions [fotovoltaiques] en funcionament tenen dret a prima. La mesura afectarà (...) a totes les plantes en funcionament des d’abans de setembre del 2008 desenvolupades sota el RD 661/2007.
Aquesta mesura suposa un estalvi d’uns 780 milions anuals (...). Si a aquesta retallada s’hi afegeix la de 607 milions aprovat el darrer mes de novembre per a les noves instal·lacions (acollides al RD 1.565), el resultat és que en els propers tres exercicis la indústria solar espanyola rebrà una retallada de 2.947 milions d’euros.
En opinió del president de l’Associació Espanyola Fotovoltaica (AEF), Juan Laso, “el Govern vol esberlar la indústria fotovoltaica”. I el pitjor, al seu judici, és que “aquesta mesura plantejarà un gravíssim problema per a les caixes d’estalvi i bancs espanyols i internacionals que tenen apalancats quasi 20.000 milions en aquest sector”. Laso defensa, a més, que la nova legislació tindrà “caràcter retroactiu” perquè afectarà a plantes en funcionament.
El Govern sosté que si pren alguna mesura sempre serà dintre de la legalitat. Per això s’ampararà en “la retroactivitat impròpia”, és a dir, qu jurídicament no és el mateix reduir la tarifa (preu) que les hores en funcionament (quantitat). Segons Laso, el resultat “és el mateix” perquè suposa un retall a la retribució. (...)
(...) Asif va trametre una carta el passat divendres [17] al ministre del ram (...) en la qual es recull que la retroactivitat perjudicarà a “la pròpia seguretat jurídica del país”. (...)
Precisament, aquesta xifra de retall d’uns 780 milions anuals és força propera –casualitat o no- als 700 milions pel pagament de capacitat que el Govern planeja pagar com a compensació als cicles combinats de gas que estan sempre llestos, però que no funcionen, així com a les plantes que per llei hauran de consumir carbó autòcton. Precisament, aquest concepte –també conegut com lucre cessant- és el que dispararia la factura elèctrica fins un 10% el proper any.
Al no poder el Govern anunciar una mesura tan impopular, amb la retallada prevista a la fotovoltaica amortirà la previsible pujada en la tarifa d’últim recurs (TUR) per a gairebé 23 milions de consumidors. D’aquesta manera la pujada de la llum es podria situar entorn al 5%, l’encariment del preu de l’energia.
Conchi Lafraya, Industria recorta primas a la solar para contener la tarifa eléctrica, La Vanguardia 22-12-2010.
El Govern (...) ahir va aprovar un reial decret destinat a reduir els costos del sistema elèctric en 4.600 milions d’euros durant els tres propers anys. La principal novetat és que s’introdueix una nova taxa, ja existent a Europa, per a les empreses generadores d’electricitat (tant les de règim ordinari, com d’energies renovables o cogeneració). A través d’ella hauran de pagar un peatge de 0,5 euros per MWh. Això suposa un estalvi de 453 milions pels propers tres anys.
És una llàstima que no s’hagi aprofitat l’ocasió per diferenciar la taxa entre la generació amb combustibles no renovables i els renovables, o fer-la dependent de les emissions de CO2 tal com es fa en altres països.
(...) el paquet de mesures aprovat ahir persegueix amortir futures pujades en la factura elèctrica i, sobretot, reduir el dèficit de tarifa (...) que ja assoleix els 18.000 milions (el 2% del PIB espanyol), el qual continuen suportant les companyies elèctriques, però un pagament que assumeixen els consumidors finals en els seus rebuts.
Les empreses del regim ordinari afectades són [les de la taula].
Nom
Detalls
Iberdrola
Seu social a Bilbao
Endesa
Propietat d’Enel (Itàlia)
GNF
Gas Natural Fenosa
HC
HC Energía, del grup EDP (Electricitat de Portugal)
E.ON
Empresa de gas i electricitat amb seu a Düsseldorf
AES Cartagena
Multinacional de l’àrea de Gaz de France.
Castelnou
Del grup Electrabel Suez
Nueva Generadora del Sur
De Cepsa i Unión Fenosa
Tarragona Power
D’Iberdrola
Bizkaia Energía
D’Electricity Supply Board (Ir) i Osaka Gas (Japó)
Bahía de Bizkaia Electricidad
D’Iberdrola, Ente Vasco de Energía, Repsol i BP
També afecta a la resta de productors que treballen en la generació verda o en els cicles combinats.
