Estat i impactes actuals de Fukushima **

A la zona de Fukushima, la radioactivitat ha baixat notablement des de l'accident de març del 2011, en el qual van morir 18.000 persones. Encara continuen fora de casa seva 57.000 persones, però l'ordre d'evacuació ja ha estat aixecada totalment o parcialment en cinc municipis, i a poc a poc s'han anat autoritzant estades temporals -sense passar-hi la nit- en una altra mitja dotzena. Tot i així, poca gent ha tornat a casa.

El temor s'ha enquistat en la societat japonesa, que majoritàriament -57% contra 29%- rebutja la reobertura de les centrals nuclears decidida pel Govern, que no aconsegueix convèncer l'opinió pública de la conveniència de la seva opció.

Després de quatre anys d'aturada nuclear, l'Executiu nipó va decidir el juliol del 2015 impulsar la reobertura progressiva de la major part de les centrals nuclears del país d'acord amb unes noves normes molt més estrictes en matèria de seguretat i prevenció de catàstrofes. Dels 50 reactors en funcionament en el moment del desastre de Fukushima, n'han obert cinc, i 21 més es troben en fase d'examen per la nova autoritat nuclear, mentre que una quinzena -els més antics- probablement no tornaran a funcionar. Si la producció d'electricitat d'origen nuclear representava el 2011 el 30% del total, l'objectiu governamental és situar-la al voltant del 20%-22% en l'horitzó de l'any 2030.

"L'aturada de les centrals nuclears va comportar un augment del preu de l'energia elèctrica -del 20% per a les llars i del 30% per a les indústries- i un increment notable de les emissions de CO2 a l'atmosfera per l'ús d'energies fòssils. Si volem corregir això, i complir els nostres compromisos internacionals, l'energia nuclear ha de ser una font important de producció d'electricitat", afirma el subdirector de la divisió internacional de l'agència de Recursos Naturals i Energia.

Els arguments semblen imbatibles, però, quan es posa a l'altre platet de la balança la seguretat nuclear, els japonesos -en vista de les greus deficiències que el desastre de Fukushima va posar dramàticament de manifest- són reticents a deixar-se seduir, encara que els prometen una substancial rebaixa de l factura de la llum.

En les últimes ocasions en què els ciutadans han tingut oportunitat d'expressar la seva opinió mitjançant el vot, han enviat un seriós correctius al primer ministre i al Partit Liberal Democràtic (PDL). Així ha passat aquest any en les eleccions a governador a les prefectures de Kagoshima i de Niigata, on dos candidats antinuclears es van imposar als governadors sortints, avalats pel Govern. A Kagoshima hi ha la primera central que es va reobrir després del terratrèmol del 2011, la de Sendai, i Niigata disposa de la central més gran del Japó.

La qüestió nuclear, més encara que els fruits de la política econòmica, podria acabar situant-se en el centre del debat polític al japó i posar en un compromís Shinzo Abe. Així ho pensa l'ex-primer ministre. conservador Junichiro Koizumi, convertit a l'activisme antinuclear: "No és possible que un partit ignori els desitjos dels ciutadans i es pugui mantenir en el poder".

Lluís Uría, Radiació a la baixa, irritació a l'alça, La Vanguardia 7-12-2016.

El Govern japonès vol proposar a Fukushima un nou model de producció d'hidrogen per emmagatzemar els excedents d'energia que generen les fonts renovables. La tecnologia Power to Gas (P2G) permetrà emmagatzemar energia en forma d'hidrogen a llarg termini. Abans, però, caldrà concloure el procés de descontaminació i desmantellament de la central nuclear de Fukushima Daiichi, tasca en què treballen actualment 6.000 persones i que té un cost -incloses les indemnitzacions als afectats- que ha estat revaluat a 170.000 milions d'euros, el doble del previst. La recuperació i retirada de les restes de combustible dels reactors hauria de culminar el 2021, mentre que el desmantellament total de la central requerirà entre 20 i 30 anys més. Les tasques se centren a localitzar el combustible a l'interior de tres reactors. Aquesta feina es realitza mitjançant robots perquè és impossible entrar-hi. Es pretén evitar que la contaminació de les aigües subterrànies continuï, bombant en els capes freàtiques abans de la seva arribada a la zona dels reactors i construint una paret de gel. Amb el mateix objectiu, s'ha aixecat un mur d'acer davant el mar. D'altra banda, les aigües contaminades -una vegada eliminats els materials radioactius excepte el triti- es confinen en dipòsits.

Fukushima, a la recerca d'un nou futur, La Vanguardia 7-12-2016.