Transició a renovables i canvi de paradigma ***

"El 2050 el cent per cent de la generació elèctrica serà renovable amb emmagatzemament". Així de contundent és el representat d'Endesa. No és una visió personal, és la hipòtesi amb què està treballant la companyia i que no és gaire diferent de la que maneja la resta del sector. La clau està en fer el trànsit de els fonts d'energia tradicional, com ara el carbó, el gas natural o el petroli, cap a altres de completament netes perquè no emeten CO2, com ara la hidràulica, l'eòlica o la solar, mantenint com a suport la generació convencional ja existent fins que l'emmagatzematge sigui competitiu.

Es tracta d'un canvi radical i costós que haurà de vèncer poderoses resistències, però que al final s'acabarà imposant perquè no queda altra camí. "D'aquí trenta anys el canvi climàtic no serà un problema, serà el nostre únic problema i qui no ho vulgui veure és perquè està cec", afirma amb fermesa i convicció el director executiu d'Audax Energia.

La gran pregunta que va sorgir en el debat de Diàlegs de futur KPMG/Banc Sabadell amb La Vanguardia és: què farem amb els milers de milions invertits en les centrals de cicle combinat, en les tèrmiques o en els nuclears? La principal conclusió a què van arribar els experts és que la transició energètica cal fer-la gradualment. Cal deixar que es vagin amortitzant i centrar les inversions en les noves tecnologies.

Les grans inversions en cicles combinats es van fer quan la banca suïssa ja no les finançava perquè ja sabia que no eren un negoci. I les centrals nuclears  ja estan amortitzades.

Com indica KPMG, "l'eficiència energètica és una palanca clau per aconseguir la reducció d'emissions al mínim cost. Segons la seva opinió, el segon repte a què ens enfrontem és el gran esforç inversor que representarà complir amb els nostres compromisos internacionals en matèria d'energies renovables. Per això necessitem "un model de desenvolupament de els renovables que sigui eficient per compatibilitzar el creixement d'aquestes energies amb una economia competitiva. Això requereix una planificació energètica a llarg termini que permeti fer-ho de manera més eficient".

En la transició energètica no sobra cap tecnologia; les instal·lacions existents han de complir el seu cicle productiu i amortitzar la inversió que s'hi ha fet. Però alhora seria un error llançar noves inversions en tecnologies que han de desaparèixer a termini en lloc d'apostar per energies netes.

Aquest argument ja l'hem sentit i patit amb el Castor, amb les radials de Madrid, amb el túnel de l'AVE, entre altres casos. Les inversions imprudents no s'han de rescatar.

Segons Meroil, "els combustibles fòssils mantindran la seva vigència mentre no hi hagi una alternativa barata i viable, que ara com ara no existeix. Si algun dia l'economia s'electrifica com s'està dient, llavors buscarem el nostre propi model de negoci. Però això jo no ho veuré".

"És evident que el panorama energètic al nostre país, com està passant arreu, està tenint un canvi que la Unió Europea vol accelerar. És cert que cal buscar un model sostenible, però no només ecològicament, sinó també des d'una perspectiva econòmica i social. No ens podem oblidar dels ciutadans."

Allargar l'operació de les centrals de carbó i de gas natural implica augmentar les emissions de CO2, els impactes del canvi climàtic, les primes al carbó i les importacions de gas. Allargar l'ús del gasoil i de la gasolina implica augmentar l'impacte en la salut d'un major nombre de ciutadans, a més de les emissions de CO2 i de les importacions. La solució ja se sap és l'energia renovable.

Pel Banc Sabadell, "l'energia ens preocupa molt  com entitat financera. És evident que l transició energètica ja s¡està produint. Es tracta d'un procés gradual que caldria ordenar. L'ideal seria que això es fes des de la UE, un mix energètic europeu. Sóc conscient de la complexitat per aconseguir-ho, però és imprescindible que aconseguim projectes sostenibles amb el medi ambient, però també amb l'economia. Hauríem d'evitar la precipitació".

Les renovables tenen un interès estratègic perquè sempre els cicles expansius han quedat estrangulats per la balança de pagaments; en la mesura que Espanya redueixi la seva dependència del petroli, rebaixarà la factura energètica.

Per Endesa, d'aquí uns anys hi haurà un canvi de paradigma. Ara el consumidor paga d'acord amb el que consumeix i en el futur pagarà en funció de la potència que demandi, ja que el nou model energètic comporta inversions intensives en capital fix, malgrat que no s'hagi de pagar pel combustible.

Aquesta observació és molt important. Ara ja s'ha començar a introduir aquest concepte a l'augmentar el preu de la potència en la factura. Si el que calgués fos cobrir les inversions, hauríem d'anar pagant cada vegada menys a mesura que la inversió pendent d'amortitzar s'anés reduint, fins a no haver de pagar quasi res.

A més, és un reconeixement del menor cost de les renovables.

L'altre gran repte és introduir la mobilitat en el procés d'electrificació. Perquè les renovables acabin d'implantar-se també caldrà superar el repte de les interconnexions internacionals. Espanya continua sent una illa energètica. Això explica que requereixin per funcionar el complement de les centrals tradicionals.

Catalunya no és una "illa energètica". Podeu consultar Enercatin.

 Pel que fa l'energia nuclear, considera que és el Consell de Seguretat Nuclear qui ha de decidir si les centrals nuclears poden funcionar més enllà dels 40 anys. La decisió de mantenir el parc nuclear s'hauria de basar en raons de seguretat, tècniques i econòmiques, i mai ideològiques.

L'oposició a les centrals nuclears sempre s'ha bast en raons de seguretat (Harrisburg-TMI, Txernòbil i Fukushima: tres tipus de reactors, de tres potències tecnològiques fabricants de reactors, França acaba de tancar diverses plantes per motius de seguretat, les centrals nuclears de Bèlgica no són segures, ), tècniques (encara no s'ha resolt el tema dels residus, els terminis i els costos per la construcció es superen enormement,...) i econòmiques (com ja es va pronosticar en el llibre de la McGraw Hill de 1952, Energy Sources-The Wealth of the World, dels enginyers  Ayres de la Gulf i de Scarlott de la Westinghouse; el Regne Unit ha imposat condicions econòmiques molt estrictes a França i la Xina per construir una central a Hinkley Point).

Per Audax Energia, les coses estan meridianament clares. "La transició energètica serà una realitat quan la societat es cregui de debò el canvi climàtic". Aquesta transició és actualment viable tecnològicament, però no des d'una perspectiva econòmica. Considera que l'energia és un problema global, que s'hauria d'abordar des d'una perspectiva conjunta com passa amb l'economia.

La darrera consideració és fonamental. Mentre no s'actuï considerant que l'energia és una cosa de tothom i no un mercat de les companyies energètiques serà molt difícil assolir la transició vers un sistema energètic sostenible, encara que sigui amb fonts renovables.

Mariano Guindal, La imparable transició cap a les energies renovables. Fòrums.Energia, La Vanguardia 25-12-2016. [extractes comentats]