Les elèctriques tradicionals suportaran dos altres ajustos per a que els consumidors i empreses no assumeixin les mencionades càrregues de forma directa. Per una part, les elèctriques assumiran el cost de les mesures relacionades amb l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica durant els tres propers exercicis. Aquesta partida abans estava inclosa en els peatges (part regulada), amb la qual cosa el consumidor final deixarà de pagar-la. Suposarà un estalvi de 670 milions en tres anys.
També les elèctriques convencionals suportaran el que no s’incrementi la factura elèctrica als cinc milions de consumidors que estan acollits al bo social. Finançar aquesta partida representarà un cost per a elles de 150 milions fins el 2013. (...)
(...) el 47,66% de la retallada total (...) l’assumirà el sector fotovoltaic [2.200 milions] (...). Com a compensació, aquestes instal·lacions podran gaudir tres anys més de retribució. És a dir, dels 25 anys actuals, es passarà a retribuir-les 28 anys amb subvenció. La retallada en hores ve a representar una reducció de la retribució al voltant del 30% en les instal·lacions en funcionament. (...)
Una retallada similar (...) es va anunciar fa uns mesos per al sector eòlic i termosolar. Només que en xifres absolutes, la reducció és molt més abultada per a la solar [fotovoltaica]. (...) En un principi estava previst fer una primera titulació del deute [del dèficit de tarifa] (uns 18.000 milions) a finals d’aquest any, però les males condicions del mercat financer han contribuït a que el fulletó d’emissió estigui retingut en la CNMV, sense data de sortida.
Sector
M€
Comentari
Fotovoltaica
2.220
Deixa d’ingressar 740 M€/any
Termosolar
891
451 (2011), 304 (2012), 136 (2013)
Estalvi i eficiència
670
En tres anys
Peatge generació
453
Nova mesura
Eòlica
232
Rebaixa acceptada. 116 M€ el 2013.
Bo social
150
De congelar la factura a 5 milions
TOTAL
4.616
Entre 2011 i 2013
Any
Dèficit autoritzat (M€)
Dèficit estimat (M€)
2010
3.000
5.500
2011
2.000
3.000
2012
1.500
1.000
Total
6.000
9.500
Conchi Lafraya, El Gobierno impone una nueva tasa al sector eléctrico para contener la tarifa, La Vangurdia 24-12-2010.
Els tècnics de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) han trobat incidències relacionades amb la data en què les instal·lacions van començar a produir electricitat en el 75% de les plantes fotovoltaiques inspeccionades (...).
(...) de les 4.016 instal·lacions inspeccionades des de la posta en marxa del pla actual d’inspecció, el regulador n’ha trobat 3.016 en les quals es va començar a posar l’electricitat més tard de (...) la data en la qual va expirar l’anterior marc retributiu, en el que les primes eren més generoses que en l’actualitat.
Precisament l’expectativa del canvi normatiu i de l’expiració del marc retributiu va fer que els promotors acceleressin l’execució dels seus projectes el 2008, la qual cosa va desfermar l’especulació en el sector i les sospites sobre possibles fraus. El pla d’inspeccions al règim especial de la CNE també ha trobat 671 plantes (16%) amb defectes en el precintat d’equips de mesura, 264 (6,5%) amb manca de concordança entre els paràmetres de la instal·lació autoritzada i la realment instal·lada, i 682 (17%) amb manca d’algun tipus de documentació.
L’Associació de la Indústria Fotovoltaica (Asif) recorda que els incidències relacionades amn la dat de funcionament no tenen perquè suposar necessàriament un frau, ja que le llei no exigia en el seu moment la necessitat de proporcionar electricitat abans del 30 de setembre del 2008 per gaudir de la prima, sinó només que la planta estigués acabada. Asif recorda que algunes [empreses] distribuïdores [d’electricitat] van trigar mesos en connectar les plantes a la xarxa, tot i que el projecte ja estava finalitzat. (...)
Abans d’aprovar el recent decret de retallada de fins un 45% en les primes fotovoltaiques, (...) el Ministeri d’Indústria va llençar una norma de persecució del frau la qual recollia una solució per als penedits que volguessin evitar una inspecció i penes més grans. Finalment, 907 instal·lacions amb una potència conjunta de 64 MW es van acollir a aquesta amnistia fotovoltaica, amb la qual cosa passaran a cobrar una prima inferior sense rebre cap càstig per la seva conducta.
Europa Press, La CNE detecta incidencias en el 75% de las plantas fotovoltaica inspeccionadas, La Vanguardia 20-12-2010.
Entrades
